Una missió de l'Eurocambra vindrà a Catalunya per avaluar el castellà a l'escola
A proposta de Ciutadans, un grup d'europarlamentaris es desplaçarà a Catalunya el 2023 per estudiar la qüestió lingüística als centres educatius
Avaluar la situació del castellà a les escoles catalanes és l'objectiu de la missió que el Parlament Europeu enviarà a Catalunya l'any que ve.
El comitè de peticions ha acceptat la proposta de Ciutadans, que està integrat al grup dels liberals de Renovar Europa, perquè els eurodiputats coneguin de primera mà el funcionament lingüístic dels centres educatius.
La presidenta del comitè, Dolors Montserrat, del PP, ha anunciat aquest dimarts que els grups polítics han pactat tirar endavant la visita. Ara ho haurà de ratificar la mesa de l'Europarlament.
Per Ciutadans, la finalitat és acreditar la "persecució de l'espanyol" a l'escola i "l'incompliment" de la llei que obliga a fer en castellà el 25% de les classes.
"L'angoixa per la desprotecció, la discriminació i l'assetjament que pateixen diàriament aquests nens i famílies és injustificada en una Europa democràtica", ha afirmat el partit.
Els coordinadors dels grups encara han de concretar l'agenda, les dates i la delegació que farà la visita.
En qualsevol cas, no trepitjaran Catalunya fins al segon semestre del 2023. No ho poden fer la primera meitat de l'any a causa de les eleccions municipals del maig.
Abans, durant el primer semestre del 2023, es preveu que tingui lloc una sessió dedicada al model lingüístic a l'escola catalana. En aquestes sessions hi ha diferents compareixences per tractar una qüestió.
El Constitucional estudia la llei del català a l'escola
La Generalitat defensa que la nova llei pactada per ERC, JxCat, el PSC i els comuns, que estableix que no hi pot haver percentatges en l'ús de les llengües, supera la sentència del 25%.
El Tribunal Constitucional té pendent pronunciar-se sobre aquesta nova norma.
L'alt tribunal va acceptar el recurs que el PP i Cs van presentar contra el decret que trasllada la responsabilitat dels projectes lingüístics al Departament d'Educació, per protegir les direccions d'escoles i instituts.
El TSJC, per la seva part, ha reclamat mantenir el 25% en alguns centres que l'aplicaven amb l'argument que l'aplicació de la nova normativa no és automàtica.
La setmana passada, en la reunió a Brussel·les entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el comissari de Justícia, Didier Reynders, es va parlar de la qüestió judicial.
Segons fonts de l'entorn del president, Reynders no va demanar a Aragonès expressament el compliment de la sentència del 25%, sinó que li va traslladar una petició genèrica que les lleis han de complir-se.
Les mateixes fonts consideren que ja s'està fent, amb l'acord a què el govern de coalició --ara ja trencat-- va arribar amb els socialistes i els comuns.
