Una lloba a l'Empordà: què implica la presència de la primera femella en 16 anys a Catalunya

El govern ha confirmat la presència d'una lloba a la zona de Cistella, a l'Alt Empordà, la primera femella que es detecta a Catalunya en setze anys. Així ho han determinat les proves genètiques fetes a unes mostres que s'hi van trobar a l'abril. 

La recuperació del llop a Catalunya podria fer un salt endavant ben aviat perquè es tracta de la primera femella que troben a Catalunya des del 2008. Aleshores, en van localitzar una molt a prop de dos mascles, però no hi havia cap senyal de reproducció i, per tant, no podien declarar que l'espècie estava oficialment establerta a Catalunya.

Ara, la lloba que passeja per l'oest de l'Alt Empordà comparteix comarca amb un mascle que des de Territori han detectat que hi ha a la zona de l'Albera. Tot i això, fonts del departament insisteixen que no tenen evidències que hagin compartit espai o que s'hagin reproduït.

La femella fa més d'un any que es mouria per la mateixa zona, però fins ara no se n'havia tingut la certesa ni se'n sabia el sexe. D'altra banda, no es pot preveure que s'hi acabi establint amb alguna parella ni  que creï un grup familiar que iniciaria una població estable a Catalunya.
 

Quatre mascles viuen de forma estable a Catalunya

A banda d'aquesta femella, hi ha quatre llops que viuen de forma estable a Catalunya. Un d'ells és a l'Alt Empordà, un a l'Alta Ribagorça --que hi està assentat des del 2021--, un més entre el Solsonès i l'Alt Urgell, i un últim a la Cerdanya.

La troballa d'aquesta lloba arriba després de l'atac de dos ramats a Cistella i Cabanelles, a l'Alt Empordà, aquesta mateixa primavera. No hi ha cap prova que determini si aquest atac el va fer la femella, però no es pot descartar. 

A més, aquest any també s'ha vist un altre llop al Collsacabra, a Osona, que ja hauria protagonitzat almenys vuit atacs a ramats. Amb tot, no s'ha confirmat si està de pas o s'hi ha establert definitivament.

Pla de recuperació del llop a la vista?

La Generalitat no té en marxa cap programa de reintroducció del llop a Catalunya, però si es comprova que la lloba cria, caldrà modificar el seu estatus a la categoria d'espècie en perill d'extinció i redactar un pla de recuperació.

Al catàleg de fauna salvatge i autòctona amenaçada de la Generalitat, actualment el llop és considerat una espècie "extingida com a reproductora a Catalunya", un estatus que en garanteix la protecció perquè no es pot caçar.

L'octubre de l'any passat es va posar en marxa un grup de treball per millorar la coexistència entre el llop i les poblacions locals. És el Grup de Treball del Llop a Catalunya, liderat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

La plataforma està formada per representants del sector ramader i ambiental, i experts que treballen per impulsar accions per a la prevenció i la gestió del conflicte amb el llop si finalment n'arrela una població estable a Catalunya.

La UE rebaixa la protecció del llop

Mentrestant, la Unió Europea avança en sentit contrari a la protecció del llop. A finals de setembre, els 27 van aprovar una proposta de la Comissió Europea perquè el llop passi a ser un animal protegit i no "estrictament protegit".

La mesura, que encara té un recorregut llarg de tramitació, té l'oposició de països com Espanya i Irlanda, i d'entitats ecologistes que adverteixen que aquest canvi serà nefast per a la recuperació del llop i que estableix un precedent negatiu sobre altres espècies en perill.

El llop és estrictament un animal carnívor que s'alimenta de petits animals fins a grans ungulats, com ara cabres o ovelles, i els últims anys ha protagonitzat alguns atacs a ramats. 

Això ha portat alguns ramaders a col·locar tanques mòbils electrificades per protegir el bestiar. La Generalitat cedeix material de prevenció als afectats i els ajuda a introduir gossos de protecció en el marc del programa de prevenció de danys causats pel llop a Catalunya.

Per què no hi ha més llops?

Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a principis del segle XX, però des de l'any 2003 se n'han detectat una vintena d'exemplars. 

Els exemplars de llop que s'han observat a Catalunya els darrers anys provenen de l'expansió natural de la població italiana. Des de la serralada dels Apenins, a Itàlia, el llop va arribar als Alps francesos el 1992 i des d'allà alguns exemplars han anat arribant al Pirineu.

A l'Alta Ribagorça, el febrer de l'any passat es va detectar per primer cop un llop procedent de població del centre d'Europa. L'animal havia nascut a Alemanya, molt a prop dels Països Baixos, i havia fet un dels trajectes més llargs d'Europa.

Què pot passar en el futur?

La presència de parelles i de grups reproductors en zones properes com l'Aragó podria fer créixer les probabilitats que arribin més individus --també femelles-- a Catalunya.

Això fomentaria l'establiment de grups familiars i l'inici d'una població estable de llops a Catalunya, com la que hi havia hagut fins al segle XIX a tota la península Ibèrica.

La seva protecció i la prohibició de caçar-los estan contribuint a la recuperació de l'espècie. I també hi ha un factor important a tenir en compte: amb la sobrepoblació d'espècies com el cabirol i el senglar --algunes de les seves preses habituals-- tenen l'accés al menjar garantit.