Una nau abandonada de la NASA, darrere els terratrèmols a la Lluna

El mòdul d'aterratge lunar Apollo 17 de la NASA, present a la superfície de la Lluna des de l'any 1972, podria haver estat el causant d'alguns dels petits terratrèmols que s'han detectat al satèl·lit natural de la Terra i que fins ara tenien encuriosits els científics.

Així ho ha conclòs un estudi de la Universitat de Califòrnia, publicat el 5 de setembre al Journal of Geophysical Research: Planets, que revela que l'origen d'alguns dels tremolors de la Lluna no serien només naturals, sinó conseqüència de la interacció humana amb la superfície lunar.

En concret, s'ha identificat que aquesta nau, que en el seu moment va ser utilitzada per mesurar les ones sísmiques i recopilar altres dades sobre l'escorça lunar, hauria estat la responsable de desencadenar aquests fenòmens. I això s'ha pogut aclarir per l'ús de les tecnologies actuals més desenvolupades, com la intel·ligència artificial (IA), que han permès reavaluar les dades recollides llavors i trobar respostes sobre la naturalesa dels terratrèmols que hi va haver en aquell període, així com sobre la geologia lunar. 

Els terratrèmols a la Lluna s'havien atribuït tradicionalment a canvis en la temperatura de la seva superfície. Cal recordar que la superfície lunar és un ambient extrem que oscil·la entre els -133 ºC en la foscor i els 121 ºC sota el sol directe. Aquesta àmplia variació de temperatura provoca que la seva superfície s'expandeixi i es contragui. A conseqüència d'aquest procés cíclic es produeixen sacsejades i esquerdes periòdiques a la superfície lunar.

Ara, però, amb les dades recopilades pels sismòmetres de la missió Apollo 17, s'han obert noves perspectives respecte a l'origen dels moviments detectats, així com les conseqüències de les missions espacials i el seu impacte en els cossos celestes que s'exploren. Això pot ajudar, a partir d'ara, a minimitzar aquest possible impacte en futures investigacions i a la millora en el disseny de futurs mòduls d'aterratge per impedir que les missions afectin negativament l'entorn lunar.

La missió de l'Índia també suggereix la influència de l'activitat humana

Les troballes actuals sobre l'activitat sísmica lunar també tenen implicacions en missions més recents, com la de la nau Chandrayaan-3, de l'Índia, al pol sud de la Lluna des del mes d'agost. Les dades que ha recollit aquesta missió, entre d'altres, dos moviments sísmics, reforcen la tesi al voltant de la influència de l'activitat humana en els terratrèmols que hi ha a la Lluna.

L'Organització d'Investigació Espacial de l'Índia (ISRO) ha compartit diversos gràfics en què s'observa l'activitat produïda pels sismes i les deteccions de vibracions. La missió podria ajudar a comprendre millor l'estructura de la Lluna i el que podria haver-hi en el seu interior.

I és que els avenços tecnològics estan permetent investigacions cada cop més detallades i precises sobre la Lluna. En aquest sentit, i per continuar avançant en la comprensió de l'activitat sísmica lunar, alguns investigadors proposen col·locar sismògrafs més grans a la part obscura de la Lluna.

Aquesta regió permanentment a l'ombra podria contenir dipòsits d'aigua gelada sota la seva superfície. Si aquesta teoria fos precisa, les ones sísmiques que viatgin a través d'aquest corrent subterrani podrien proporcionar una nova font de dades per comprendre millor el satèl·lit i els seus orígens.