Una lliga de debat i teatre per impulsar el català als instituts: "Parlo amb més seguretat"

Cada vegada més municipis compten amb un pla educatiu d'entorn. Són activitats impulsades pel Departament d'Educació i els ajuntaments per afavorir que tots els estudiants tinguin les mateixes oportunitats.

A Rubí, s'han marcat l'objectiu d'impulsar l'ús social del català entre els joves, que ara mateix és molt residual, i estan tenint bons resultats.

Batalles dialèctiques entre instituts

A l'Institut L'Estatut de Rubí, fa setmanes que l'alumnat de quart d'ESO treballa estratègies per participar en les rondes de debat amb la resta d'estudiants del mateix curs dels instituts públics del municipi.

Es tracta d'una activitat que s'ha incorporat aquest curs al Pla Educatiu d'Entorn per revertir la davallada en l'ús social del català, dins i fora les aules. "Tenim dades que ens indiquen que al pati, com a molt, un 5% de l'alumnat fa servir el català", afirma David Vilaplana Castelló, coordinador pedagògic del centre.

El funcionament de les classes de debat, que impliquen diverses matèries, és el següent: a partir d'una llista àmplia de temàtiques –sobre medi ambient, sexualitat o intel·ligència artificial, entre d'altres–, els alumnes, per grups, han de defensar amb arguments una tesi, o la contrària, independentment de la seva opinió personal. Mentre s'enfronten dialècticament, la resta d'alumnes els observen i apunten aspectes de millora.

"La gràcia d'aquestes activitats és que no només han d'utilitzar la llengua en un context real, sinó també tot el que hi ha al darrere", exposa Vilaplana.

Per exemple, com expliquen els mateixos alumnes, aprenen a elaborar una argumentació amb evidències, a defensar les pròpies tesis, a redactar una conclusió ben fonamentada, a utilitzar un lèxic adequat i a respectar el torn de paraula.

Teatre per perdre la vergonya

Un cop acabades les classes, tots els instituts de Rubí ofereixen teatre com a activitat extraescolar de manera gratuïta. Enguany també s'ha ampliat a deu escoles de primària i hi ha llista d'espera per apuntar-s'hi.

"Normalment, arriben tímides i amb poca confiança, però l'evolució que fan és brutal", explica David Balart, professor de teatre. I és que, mentre preparen l'obra, no només perden la vergonya a parlar en públic, sinó també a fer-ho en català.

"Intentem fer servir un català actual, amb paraules que estan de moda, en lloc d'un vocabulari més antic que potser es troben més a les aules", exposa Balart. "Nosaltres hi insistim molt: que s'equivoquin i ja anirem corregint de mica en mica", remarca.

La Lucía, la Núria i l'Aran fan teatre un cop per setmana a l'Institut La Serreta. Els agrada per desconnectar dels estudis i passar-s'ho bé amb les amigues, i en català.

Estudiant de 2n d'ESO, la Lucía explica que parla català: "Però no prou, jo crec. I el teatre m'està ajudant a parlar amb més confiança, sense cometre tants errors."

A la Núria Caballero, estudiant de 1r d'ESO, el teatre l'està ajudant "a tenir més vocabulari i a parlar català amb més seguretat".

Com explica l'Aran Planchar, estudiant de 1r d'ESO, molts d'ells parlen català a casa. "Però quan ens comuniquem entre nosaltres, ho fem en castellà, i l'obra m'ha ajudat a parlar amb les meves companyes en català", afegeix.

Més plans d'entorn per fomentar el català

Els municipis amb plans educatius d'entorn han passat de 28 a 136 en 20 cursos per revertir desigualtats dins i fora de l'escola.

Ajuntaments i Educació acorden, en cada cas, quines accions s'impulsen als centres, amb objectius com ara fomentar la continuïtat educativa, promoure l'aprenentatge del català i la vinculació positiva vers la llengua, oferir activitats extraescolars o reforç escolar de manera gratuïta, acompanyar les famílies i els joves en els canvis d'etapa o treballar la cohesió social.

Continuar incrementant els plans educatius d'entorn també és una de les deu mesures del pla per impulsar l'ús del català als centres, que s'inclou dins el Pacte Nacional per a la Promoció i la Defensa de l'Escola Catalana, que va aprovar el Parlament el juny del 2023.

L'objectiu és arribar als 162 municipis amb plans educatius d'entorn el 2025.

Millores en l'equitat educativa

Segons dades de la conselleria, l'alumnat dels centres que formen part d'un pla educatiu d'entorn assoleix uns resultats equiparables a la mitjana de Catalunya a les competències bàsiques.

Amb dades del curs 2021-22, els centres amb un pla educatiu d'entorn van obtenir una mitjana de 71,23 punts a sisè de primària i de 73,54 punts a quart d'ESO, només dos punts per sota del global de Catalunya, que es va situar als 73,26 punts a primària i als 75,01 punts a secundària.

Són xifres que constaten millores en l'equitat educativa si tenim en compte que els centres amb plans educatius d'entorn escolaritzen més alumnat vulnerable socioeconòmicament que la mitjana. En concret, acullen un 32,07% d'alumnat vulnerable a infantil i primària i un 18,48% a l'ESO, mentre que, de mitjana, a les escoles hi estudia un 24,23% d'alumnat vulnerable, i un 14,67% en el cas dels instituts.