Una placa recorda la primera glacera desapareguda a Islàndia per l'escalfament global

La primera glacera desapareguda a Islàndia per l'escalfament global té una placa que servirà de recordatori. I, al mateix temps, els seus impulsors volen que també serveixi d'alerta per actuar contra un fenomen que podria acabar amb totes les glaceres del país nòrdic.

Després d'un juliol que ha estat el més càlid des que hi ha registres, la NASA ha divulgat per Twitter dues imatges de l'Okjökull o glacera Ok (en islandès "jökull" significa glacera). Captades pel satèl·lit Landsat, una correspon al 1986 i s'hi pot veure una àmplia superfície de gel envoltant el cràter del volcà. A la imatge d'aquest any, només queden petites clapes de gel escampades.

Però el declivi de la glacera, situada a sud-oest de l'illa en el cim d'un volcà, ve de molt abans. Un mapa geològic de l'any 1901 indica que allà hi havia una glacera de 38 quilòmetres quadrats. A mitjans dels 80 ja en feia només tres. A hores d'ara queda menys d'un quilòmetre quadrat de gel. El 2014 es va declarar oficialment desapareguda, perquè ja no complia els criteris per considerar-la com una glacera.

Aquest diumenge 18 s'ha descobert la placa. Amb el títol "Carta al futur", conté aquest missatge en islandès i en anglès:

"Ok és la primera glacera islandesa que ha perdut l'estatus de glacera. En els propers 200 anys, es preveu que totes les nostres glaceres segueixin el mateix camí. Aquest monument vol reconèixer que sabem què està passant i què s'ha de fer. Només vosaltres sabeu si es va fer."

A més de la data, la placa també mostra l'actual concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera, que representa un rècord històric: 415 ppm (parts per milió).

La cerimònia la presidirà la primera ministra d'Islàndia, Katrín Jakobsdóttir, i hi participarà Mary Robinson, antiga presidenta d'Irlanda i alta comissionada de Nacions Unides pels Drets Humans.

Un problema social

També hi assistiran els investigadors de la Universitat Rice de Houston (Texas), que han impulsat l'acte. Es tracta dels antropòlegs Cymene Howe i Dominic Boyer, creadors del projecte "Desglaç: la vida social del gel en el cim del món", que té com objectiu estudiar l'impacte cultural de l'escalfament global.

Segons han explicat aquests dos científics, Islàndia perd cada any 11.000 milions de tones de gel i es tem que l'any 2200 hagin desaparegut les més de 400 glaceres que hi ha al país. Això fa que, segons Boyer, aquest fenomen s'hagi d'estudiar des d'un punt de vista social:

"El canvi climàtic és primer de tot i sobretot un problema social amb manifestacions físiques. El repte a què ens enfrontem -incloent-hi la fusió de les glaceres- és que la civilització mundial i les seves infraestructures d'economia, transport i informació es basen fonamentalment en l'ús de combustibles fòssils."

Segons aquests dos antropòlegs, els discursos sobre l'escalfament global poden ser massa abstractes, "amb moltes estadístiques devastadores i models científics sofisticats que el fan semblar incomprensible". Per això, Howe creu que potser un monument a una glacera perduda és una manera millor de mostrar a què ens enfrontem. "Com a antropòlegs culturals -conclou- comprenem el poder dels símbols i les cerimònies".