Una prestació per la mort perinatal com la de maternitat, la proposta del País Valencià

"El cos d'una dona no diferencia si pareix la vida o pareix la mort." Amb aquestes paraules, la diputada de Compromís, Mònica Álvaro, ha defensat a les Corts Valencianes la necessitat de millorar l'atenció a les famílies a qui se'ls mor un fill durant la gestació, en el part o poc després de néixer.

Perquè els casos de mort perinatal no estan emparades com la resta de maternitats. La baixa per maternitat i paternitat no es reconeix, per exemple, fins als 180 dies de gestació. Tampoc tenen cap atenció psicològica posterior.

És el calvari que han hagut de viure Laia Vilanova i Jose Garcia, de Vila-real, a la Plana Baixa. Al febrer, quan estaven en la 22 setmana d'embaràs, la Laia es va posar de part.

Van arribar a l'hospital a les 8 del vespre i a les 10 ja havia parit en Roc i en Nil, que van néixer morts. "Ha sigut un part. L'única diferència és que quan els meus fills han nascut, la que ha plorat he sigut jo, no ells", assegura la Laia en recordar-ho.

L'endemà, enmig de la pandèmia per Covid, els donaven l'alta. "Va ser tot ràpid i sense temps d'entendre què estava passant i com podia estar passant. Estàvem en xoc."

El Jose relata amb estupefacció: "Vaig dir: i demà què passa? Què hem de fer?" La resposta: "Demà has de tornar a la feina." Però s'exclama: "Vosaltres creieu que jo estic realment capacitat per poder fer la meua feina?"

Sense baixa per maternitat

"Vaig estar 154 dies embarassada, però no vaig tenir dret a la prestació per maternitat", diu la Laia. "He estat de baixa per avortament espontani. És una baixa mèdica, com si tinguéssim una grip", es lamenta.

"Després d'una pèrdua, d'estar físicament i psicològicament destrossats -crec que ningú es pot fer a la idea de com estem- posar-te a treballar és una tortura. Això ha de canviar", diu taxativa.

Proposta a les Corts Valencianes

Per millorar tant el seguiment i l'atenció psicològica després d'una mort perinatal com les prestacions per maternitat i paternitat en aquests casos, les Corts Valencianes han aprovat una proposició no de llei.

Reclama al govern espanyol que les prestacions per maternitat i paternitat s'ajustin de manera proporcional a les setmanes de gestació, perquè "mares i pares necessiten una recuperació tant física com psicològica".

La proposició també demana una millora en l'atenció a les famílies, per exemple, en el mateix moment del part. En molts casos, argumenta l'escrit presentat per Compromís, "les dones es veuen en situacions doloroses, com haver de compartir habitació amb altres mares i els seus nadons nounats".

Aquestes famílies, a més, se senten desemparades en tornar a casa sense cap seguiment sanitari ni psicològic en els mesos posteriors.

En el cas de la Laia no va saber fins dos mesos després, quan va anar al ginecòleg, que "tenia els pits inflats perquè encara tenia llet. El meu cos sap que jo he sigut mare, però l'administració, no."

És per això que expliquen el seu cas i ho fan públic: "Necessitem que qui vingui darrere sàpiga que no està sola."