Una prova de maduresa i menys exàmens, proposta del Ministeri per a la nova selectivitat

Cap a una selectivitat amb menys proves. Aquesta és la proposta que ha presentat el Ministeri d'Educació, que és qui té les competències en el disseny de la fase general dels exàmens.

L'esborrany preveu un període transitori de tres anys en què es faran 4 exàmens, la meitat que fins ara: Història d'Espanya, Filosofia, una matèria de la modalitat del batxillerat cursat i, finalment, una darrera prova general focalitzada en l'àmbit lingüístic. 

A partir del 2026, aquesta última prova guanyarà pes i donarà el 75 per cent de la nota. Avaluarà la maduresa acadèmica de l'alumnat i les seves competències en diferents àmbits.

L'alumne rebrà un dossier amb diversos documents, textos, imatges i infografies entorn d'un únic tema, que haurà d'analitzar, valorar i també respondre preguntes concretes.

La prova concentrarà preguntes en català, castellà i en llengua estrangera. De moment es tracta d'un esborrany en fase de consulta i ja s'ha presentat als rectors de les universitats i als consellers d'Educació.

El govern espanyol, i concretament el ministeri d'Educació, és qui estableix com ha de ser la fase general de les PAU, la que fan tots els alumnes. A Catalunya qui gestiona la Selectivitat i dissenya la fase específica, la que es fa per pujar nota, és la conselleria d'Universitats.

Fase transitòria fins al curs 2025-2026

Segons aquesta proposta, durant tres anys, la nova selectivitat viurà un període de transició, en què es faran 4 exàmens: història d'Espanya, història de la filosofia, una assignatura obligatòria de la modalitat de batxillerat cursada i, finalment, aquesta darrera prova de nova creació que avaluarà diferents competències, incloses les lingüístiques.

En aquest cas les quatre fases puntuaran el mateix, un 25%.

Aquest canvi respon a la nova llei educativa espanyola centrada en l'aprenentatge per competències.

Dos exàmens a partir del 2026

A partir del curs 2026-2027 es faran només dos exàmens obligatoris, el de modalitat i el de maduresa, que seguirà el mateix model que en els anys de transició, però que a partir d'aquell any també inclourà les competències de totes les matèries obligatòries de segon de batxillerat. La prova ponderarà un 75% de la nota final de la selectivitat.

L'objectiu d'aquesta nova modalitat de proves per accedir a la universitat és valorar la capacitat dels alumnes per analitzar, valorar i extreure informació de la documentació.

Tal com es fa actualment, aquestes proves es complementaran amb una segona fase específica voluntària en què l'alumnat farà dos exercicis, a escollir entre les matèries comunes o de modalitat de segon de batxillerat. Aquestes proves permeten pujar notes fins als 14 punts.

Pel que fa al càlcul de la nota d'accés a la universitat que es fa amb la mitjana de batxillerat, el Ministeri proposa que es calculi amb el 60% de l'expedient i el 40% de la selectivitat.

Un punt de partida

A partir d'aquesta primera proposta, el govern espanyol obrirà un període de debat amb els agents implicats per arribar a un acord que permeti configurar les noves proves d'accés a la universitat, sempre dins del marc de les competències que li corresponen a l'Estat.

Per aconseguir-ho, es crearan grups de treball formats pel Ministeri, les comunitats autònomes, les universitats i instituts d'avaluació.

El Departament d'Universitats demana calma

Des del govern, la secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Cristina Gelpí demana temps. "Deixem primer que es desplegui el 1r i el 2on de batxilerat amb el temps necessari ,amb totes les tranquil·litats que necessita tothom", assegura i hi afegeix que in cap se sàpiga com s'avaluarà el batxillerat, "les PAU es modificaran". "Per tant, tranquil·litat, els propers anys no canvia res", conclou.