Una llei castigarà l'assetjament a dones que volen avortar

9 de cada 10 dones que es dirigien a avortar i es van trobar grups antiavortistes a l'entrada de la clínica s'han sentit assetjades, segons un estudi de l'associació de centres que fan interrupcions voluntàries d'embaràs a 300 dones d'arreu de l'estat espanyol. Ara, una proposició de llei aprovada aquest dimarts al Congrés dels Diputats vol castigar aquestes formes d'assetjament.

"Grups organitzats aborden les dones amb fotografies, fetus de joguina i proclames contra l'avortament abans que entrin a la clínica", diu el text de la proposta, presentada pel PSOE i aprovada amb el suport de tots els grups excepte el PP i Vox.

L'objectiu és "sotmetre les dones a escarni públic", ha dit la diputada socialista Laura Berja al debat al Congrés. "Ofendre, insultar i dir-los 'assassines' no és llibertat d'expressió, és un delicte i és coacció", ha assegurat.

El text inicial, que encara ha de passar diversos tràmits parlamentaris, preveu castigar l'assetjament amb penes de presó de tres mesos a un any o treballs a la comunitat d'entre 31 i 80 dies.

Una forma de violència masclista

L'assetjament a les portes de les clíniques no va fer canviar d'opinió cap de les dones de l'estudi, si bé només es van enquestar les que havien entrat als centres. Es desconeix quantes dones van acabar no anant a avortar per efecte de la intimidació, però l'informe diu que "el percentatge d'absències en cites prèvies és molt baix".

Les entitats alerten, però, que les conseqüències d'aquestes accions van molt més enllà. "[Són] una forma de violència masclista perquè tenen a veure amb una decisió de les dones en relació a la seva sobirania corporal", segons Sílvia Aldavert, coordinadora de l'Associació dels Drets Sexuals i Reproductius.

L'objectiu és que l'avortament, com a prestació inclosa dins el sistema de sanitat pública, es pugui desenvolupar en igualtat de condicions que qualsevol altra intervenció, explica José Antonio Bosch, assessor jurídic de l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs:

"Quan una dona entra en un centre passant per una zona on li diuen coses com 'assassina', 'mala mare', 'no el matis', 'dona'ns-el', no entra en les millors condicions físiques ni mentals per sotmetre's a una intervenció quirúrgica."

La proposta de llei considera imprescindible garantir una "zona de seguretat" al voltant dels centres sanitaris que fan avortaments perquè es garanteixi "la intimitat de les dones que hi van, la seva llibertat i seguretat física i moral, així com la seva lliure circulació", amb l'objectiu de "garantir els drets sexuals i reproductius de les dones".

A Catalunya, cada any 20.000 dones interrompen l'embaràs. Si la nova llei tira endavant, les protegirà a elles però de retruc també als professionals de les clíniques que practiquen avortaments.

A l'estat espanyol, l'avortament es va despenalitzar l'any 1985 en tres supòsits i el 2010 es va reconèixer el dret a interrompre l'embaràs durant les primeres 14 setmanes de gestació.

Les accions antiavortistes es multipliquen

A Barcelona, una organització antiavortista convoca durant tot el mes d'octubre a "resar pacíficament per la fi de l'avortament" en dues clíniques de Sarrià. "No són allà per resar, sinó perquè la dona que ha decidit anar a avortar no ho faci", segons José Antonio Bosch.

"Esperem que la iniciativa [parlamentària] també serveixi per fer aflorar qui són aquests grups, com estan finançats i el lligam internacional que té tot plegat", afirma Sílvia Aldavert.

Les associacions denuncien que les accions antiavortistes s'han multiplicat en els últims anys, alimentades per organitzacions internacionals, com "40 dies de vida", amb seu als Estats Units.

L'extrema dreta de Vox, que ha organitzat accions contra l'avortament en diverses ocasions, avui ha dificultat el debat al Congrés. El diputat José María Sánchez García ha insultat la diputada socialista Laura Berja, que defensava la iniciativa, dient-li "bruixa". Davant la seva negativa a retirar l'insult, el vicepresident de la Cambra, Alfonso Rodríguez, ha interromput la sessió durant deu minuts. Després s'ha reprès el ple i el diputat d'extrema dreta ha dit que ho retirava.