Argentina processa l'exministre franquista Martín Villa per crims durant la Transició
- TEMA:
- Franquisme
El ministre franquista Rodolfo Martín Villa, de 87 anys, haurà de respondre per l'acusació de quatre homicidis durant la Transició. La jutge argentina María Servini l'ha processat per les matances de Vitòria el 1976 i Pamplona el 78.
La causa persegueix Villa per les morts causades per la policia en les dues protestes quan era ministre dels governs d'Adolfo Suárez. La jutge investiga 19 persones més relacionades amb crims del franquisme.
La jutge considera que Martín Villa és responsable directe de l'assassinat de tres vaguistes per part d'agents de la policia a Vitòria, i d'un altre manifestant durant els Sanfermines.
La magistrada María Servini li demana una fiança de quasi deu milions d'euros i decreta presó provisional. En la resolució, Servini reconeix, però, que serà difícil extradir Martín Villa a l'Argentina. El 2014, el govern espanyol ja ho va rebutjar per una acusació anterior en considerar que estava emparat per la llei d'amnistia espanyola del 1977.
La notícia l'han fet pública a les xarxes socials Martoak 3 i Sanfermines78 Gogoan, dues plataformes que reclamen justícia pels fets de la Transició:
En el seu argumentari per processar-lo, Servini sosté que l'estructura repressiva del franquisme va continuar funcionant durant els primers anys de la Transició, amb les mateixes pràctiques i impunitat. Dins d'aquesta estructura, la jutgessa acusa Martín Villa de tenir una posició preponderant des d'on podia donar ordres als cossos policials per reprimir les manifestacions a trets, fins i tot causant morts i, subratlla, sense cap conseqüència per als agents.
Recurs de Martín Villa
Per la seva banda, Marin Villa recorrerà a la Cambra d'Apel·lació d'Argentina el processament, segons haurien assegurat al diari ABC fonts properes a l'exmninistre.
"Estic tranquil", ha dit Martín Villa al mateix diari, que també recull que la llei argentina exigeix que el processament es produeixi com a màxim deu dies després de la declaració de l'afectat i recorda que la Cambra d'Apel·lació ja li va donar la raó a Martin Villa el 2017, quan va rebutjar l'ordre de detenció i la fiança. La decisió de la magistrada arriba "diversos mesos després de la seva declaració judicial, el setembre del 2020", diuen les mateixes fonts.
Els fets
La justícia argentina investiga Martín Villa per dues matances. La primera, el 1976, quan era ministre de Relacions Sindicals i la policia va irrompre en una protesta laboral a l'església de Sant Francesc d'Assís de Vitòria. La Guàrdia Civil va entrar dins l'església on un grup de treballadors feien una assemblea i van acabar matant cinc persones. Uns fets que la mateixa policia va qualificar de massacre, amb 150 ferits de bala.
Aquests fets inspiraren el disc de Lluís Llach "Campanades a morts", del 1977.
El 1978, amb Martín Villa al capdavant d'Interior, un policia va disparar un tret al cap a un líder de la Lliga Comunista Revolicionària a Pamplona, durant les festes de Sant Fermí.
La justícia espanyola considera que els delictes ja han prescrit.
Set anys perseguint els crims del franquisme
La jutge Servini porta anys perseguint els crims del franquisme. El 2014 va ordenar la detenció preventiva de Martín Villa i l'exministre franquista José Utrera Molina, que va morir el 2017.
Sis anys després, el 2020, Martín Villa va declarar davant la jutge per videoconferència i va defensar la Transició i el seu paper al capdavant dels ministeris.
- ARXIVAT A:
- Franquisme Argentina