L'Elise en el punt on va trobar la peça de sílex
L'Elise en el punt on va trobar la peça de sílex (Vestland fylkescommune)

Una nena noruega de 8 anys troba una daga de l'edat de pedra al pati de l'escola

Després que l'escola es posés en contacte amb el comtat de Vestland, els arqueòlegs del Museu Universitari de Bergen van determinar que la peça té 3.700 anys d'antiguitat

RedaccióActualitzat

Juntament amb els seus companys, l'Elise, una nena de 8 anys, gaudia de l'hora del pati a l'exterior d'una escola del municipi d'Os, a Noruega, on viuen 20.000 habitants, quan, a terra, va veure un objecte lluent que la va captivar.

En una zona rocallosa, va acostar-se a recollir el que es pensava que era un tros de vidre. Però no eren les restes d'una ampolla trencada, sinó una pedra molt bonica, d'uns 12 dotze centímetres d'amplada i d'un to marronós que va resultar ser una daga de l'edat de pedra. Una peça valuosíssima de 3.700 anys d'antiguitat.

Ràpidament, l'Elise va ensenyar-li el tresor a la seva mestra, la Karen Drage, que va posar-se en contacte amb el consell del comtat de Vestland, a l'oest del país, on hi ha Bergen, la segona ciutat més poblada de Noruega.

La investigadora Louise Bjerre Petersen, explica que la troballa de l'Elise que els arqueòlegs es van encarregar d'analitzar: 

"És una daga preciosa de pedrenyera del neolític, increïblement fina i molt difícil de trobar."

La daga de l'etapa neolítica en detall
La daga de l'etapa neolítica, en detall (Vestland fylkescommune)

 

Del patí al museu 

L'arqueòloga noruega, a més, destaca que l'escola va gestionar la situació d'acord amb el protocol. "Quan es troben peces d'aquest tipus o vestigis d'activitat prehistòrica, cal comunicar-ho al consell del comtat. Acceptem els objectes i, posteriorment, treballem amb els experts del Museu Universitari de Bergen per catalogar-los".

Com que el descobriment de la petita Elise és de gran importància, els especialistes es van desplaçar fins a l'indret on havia aparegut la daga per veure si afloraven altres vestigis del passat, però no van localitzar-hi cap altra resta prehistòrica.

Personal i arqueòlegs del Museu Universitari de Bergen excavant a la zona on va aparèixer la daga a la recerca d'altres vestigis
Personal i arqueòlegs del Museu Universitari de Bergen excavant a la zona on va aparèixer la daga a la recerca d'altres vestigis (Vestland fylkescommune)

Un fet gens estrany, ja que la pedrenyera (coneguda també com a sílex) no forma part de la geologia natural de Noruega. Amb aquesta premissa, els arqueòlegs van suposar que la daga devia provenir de l'altre costat del mar del Nord, probablement de Dinamarca.

La peça ara es catalogarà i s'examinarà més detingudament al museu de Bergen. Recentment, Noruega ha fet altres descobriments datats a l'edat de pedra. Aquest hivern, es va reconstruir el cos sencer d'un adolescent de fa 8.300 anys que ara s'exhibeix al museu Hå Gamle Prestegard de Nærbø, a la costa sud del país que banya el mar del Nord. 
 

Per a què servia la daga?

"Aquest tipus de daga es troba sovint al costat de troballes relacionades amb el sacrifici", explica Louise Bjerre Petersen. Tenint en compte la configuració, aquest tipus d'eina de tall es devia utilitzar en plena etapa neolítica.

En aquella època, els prehistòrics començaven a construir eines de pedra, conrear les terres i domesticar els animals assentats en poblats permanents on també van cultivar tècniques com la ceràmica.

A Noruega, l'edat de pedra, que comprèn els períodes paleolític, mesolític i neolític, es va estendre des del 10000 fins al 1800 aC.  

ARXIVAT A:
NoruegaArqueologia
Anar al contingut