Una paraula al carrer o una mà al cul: contra la normalització d'agressions masclistes

Continua el degoteig de casos d'assetjament que han sacsejat la indústria de Hollywood. Des que es va revelar el cas Harvey Weinstein, cada setmana hi ha noves denúncies per agressions sexuals.

Aquí les actrius també han començat a denunciar els abusos que han patit al llarg de les seves carreres. I el fet que tantes celebritats hagin trencat el silenci ha donat coratge a dones de molts altres àmbits a parlar-ne públicament. La campanya #MeToo, "jo també", va servir per evidenciar la magnitud del problema.

Un escàndol masclista que s'ha vestit de normalitat, com advertia Leticia Dolera, en l'article en què va decidir explicar el seu cas. Dolera, una de les veus més combatives contra aquestes agressions, n'ha parlat per a TV3. També hi han dit la seva altres dones del nostre cinema: la directora Neus Ballús i l'actriu Nausica Bonnín.

"Un dels grans temes és començar a assumir que les agressions sexuals no només són les violacions sinó que el ventall és molt gran. Des d'una paraula pel carrer a una tocada de cul perquè fa gràcia i esteu borratxos a la discoteca." (L'actriu Nausicaa Bonnín)

"És com si pel fet de ser dones haguéssim d'assumir que podem ser víctimes d'una agressió sexual perquè la sexualitat que portem ja ens fa culpables." (L'actriu i directora Leticia Dolera)

"Quan hi ha un home que, perquè està per sobre teu i et pot oferir alguna cosa a canvi, arriba a agredir-te físicament i psicològicament pel fet que ets una dona, vol dir que hi ha alguna cosa en el rerefons, en la teva manera de fer emmarcada en el nostre sistema patriarcal i masclista, que li permet fer-ho. Es converteix en una cosa legítima i possible." (La directora Neus Ballús)

"A mi també m'agradaria que els homes també parlessin i també diguessin: ara que entenc el que és una agressió, el que és la cultura de la violació, sé que he presenciat situacions que he naturalitzat i eren agressions." (Leticia Dolera)

Massa sovint és el mateix cinema el que contribueix a estereotipar els rols, fent objecte les dones i reproduint comportaments sexistes que s'instauren en la societat, segons Dolera, Ballús i Bonnín. La poca quantitat de dones a la producció i a la direcció de pel·lícules tampoc no ajuda a canviar el relat.

"En una tradició on la dona ha estat tractada d'objecte sexual, i en un tipus de cinema on això funciona d'aquesta manera, és evident que és una estructura on això pot passar molt més." (Neus Ballús)

"Perquè el concepte de dona en la ficció encara està poc ben entès. O ets una nena o noia guapa o la dona de 20 anys del que en té 50." (Nausicaa Bonnín)

"Les pel·lícules, els llibres, les històries construeixen la teva visió del món. I si tu sempre veus pel·lícules on els homes porten el control, on els homes no parlen d'emocions i són violents i les dones són fràgils, són víctimes i són submises, inconscientment  creuràs que la vida és així." (Leticia Dolera)

"Volem un audiovisual on hi hagi models de rols, de gènere, diversos, variats i que mirin cap al futur, no cap al passat." (Neus Ballús)