Un tribunal iguala la baixa d'una mare soltera a les setmanes que sumen dos progenitors

Zubiñe Kintana va ser mare al juny del 2019. Ella i la seva filla formaven una família monoparental. Després del permís de maternitat, que ara es diu permís per naixement i cura del menor, va demanar a la Seguretat Social les 8 setmanes addicionals de permís de què pot gaudir la parella, però l'hi van denegar.

"Jo entenia que era injust i que no era legal perquè es desprotegia i discriminava el menor, en aquest cas la meva nena, i s'havia de defensar", explica Kintana.

Ara, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc li ha reconegut el dret a disposar de les 24 setmanes com ho farien en una família amb dos progenitors.

"Bàsicament, el que diu la sentència és que hi ha una discriminació, que es vulnera el principi d'igualtat", apunta la mare afectada. "Sobretot la discriminació és al menor de famílies monoparentals".

Zubiñe Kintana treballa com a advocada en el sindicat ELA, que ha portat el cas als tribunals.

En la sentència, segons el sindicat, s'ha tingut en compte la protecció del menor en entendre que la seva cura i el seu desenvolupament era inferior als dels que estan en un model de família "biparental".

ELA denuncia que, mentre que els menors de famílies "biparentals", segons la normativa del 2019, "tenien dret a la cura dels seus progenitors per un temps de 16+8 setmanes, els de famílies monoparentals només tenien dret a la cura de la seva única progenitora, o sigui, 16 setmanes.

El tribunal ha considerat que les normes de protecció de la maternitat han de ser interpretades pel principi general de l'interès superior del menor conforme al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals.

"Jo a la meva filla, en acabar la maternitat, amb 16 setmanes l'hauria d'haver portat a la guarderia. No tenia les 8 setmanes extres per cuidar-la. En canvi, en una altra parella biparental, la seva filla hauria anat a la guarderia amb 24 setmanes. El menor no ha de patir aquesta discriminació per la composició familiar", es lamenta Zubiñe Kintana.

També hi veu una qüestió de discriminació de gènere, perquè la majoria de famílies monoparentals estan formades per dones amb fills.

A la sentència encara li queda un escull perquè la Fiscalia l'ha recorregut.