Una llei de desallotjaments exprés contra les ocupacions: l'exemple de Mataró

Després d'un estiu mediàticament calent pel que fa a informacions sobre ocupacions il·legals d'immobles, l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) ha acollit la presentació d'una proposta de llei per permetre un desallotjament en les 48 hores posteriors a la comissió d'un delicte d'usurpació. Aquesta iniciativa arriba en un context d'ascens del número de denúncies per ocupació il·legal d'habitatges a Catalunya d'ençà del 2015, comunitat autònoma que lidera l'expressió d'aquest fenomen.

A l'esdeveniment hi han comparegut, d'una banda, el president i un vocal de la Comissió Normativa del Col·legi, Jesús Sánchez i Jorge Navarro, amb el catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona (UB) Vicente Pérez-Daudí. I de l'altra, la jurista i tinent d'alcalde del PSC a Mataró, Núria Moreno, i la degana de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de la mateixa ciutat (ICAM), María Pastor. Dues assistències maresmenques que no han estat casuals.

Lideratge mataroní

Els últims anys, el consistori de la capital del Maresme, juntament amb el Col·legi d'Advocats del municipi, han liderat la proposta de canvis legislatius en matèria d'ocupacions il·legals. Ho van fer el març del 2017 quan en una declaració institucional aprovada per unanimitat per la junta de portaveus local es va instar a la modificació de la llei d'Enjudiciament Criminal i a l'establiment de criteris interpretatius clars a la judicatura per combatre el fenomen.

Un any abans, el 2016, l'Ajuntament de Mataró va crear una comissió formada per l'ICAM, la Cambra de la Propietat Urbana local i algunes associacions de veïns. Aquell 2017 va ser l'aleshores degà de l'ICAM i vicepresident del Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC), Julio Naveira, qui va defensar la necessitat d'implementar aquests canvis. Ho va fer, entre d'altres llocs, en la comissió de justícia del Congrés espanyol el 27 de juny del mateix any.

En la seva compareixença en seu parlamentària, Naveira va demanar una reforma de la llei d'Enjudiciament Civil per accelerar els desallotjaments d'immobles de particulars i d'entitats vinculades a l'administració pública o a organitzacions sense ànim de lucre. Una demanda que seria satisfeta amb la publicació al BOE el juny del 2018 d'una llei que modificava la norma del 2000 en el sentit demandat pel jurista.

Amb aquest canvi, si el denunciant sol·licita que se li retorni l'accés a la seva propietat, s'exigeix als ocupants de l'immoble que aportin algun document que acrediti que hi tenen algun dret en un termini de cinc dies des que se'ls notifica la demanda. Si aquest requeriment no es pogués satisfer, es dicta sentència de forma immediata. Sempre en els tres supòsits esmentats, el que exclou entitats financeres i altres grans tenidors.

A principis del 2018, un informe de l'Institut Ostrom centrat en el cas d'estudi mataroní apuntava que aquesta mesura podria fer curt des del moment que l'ocupació acostuma a dur associades altres problemàtiques com el frau del fluid elèctric o conflictes de convivència. Situacions que afecten indistintament habitatges de les tipologies que recull la llei i els de grans tenidors.

Guillem València, director de programes globals del think tank liberal, considera que la proposta defensada aquest dimecres a l'ICAB va pel camí correcte i en sintonia amb el criteri de les fiscalies de les Balears i València, que prenen partit per agilitzar els terminis de desallotjament. En la proposta del col·legi barceloní no es discrimina en funció del règim de propietat.
 

Una situació crítica

Un informe conjunt de la mataronina Plataforma d'Afectats per la Crisi i el Capitalisme (PACC) i la Xarxa d'Habitatge del Baix Maresme radiografiava el maig del 2019 l'emergència habitacional als barris de Mataró. Aquest document indica que, en tot el 2018, l'àrea de Benestar Social del consistori maresmenc havia atès 174 casos de persones en situació de conflicte pel que fa al manteniment o la pèrdua d'habitatge.

Entre l'1 de gener i el 15 de maig del 2019, d'acord amb la mateixa font, es van decretar 127 desnonaments dels quals se n'aturarien 53, se n'ajornarien 35 i se n'executarien 39. 

El 31 de maig del 2017, l'Ajuntament de Mataró va crear una unitat de la policia local especialitzada en intervencions en casos d'ocupacions il·legals i problemàtiques derivades. Aquesta mesura ha permès dur a terme un recompte de les incidències relacionades amb aquest fenomen. El 31 de maig d'aquell any es van reportar 139 actuacions, el 2018 unes 275, el 2019 un total de 199 i fins al 30 de juliol del 2020 unes 115. La xifra pot recollir més d'una intervenció sobre un mateix immoble, de manera que no dona compte del total d'ocupacions il·legals actual a la ciutat.

En tot cas, mostra una tendència a la baixa de les incidències recollides per la policia municipal i els Mossos d'Esquadra malgrat la complexa situació habitacional de la localitat. En el moment d'escriure aquestes línies el consistori està treballant en un protocol d'acció davant de les ocupacions problemàtiques.

Segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat, enguany hi ha a Catalunya 29.596 habitatges buits propietat d'entitats financeres. El 2015 n'eren 44.007. Dels 29.000 actuals, 3.476 estan ocupats il·legalment. A banda, el parc públic de l'Agència Catalana de l'Habitatge compta amb uns 23.000 immobles, dels quals 740 es troben ocupats ara mateix.

Des del 2015, la Generalitat ha obtingut la cessió via conveni de 3.353 habitatges d'entitats financeres. Uns 742 habitatges han estat cedits per aquestes mateixes entitats als ajuntaments i 437 al tercer sector. El govern català també ha obtingut 2.807 habitatges a través de la fórmula del tanteig i retracte, una via legal amb la qual l'administració té prioritat a l'hora d'adquirir un immoble abans que es vengui a tercers.

Un informe de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) del juliol del 2016 situava en 100 el número d'habitatges públics suplementaris de què hauria de disposar Mataró per tal de satisfer les necessitats habitacionals de les persones en risc d'exclusió a la localitat. Aleshores en tenia 259 i actualment en té 276. 17 habitatges públics més en quatre anys. Una dada que es troba lluny de la suggerència del DESC: uns 360 habitatges en total.

En la compareixença de l'ICAB s'ha insistit en la necessitat de bastir un contracte social per fer front a la demanda de famílies en situació d'emergència. Davant de la previsible crisi derivada de la pandèmia del coronavirus, queda pendent veure si aquests 276 habitatges seran suficients per atendre les necessitats dels veïns de la ciutat.