Una noia violada als 15 anys: "Quan et passa penses que hauràs canviat per sempre"

Una de cada dues dones violades són menors de 25 anys. Una víctima de violació quan tenia 15 anys explica que, en un principi, no ho va explicar a ningú i es va tancar en si mateixa per por que la gent la jutgés o es compadís d'ella pel que havia passat. 

Ara en té 17 i, després d'un procés complex, està recuperant, a poc a poc, la vida d'abans.

"Jo ho patia sola a la meva habitació. No volia explicar-ho, em feia vergonya que la gent em pogués jutjar o que li fes pena."

Tampoc ho va explicar a la família i això la va aïllar del seu entorn "i no entenien per què no volia fer sopars, veure la família". Fins que un dia no va poder amagar-ho més: "Vaig explotar i ho vaig haver de dir als meus pares perquè m'entenguessin, perquè tota l'estona eren baralles, estar enfadats".

Durant un temps va pensar que el que li havia passat era culpa seva: "La teva àvia segurament t'avisava que havies d'anar amb 'cuidado' o que la roba no era molt adequada. Allò que et diuen la gent gran. Però quan et passa sí que et crees molts complexos que era culpa teva". Fins que va començar un tractament: "Llavors em vaig adonar que em posava molta pressió a mi mateixa, que no era justa".

La por va condicionar la seva vida fins que, després d'un procés complex, està recuperant, a poc a poc, la seva vida d'abans: "Quan et passa penses que hauràs canviat per sempre. Em feia por anar al gimnàs, a la platja, o el que fos".

Va decidir que havia d'intentar tornar a fer tot allò que feia abans de la violació "perquè no pots viure cohibida":

"I després, quan tu vas fent el procés durant l'any et van sorgint ganes de conèixer gent, que no tot és el passat, sinó que has de tancar el cicle i ara, doncs sí, tinc moltes ganes de conèixer gent nova, de viatjar, sortir de la meva habitació, parlar amb la meva família, i viure".

La psiquiatra Lluïsa Garcia Esteve presideix la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l'Hospital Clínic de Barcelona, especialitzat a tractar víctimes d'agressions sexuals. Explica que l'agressió sexual té "un component molt traumàtic" en les dones. I que, tot sovint, arriben a l'hospital "en un estat de cert bloqueig, amb certa dificultat d'explicar què ha passat". 

En aquest sentit, assegura, és important que les víctimes entenguin que existeix una violència masclista contra les dones i que cal desterrar el sentiment de culpa:

"Tu no ets la culpable del que t'ha passat, sinó que tu vius en una societat en què existeix la violència masclista i has sigut víctima d'aquesta violència masclista, no per cap condició teva especial, sinó perquè aquesta violència existeix i t'ha tocat a tu, però em podia haver tocat a mi. Aquest missatge és molt alleujador per a les víctimes".

Què fer en cas d'agressió sexual

L'Hospital Clínic és el centre de referència per a aquests casos a l'àrea de Barcelona, on fa trenta anys que treballen en violència sexual amb un equip interdisciplinari.

Si la persona s'adreça al servei d'urgències de l'hospital, hi trobarà un espai específic d'atenció a la violència sexual. El personal de recepció està preparat per entendre el que li passa i atendre la persona ràpidament, derivant-la a un espai més íntim i posant-la en contacte amb l'equip especialitzat.

A la resta del país cal anar a l'hospital de referència de la zona.