Una ofrena floral tanca els actes de commemoració dels 25 anys de l'atemptat d'Hipercor
El 19 de juny del 1987, 21 persones van morir i 45 més van resultar ferides arran de l'explosió d'un cotxe carregat amb 25 quilos d'amonal i 20 de benzina que el "comando Barcelona" va deixar aparcat al pàrquing de l'hipermercat. El monument en record a les víctimes del terrorisme que hi ha a prop de l'Hipercor ha centrat els últims actes de record a les víctimes de l'acció més sagnant d'ETA.
RedaccióActualitzat
Una ofrena floral al monument erigit l'any 2003 en record de les 21 víctimes mortals de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor, a l'avinguda Meridiana de Barcelona, ha posat el punt final a la commemoració dels 25 anys d'aquest brutal acte terrorista. La celebració ha estat organitzada per l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes.
La Generalitat hi estava representada per la vicepresidenta Joana Ortega, que exercia de presidenta en funcions perquè Artur Mas està de viatge. També hi ha assistit el lehendakari Patxi López, que ha elogiat el paper de les víctimes del terrorisme, un referent "moral", perquè mai no han caigut en la temptació de la ira ni de la revenja.
Durant els diversos parlaments, s'ha insistit a no oblidar aquests tipus d'actes i en la importància que els terroristes paguin per les atrocitats comeses.
L'acció més sagnant d'ETA
A l'atemptat d'Hipercor, comès el 19 de juny del 1987, hi van morir 21 persones i 45 més van resultar ferides arran de l'explosió d'un cotxe carregat amb 25 quilos d'amonal i 20 de benzina que el "comando Barcelona" va deixar aparcat al pàrquing de l'hipermercat.
ETA sempre ha insistit que va trucar a la policia fins a tres vegades per avisar que hi havia un cotxe bomba, però la policia va fer un escorcoll per l'establiment i no hi va trobar res. Quaranta minuts més tard, l'artefacte va explotar. L'ara penedit Caride Simón i Santiago Arrospide, conegut per "Santi Potros", van ser condemnats a 790 anys de presó cadascun, però anys més tard la Justícia també va declarar l'Estat responsable subsidiari per no haver desallotjat Hipercor.
La societat catalana va mostrar el seu rebuig a l'atemptat en una manifestació multitudinària que va congregar més de 70.000 persones dos dies després dels fets.
Dilluns, la vigília del 25è aniversari, el Parlament de Catalunya va homenatjar les víctimes de l'atemptat en un acte a què també va assistir l'expresident de la Generalitat i l'aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, entre altres responsables polítics, com la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal.
En l'acte, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va afirmar que Catalunya "és un poble que rebutja la violència" i on "no hi ha espai per als que neguen la democràcia i la pau". "Cap utopia justifica la violència", va assegurar de Gispert davant de membres de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT).
Tant l'actual president com un dels expresidents de l'ACVOT i persones que van rebre atemptats d'ETA i d'altres grups terroristes com Terra Lliure, van coincidir a dir que moltes vegades no se'ls ha tingut en compte.
Una de les víctimes de l'atemptat d'Hipercor, Rosa María Peláez, va explicar com va veure que la gent que l'envoltava quan comprava a la carnisseria de l'Hipercor cremaven com torxes després de l'esclat de la bomba. També va intervenir a l'acte Santos Santamaría, pare del mosso d'esquadra mort en un atemptat d'ETA a Roses, que va lamentar que hi hagués gent que considerés les víctimes del terrorisme un "simple efecte col·lateral".
L'homenatge al Parlament va acabar amb la interpretació de la cançó "Dido's Lament (When I am laid in Earth)", de l'òpera "Dido i Eneas", a càrrec de la soprano Maria Camps i el violoncel·lista Pau Marquès.
La Generalitat hi estava representada per la vicepresidenta Joana Ortega, que exercia de presidenta en funcions perquè Artur Mas està de viatge. També hi ha assistit el lehendakari Patxi López, que ha elogiat el paper de les víctimes del terrorisme, un referent "moral", perquè mai no han caigut en la temptació de la ira ni de la revenja.
Durant els diversos parlaments, s'ha insistit a no oblidar aquests tipus d'actes i en la importància que els terroristes paguin per les atrocitats comeses.
L'acció més sagnant d'ETA
A l'atemptat d'Hipercor, comès el 19 de juny del 1987, hi van morir 21 persones i 45 més van resultar ferides arran de l'explosió d'un cotxe carregat amb 25 quilos d'amonal i 20 de benzina que el "comando Barcelona" va deixar aparcat al pàrquing de l'hipermercat.
ETA sempre ha insistit que va trucar a la policia fins a tres vegades per avisar que hi havia un cotxe bomba, però la policia va fer un escorcoll per l'establiment i no hi va trobar res. Quaranta minuts més tard, l'artefacte va explotar. L'ara penedit Caride Simón i Santiago Arrospide, conegut per "Santi Potros", van ser condemnats a 790 anys de presó cadascun, però anys més tard la Justícia també va declarar l'Estat responsable subsidiari per no haver desallotjat Hipercor.
La societat catalana va mostrar el seu rebuig a l'atemptat en una manifestació multitudinària que va congregar més de 70.000 persones dos dies després dels fets.
Dilluns, la vigília del 25è aniversari, el Parlament de Catalunya va homenatjar les víctimes de l'atemptat en un acte a què també va assistir l'expresident de la Generalitat i l'aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, entre altres responsables polítics, com la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal.
En l'acte, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va afirmar que Catalunya "és un poble que rebutja la violència" i on "no hi ha espai per als que neguen la democràcia i la pau". "Cap utopia justifica la violència", va assegurar de Gispert davant de membres de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT).
Tant l'actual president com un dels expresidents de l'ACVOT i persones que van rebre atemptats d'ETA i d'altres grups terroristes com Terra Lliure, van coincidir a dir que moltes vegades no se'ls ha tingut en compte.
Una de les víctimes de l'atemptat d'Hipercor, Rosa María Peláez, va explicar com va veure que la gent que l'envoltava quan comprava a la carnisseria de l'Hipercor cremaven com torxes després de l'esclat de la bomba. També va intervenir a l'acte Santos Santamaría, pare del mosso d'esquadra mort en un atemptat d'ETA a Roses, que va lamentar que hi hagués gent que considerés les víctimes del terrorisme un "simple efecte col·lateral".
L'homenatge al Parlament va acabar amb la interpretació de la cançó "Dido's Lament (When I am laid in Earth)", de l'òpera "Dido i Eneas", a càrrec de la soprano Maria Camps i el violoncel·lista Pau Marquès.
