Una nena troba un escarabat egipci de fa 3.500 anys on David hauria lluitat amb Goliat

La petita Amalia Riverkin estava tan excitada per l'excursió com els seus companys de primer curs, però no es pensava que ella i la pedreta que havia trobar serien tan importants. La pedreta ha resultat ser un amulet egipci en forma d'escarabat de 3.500 anys d'antiguitat, de l'època que aquesta civilització dominava el territori que ara és Israel.

Amb la seva mestra, Hanna Spitzer, la classe de l'Amalia de l'escola Alumim d'Efrat, al sud de Jerusalem, van anar a visitar el parc arqueològic de Tel Azekah, el lloc on es creu que David es va enfrontar a Goliat. En arribar en aquest jaciment de l'edat del bronze, situat a uns 30 quilòmetres, Hanna va advertir als seus alumnes que estaven en un lloc antic molt especial.

La mestra els va mostrar un tros de ceràmica antiga collida del terra, per ensenyar-los que hi havia moltes restes antigues i s'hi podien trobar artefactes únics.

Entre la història bíblica i les advertències de Hanna, no va costar gens activar la imaginació dels petits exploradors, que no podien parar de mirar al seu voltant i de recollir pedres que s'assemblessin a objectes antics, va explicar la mestra a l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel (AAI), que han fet pública la troballa.

"Els nens estaven tan entusiasmats que durant tot el recorregut van anar recollint tot tipus d'objectes i pedres que semblaven antigues."

Però ni de lluny esperava que poguessin trobar res de valor.

"No ens el podem quedar"

Cap al final del recorregut, Hanna es va adonar que dos alumnes havien quedat endarrerits i va anar a veure què els entretenia. "Una nena, l'Amalia, em va dir que havia trobat una cosa i em va ensenyar una pedreta que semblava una perla", explica.

Hanna, que té un màster en art jueu, va reconèixer de seguida que "no només era una pedreta".

"La vaig mirar de prop i vaig veure línies incisives, li vaig donar la volta i vaig veure l'escriptura egípcia antiga. En aquell moment em vaig adonar que allò que tenia a la mà tenia milers d'anys. És una bogeria!"

"No te la pots endur a casa": El que va costar més és convèncer l'Amalia. Hanna li va explicar que el que havia trobat era una cosa única, i com que era tan especial, no se la podia quedar. Li va fer entendre que havien de portar aquella troballa excepcional als experts arqueòlegs per saber-ne més coses. "Al principi li va costar molt, però ho va entendre i va tenir curiositat per descobrir què era realment l'objecte".

Un certificat d'agraïment a canvi

Un cop a casa, la Hanna va enviar una foto de la troballa a la seva cosina, que estudia orientalisme. "Es va emocionar molt i gairebé no podia creure el que li estava mostrant. Em va explicar que en realitat es tractava d'un segell d'escarabat i que s'havia de lliurar a l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel perquè ho investiguessin amb profunditat", relata.   

L'endemà, Hanna es va posar en contacte amb Omer Shalev, el director del Centre d'Educació de Jerusalem de l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel, que el mateix dia va venir a l'escola per lliurar a Amalia un certificat d'agraïment. El professor també va donar a tota la classe una lliçó d'història sobre la troballa única.

L'escarabat, un amulet pels egipcis

L'objecte trobat per l'Amalia és un segell de l'escarabat, un talismà, amb la forma de l'escarabat dels fems (Trypocopris o Geotrupes vernalis). Aquest escarabat era considerat sagrat pels antics egipcis i va servir com a símbol de nova vida, ja que aquest insecte empeny una bola de fems que fa créixer per pondre-hi els ous i, per tant, d'on sorgeix una nova vida.

Els amulets d'escarabat trobats a Israel, de vegades utilitzats com a segells, són una prova de la presència i el domini egipci a l'orient mediterrani inclosa la regió de l'Israel modern, fa uns 3.500 anys.

L'escarabat de l'Amàlia va ser identificat pel doctor Ido Koch, del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Tel-Aviv. Data de l'època del Nou Regne egipci --entre els segles XVI a XI aC-- i porta el nom del déu del sol Amon-Ra, que va ser un dels déus més importants d'Egipte durant aquest període.

Segons explica la doctora Liora Freud, de l'Institut d'Arqueologia Sonia i Marco Nadler de la Universitat de Tel-Aviv i coordinadora de l'excavació arqueològica de Tel Azekah:

"Aquest escarabat se suma als cinc trobats a Tel Azekah i a les desenes d'aquest període que porten el seu nom i que s'han trobat al sud est del país."

La doctora destaca la importància de lliurar l'escarabat a l'AAI, perquè amb les altres troballes del jaciment es contribueix a "crear una imatge més completa del lloc en aquells dies".

Campanya per entregar troballes antigues

A Israel és relativament fàcil trobar restes antigues, ja que el seu subsol carrega segles d'història humana i hi ha moltes persones que en tenen alguna a casa. Però qualsevol troballa antiga és pública en aquest país, i tal com recorda Eli Escusido, director de l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel, la llei obliga a entregar-les per ser estudiades i custodiades.

"Moltes persones tenen antiguitats a les seves cases que van passar a la seva possessió en diferents circumstàncies: algunes es van recollir al camp en el curs de treballs agrícoles o caminant i d'altres van ser heretades. Moltes d'aquestes persones no saben que per llei han d'informar del descobriment d'antiguitats, ja que són tresors històrics legalment públics."

Per això, l'Ajuntament i el Ministeri de Patrimoni d'Israel han aprofitat la troballa de l'Amalia per engegar una nova campanya perquè el públic ajudi a preservar les antiguitats a Israel. Igual que han fet els alumnes del primer curs de l'escola d'Efrat, el govern anima als que troben antiguitats a tornar-les al seu lloc correcte, ja que "són tresors de l'estat que s'han de protegir amb cura i seguretat".