Una guerra encallada: sis mesos de la invasió russa d'Ucraïna

És un exercici arriscat mirar sis mesos enrere, per recuperar les hipòtesis que ens plantejàvem davant la invasió russa d'Ucraïna. La realitat ha fet miques alguns vaticinis que en aquell moment ens semblaven versemblants.

Per exemple, la possibilitat d'una victòria fàcil i relativament ràpida de Vladímir Putin o, en sentit contrari, l'emergència d'un moviment rus contra la guerra, derivat del malestar provocat pels efectes de les sancions internacionals, que faria trontollar el Kremlin.

La realitat, avui, està ben allunyada tant d'aquests dos escenaris com d'altres que també van omplir, fa mig any, pàgines de diaris i minuts de ràdio i televisió.

Ens trobem en un moment d'aparent bloqueig del conflicte. No hi ha avenços militars significatius ni de les tropes russes ni de les ucraïneses. No hi ha tampoc iniciatives diplomàtiques que apuntin a una distensió, a la possibilitat de trobar un acord de pau, o si més no un alto el foc.

No sembla tampoc que les sancions i contrasancions estiguin fent més mal a Rússia que a alguns dels països occidentals que les han implantat. I el subministrament a l'engròs d'armes a Kíiv ha permès --si no equilibrar-- sí contenir l'enorme superioritat militar russa.

La guerra es fa crònica, s'encalla i s'encanalla. Els qui la mirem i intentem entendre-la, ens hem d'esforçar més a trobar pistes que puguin apuntar alguna tendència.

Símptomes de fortalesa de Zelenski

Pot ser que l'atemptat que ha costat la vida a Dària Dúguina, la filla d'Aleksandr Duguin, ideòleg de l'ultranacionalisme rus que ha abraçat Putin, així com els sabotatges que s'estan produint en centres oficials i instal·lacions militars, siguin indicis que la guerra també es trasllada a territori rus.

Si són accions promogudes per Ucraïna, és una mostra que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, se sent avui més fort que fa uns mesos. I no és l'única.

El president ucraïnès ha desterrat dels seus discursos la invocació al diàleg. Ara posa l'èmfasi en la "victòria", que passa per la recuperació de la integritat dels territoris ocupats per Rússia, inclosa Crimea.

No només rebutja cap solució que passi per la cessió del Donbass, amb més del 70% controlat per Rússia, sinó que treu del calaix la reivindicació --mai abandonada, és cert-- de la península annexionada per la força per Moscou el 2014. I aquest argument ja són paraules majors per a Putin, que respondria amb una escalada imprevisible a qualsevol intent ucraïnès en aquest sentit.

Ucraïna no descarta res per recuperar Crimea

Malgrat que totes les cancelleries són conscients que Crimea és material "especialment sensible" en el conflicte, seixanta països i organitzacions internacionals han participat en la reunió virtual de la Plataforma de Crimea. Han donat suport a les aspiracions ucraïneses i a la necessitat de continuar "pressionant Rússia per la via diplomàtica i la imposició de restriccions".

Una empenta política que ha portat Zelenski a apujar el to, i a arribar a afirmar que "Ucraïna recuperarà la península de Crimea, en mans de Rússia, per qualsevol mitjà que consideri oportú, i no consultarà cap altre país abans de fer-ho".

Zelenski alimenta el seu carisma i administra la radicalitat del seu discurs en funció de l'auditori a qui s'adreça, però no deixa mai de demanar armes. Més armes i més modernes per continuar fent front a l'exèrcit rus. Potser veient a venir una ofensiva que assegura una tardor i un hivern infernals.

Hi ha informacions que diuen que Rússia mou tropes cap a la frontera amb Ucraïna. O que pot utilitzar la central nuclear de Zaporíjia com a arma de guerra --tal com ha començat a fer amb el gas que va cap a Europa-- tallant el subministrament elèctric al país.

Però quin és l'objectiu de Putin?

La gran incògnita d'aquesta guerra, sis mesos després, continua sent la mateixa que el primer dia: quin és l'objectiu de Putin? Ha estat sempre el mateix?

El relat oficial de Moscou insisteix que els plans es compleixen d'acord amb el previst. Potser hi haurà un dia que Putin dirà a la guerra pel seu nom, i llavors quedaran més clares les seves pretensions. Si es tradueixen en un mapa d'Ucraïna estripat, o si hem de buscar respostes en un mapa del món on Rússia torni a ser temuda i respectada, com en temps de Pere el Gran --a qui el president rus cita cada cop amb més freqüència i entusiasme-- o com en l'època soviètica.