Una multa per orinar al carrer es converteix en una lluita feminista de 9 anys a Amsterdam

Després d'una lluita de nou anys, finalment Amsterdam instal·larà urinaris públics per a dones i accessibles amb cadires de rodes a partir del mes d'octubre. 

Geerte Piening va començar la batalla per "la igualtat de la micció" el 2015. Sense voler-ho, el cas es va convertir en una causa feminista, una reacció social que pocs s'haurien esperat i que va fer sortir als carrers milers de persones als Països Baixos.
 

Dona, sense lloc per fer pipí

Fa nou anys, Geerte tenia 21 anys i, una nit que havia sortit per zona de Leidseplein d'Amsterdam, quan ja havia passat l'hora de tancament dels locals, es va trobar que no podia anar a fer pipí enlloc. El lavabo públic era a més de dos quilòmetres. "Hi havia molts urinaris per als homes a prop, però no podia anar enlloc a fer pipí", explica. "Vaig pensar, això és un problema", afegeix.

Finalment, va optar per fer-ho ajupida en un carreró, mentre la seva colla la tapava, però tres policies la van enxampar i li van posar una multa de 140 euros per orinar en públic, cosa que està prohibida a la ciutat.

L'endemà, Geerte estava furiosa per la injustícia. Va escriure una carta impugnant la multa, assenyalant que Amsterdam tenia 35 urinaris públics per a homes i només tres lavabos públics per a dones. Això sí, Amsterdam va ser la primera ciutat dels Països Baixos a instal·lar urinaris per a dones.  

"No només afecta les dones, sinó també les persones amb cadira de rodes. És molt important que hi hagi llocs per a tothom."

Van passar dos anys sense que el seu recurs i al·legacions rebessin resposta, fins que la van citar al jutjat per la multa pendent. Geerte explica que la va sorprendre, però va decidir anar a judici: "Vaig pensar: què?, he d'anar al jutjat? D'acord, és estrany, però sí, anem-hi."

Geerte va compartir la seva incredulitat pel cas que estava vivint. Durant la vista, que va aixecar l'interès de la premsa, Geerte va al·legar que havia fet pipí al carrer com a últim recurs i va dir que les instal·lacions públiques per a les dones d'altres capitals europees eren molt superiors, recull BBC News:

"A diferència dels homes, les dones no tenen cap manera discreta d'utilitzar les estructures metàl·liques. No és vergonyós per a una ciutat turística com Amsterdam que les dones no tinguin on anar?" 

El jutge --un home-- va rebaixar la multa a 90 euros per considerar que, tot i que podia resultar incòmode, hauria d'haver utilitzat una de les instal·lacions dels homes en comptes de recórrer a orinar en públic, un delicte conegut com a "wildplassen" (pixar estil salvatge, en neerlandès).

El jutge va reconèixer que hi havia menys facilitats per a les dones, però va dir que el consistori no estava obligat a proporcionar-les. I que, de tota manera, "les dones no les solien fer servir" i que el seu era "un cas rar". "Ets només la segona dona que he vist als jutjats per això", va dir.
 

Una causa feminista

El cas de la Geerte i la resposta del jutge van fer reaccionar milers de dones a tot el país. Utilitzant la paraula "wildplassen" com a hashtag, algunes dones es van burlar del suggeriment del jutge i, amb el lema "power to the peepee", es va fer una crida a les xarxes perquè les dones compartissin fotos d'elles mateixes demostrant les dificultats òbvies que comporta l'adaptació als urinaris.

"Les dones d'arreu del país estan convidades a demostrar les (im)possibilitats d'orinar en un urinari públic construït per a homes", van dir els organitzadors d'una protesta.

També es va signar una petició demanant al ministre d'Educació, Cultura i Ciència del país que abordés la "igualtat en la micció".

Entre els que es van unir al moviment per combatre "el sexisme dels lavabos públics", hi havia Ilana Rooderkerk, que aleshores era regidora d'Amsterdam.

"Hi ha coses que, un cop les veus, no les pots deixar de veure" --va dir Rooderkerk, que ara és membre del Parlament neerlandès--. "I aquest n'és un exemple perfecte: no és just i no pot ser."

Una reivindicació bàsica

Rooderkerk i Piening van presentar una proposició municipal que demanava a Amsterdam que ampliés el nombre de lavabos públics accessibles.

"Al principi la gent pensava, quin és el gran problema? O els semblava estrany parlar-ne", diu Rooderkerk. "Però sempre he dit que quan una cosa és tan bàsica, com és que no ho tenim clar? Sobretot quan les coses es fan per a la meitat de la població de la ciutat i no es pensa en l'altra meitat", argumenta.

A poc a poc, van tenir més suport públic i altres conselleries van fer alguns canvis a la ciutat, com posar lavabos mòbils als principals parcs i zones verdes durant l'estiu o permetent utilitzar instal·lacions en llocs com comissaries i parcs de bombers. 

S'hi van afegir altres problemes a denunciar, com que molts estan bruts, fora de servei i els electrònics no s'obren, o que són cars. I també que és possible que en un bar no et deixin anar al servei si no consumeixes o pagues entre 50 cèntims o 1 euro.

Finalment, les reclamacions que va iniciar la Geerte han trigat anys a aconseguir la victòria definitiva. Fins ara, que l'Ajuntament ha anunciat que els nous lavabos públics accessibles per a cadires de rodes estarien disponibles a partir de l'octubre. Tot i que no se sap quants n'hi posaran, es farà una inversió de quatre milions d'euros.

Peter Paul Ekker, portaveu del tinent d'alcalde, s'ha disculpat, segons recull la BBC, dient que no hi havia hagut mai cap política sobre els lavabos públics: "Ha anat així perquè hi ha més homes que dones... Òbviament, hauria de ser igual i tothom estarà d'acord que es pot fer millor, però quins són els costos, hi ha espai i val la pena?".
 

Ciutats fetes per homes i per a homes

Per la seva banda, la Geerte admet: "No tenia cap intenció que això es convertís en una causa feminista. Però, està bé que s'estigui abordant."

Els últims nou anys havien estat una prova de paciència, ha dit, però també "un curs intens sobre com el disseny de les ciutats, que sovint es remunta a una època en què s'esperava que les dones es quedessin a casa". Un fet que ha exclòs part de la població i que ara es posa en evidència. "Crec que la ciutat està construïda sobretot per homes i per a homes", va dir. "Així que si ho miro des d'aquest angle, no és gens estrany que només hi hagi urinaris per a homes", conclou.

Els urinaris d'Amsterdam van aparèixer per acabar amb el "wildplassen". De fet, la ciutat fa dels seus urinaris --per a homes-- gairebé un reclam turístic. Hi ha guies i blogs de viatges que en fan referència i expliquen que es van instal·lar a la ciutat com a mesura higiènica i per evitar les morts que hi havia cada any de persones que anaven a fer pipí al canal.

En destaquen la història i els diferents dissenys, des dels de maons de l'Ajuntament fins als de cargol metàl·lics o els anomenats "greenpees", que són urinaris jardinera. Tots es poden trobar amb un mapa que aquell dia no va ajudar la Geerte.