Una filtració revela les accions "refotudament il·legals" d'Uber per implantar-se a Europa

La companyia nord-americana Uber va desplegar una agressiva campanya d'implantació a Europa, per a la qual va rebre l'ajuda de polítics europeus de primer nivell. 

Així ho revelen els Uber Files, més de 124.000 documents filtrats al diari britànic The Guardian que han estat analitzats per més de 180 periodistes de 44 mitjans, integrants del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ).

A Espanya, en formen part el diari El País i la cadena de televisió La Sexta.

Els documents estan datats entre 2013 i 2017, els anys en què va començar a oferir els seus serveis en diverses ciutats europees.

"Som refotudament il·legals"

L'estratègia passava per irrompre en els mercats sense complir amb la normativa legal i, a partir d'aquí, buscar la confrontació amb el sector del taxi mentre es buscava el suport dels governs.

Una política de fets consumats que consistia a desplegar-se il·legalment i aconseguir implantar-se abans que les autoritats poguessin aturar-ne l'activitat.

També per explotar la possible violència contra els conductors d'Uber en les protestes del sector del taxi, que ajudaria l'empresa a ser vista com a víctima. 

Les comunicacions entre els màxims responsables de la companyia evidencien que eren conscients de la il·legalitat de les seves accions.

Així, mentre un executiu fa broma dient que s'han convertit en "pirates", un altre admet: "Som refotudament il·legals."

Una executiva diu que, davant la situació, cal "abraçar el caos".

Eren tan conscients de la il·legalitat amb què actuaven que disposaven d'un "botó del pànic" per desconnectar els servidors de l'empresa i impedir-ne l'accés en cas que es produís un registre policial.

Un "botó del pànic" que va ser utilitzat en diverses ocasions, almenys en sis països.

Dotze polítics de la Comissió Europea

Entre els polítics que es van reunir secretament amb responsables d'Uber hi ha el president de França, Emmanuel Macron, que aleshores era ministre d'Economia.

També Neelie Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea, que el 2016 es va convertir en presidenta del Consell Assessor de Polítiques Públiques d'Uber.

L'actual canceller alemany, Olaf Scholz, en canvi, va resistir les pressions d'Uber i va defensar que els conductors havien de cobrar un salari mínim. 

Paul Lewis, cap d'investigació de The Guardian, ha fet un fil a Twitter on ha explicat alguns dels aspectes d'aquesta filtració. Per exemple, que tenen missatges de text personals entre Emmanuel Macron i executius d'Uber que revelen com va ser l'operació de la companyia de Silicon Valey per implantar-se a França.

Entre el centenar de polítics europeus contactats n'hi ha almenys dotze que formaven part de la Comissió Europea. Tots van mantenir en secret les trobades amb els responsables de l'empresa nord-americana.

A Espanya, Uber va mirar de contactar directament amb Mariano Rajoy i amb almenys tres ministres del seu govern: Fátima Báñez, de Treball i Seguretat Social, Cristóbal Montoro, d'Hisenda, i Ana Pastor, d'Obres Públiques. 

Tots neguen haver-se reunit amb cap representant de l'empresa.

A Catalunya, Uber va estar a punt de contactar amb Artur Mas, aleshores president de la Generalitat, i amb l'actual, Pere Aragonès, que presidia una comissió d'estudi de la nova economia col·laborativa.

Aragonès ha admès haver mantingut reunions "puntuals", justificades pels treballs de la comissió. 

Mas va estar a punt de volar a Califòrnia, a la seu d'Uber, però al final el viatge no es va poder fer.

"Fotos de violència a Barcelona"

La capital de Catalunya apareix esmentada directament en els Uber Files. Arran de les protestes dels taxistes de la ciutat contra Uber, Mark MacGann, director de Polítiques Públiques per a Europa, Orient Mitjà i Àfrica, va escriure, en un correu electrònic als encarregats de desenvolupar mesures de pressió: "Seria molt potent tenir fotos de violència a Barcelona, d'aquesta setmana i també d'altres incidents."

Una estratègia repetida arreu: "Hem de mantenir viva la narrativa de la violència durant uns dies", escrivia un directiu d'Uber als Països Baixos.

I un de Bèlgica argumentava: "Hem d'utilitzar això al nostre favor (...) la violència a França ha portat la qüestió a l'àmbit regulador."

Travis Kalanick, cofundador d'Uber que aleshores estava al capdavant de l'empresa, va resumir aquesta estratègia en una conversa de WhatsApp: "La violència garanteix l'èxit."

"Una empresa diferent"

Contactada per l'ICIJ abans de la publicació dels Uber Files, l'empresa ha assegurat que ha canviat i no és l'empresa que era el 2017, any en què Kalanick va marxar d'Uber. 

"Mai posarem excuses pel comportament del passat, que clarament no està en consonància amb els nostres valors actuals", ha declarat Jill Hazelbaker, vicepresident de Màrqueting i Afers Públics, que ha afegit: "Demanem al públic que ens jutgi pel que hem fet en els últims cinc anys i pel que farem d'ara endavant." 

Aquest diumenge, fonts d'Uber remeten a un comunicat on es defensen manifestant que, quan la companyia va néixer fa més de deu anys, no existia cap legislació sobre la seva activitat, el lloguer de serveis a través del telèfon mòbil. I que, per tant, van haver de treballar prop dels governs dels països on s'implantaven, per ajudar-los a desenvolupar lleis i normatives que regulessin aquest nou sector de negoci.

Unes relacions amb el poder que, asseguren, sempre es van dur a terme amb total transparència.