Una setmana als jutjats de Badalona: calabossos plens, multireincidència i judicis ràpids

El tiroteig de la Mina del 7 de gener va activar totes les alarmes sobre la circulació d'armes llargues i la venda de droga en mans de menors d'edat. L'endemà de l'incident, el govern encapçalat pel president Salvador Illa, va passejar-se pel barri per calmar els ànims dels veïns i garantir que no tornaria a passar.

Des d'aleshores, es manté un dispositiu de seguretat les 24 hores per evitar qualsevol mena d'incident. Paral·lelament, s'investiga els autors dels tirotejos i no es descarten detencions.

L'incident va tornar a fer aflorar la realitat històrica de la Mina, un barri ja nascut precàriament als seixanta, que s'hi van sumar durant anys els estralls de la droga.

Per això, hem fet el seguiment durant una setmana (del 5 al 12 de febrer) del jutjat de guàrdia de Badalona que canvia cada dimecres. Al capdavant, el magistrat Josep Maria Noales del Jutjat d'Instrucció número 4 de Badalona i que també n'és el jutge-degà.

Noales va començar la seva carrera a la judicatura quan tenia trenta anys. Va estar destinat als jutjats del Prat de Llobregat, Blanes i, finalment, Badalona. Des que va arribar-hi, fa quinze anys, va ser nomenat jutge-degà.

Per tant, és un bon coneixedor de la situació judicial, però també social i econòmica de la zona. Noales ha instruït algunes investigacions de llarg recorregut, com ara les operacions policials de narcotràfic a gran escala Siriux i Yucon i, més recentment, l'operació Magenta o la vinculada amb l'enviament de diners d'organitzacions criminals Hawala. En el seu jutjat, l'acompanya una lletrada i una desena de funcionaris, encara que sempre compten amb baixes que costen de cobrir.

El primer que aflora en les converses amb els funcionaris és la situació laboral. Les guàrdies s'afegeixen a les càrregues de per si feixugues de feina sense possibilitat de descansar durant set dies i afegint hores extres si la realitat ho requereix.

En el cas de Badalona, aquesta realitat és complexa i, a vegades, a hores intempestives: aixecament de cadàvers, agressions sexuals, robatoris amb violència, decomisos de marihuana, entre molts altres.  Aquest partit judicial recull les poblacions de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Montgat i, segons apunten les dades, és un dels de més càrrega del país.

Noales assegura que "al nostre partit judicial, els mòduls superen el 250% i el 300% més de sentències del que marca el Consell General del Poder Judicial. La sobrecàrrega l'assumim amb responsabilitat perquè no hi ha cap altra manera".

Per això, ha demanat reiteradament la necessitat d'un nou òrgan judicial sense que, de moment, s'hi hagi donat llum verda: "És insuficient que només tinguem 5 jutjats d'instrucció dedicats a resoldre, investigar i instruir els problemes penals de 280.000 persones censades".

Les guàrdies en aquest jutjat són intenses. Ho saben els funcionaris i almenys el mig centenar de detinguts que passen pels calabossos cada setmana. Un nombre que pot variar, però que denota el volum de causes només en aquest partit judicial.

El jutjat de guàrdia també assumeix els casos de violència masclista durant els caps de setmana. Només el dissabte, n'arriben dos. Es pren declaració al presumpte agressor i la víctima i, en els dos casos, se senten versions oposades. Les víctimes s'han presentat amb un blau a la cara, però els agressors porten defensa privada i ho neguen. El jutge dicta una ordre d'allunyament per un dels casos.

Calabossos plens

Els calabossos del jutjat de Badalona tenen quatre cel·les. Els agents que els custodien diuen que, de vegades, en cadascuna hi han amuntegat mitja dotzena de detinguts tot i que la mida deixa molt a desitjar. L'únic mobiliari és un banc de pedra en forma de llit. Si han d'anar als serveis, han de demanar torn a l'agent. Per aquí hi passen almenys cada setmana mig centenar de detinguts, molts de multireincidents.

La setmana de guàrdia comença amb un expedient gruixut sobre la taula. La policia ha localitzat l'acusat d'una temptativa d'homicidi en una plaça de Badalona fa un any. L'han identificat a Madrid i fa poca estona que els agents l'han acompanyat als calabossos del jutjat.

El jutge ha previst una roda de reconeixement perquè la víctima el reconegui. Els Mossos d'Esquadra han preparat una escena amb 5 individus, la majoria amb trets similars. Tots semblen estrangers. S'asseuen en renglera en un cubicle allargat davant d'una finestra opaca que els separa de l'habitació del costat.

A l'altra banda hi ha el jutge amb la víctima. Noales li diu: "Tenemos 5 personas. No nos ven, no nos oyen. No hace falta escoger a nadie. Solo si usted está seguro. Como autor, señala a alguien?" El jove, que no arriba als 30 anys, està neguitós, però immediatament assenyala amb el dit el presumpte agressor i signa tremolós la declaració de reconeixement.

Mentrestant, a l'altre costat, els agents acompanyen el presumpte homicida als calabossos. Durant les pròximes hores, el jutge pren declaració tant a la víctima com a l'agressor i decreta l'ingrés a la presó del presumpte homicida.

El reconeixement, les declaracions, el decret d'ingrés han fet endarrerir la resta de casos, diu una funcionària que sosté amb una mà una pila d'expedients que deixa sobre la taula.

La multireincidència: 72 antecedents amb 24 anys

Molts dels detinguts que passen pels calabossos diàriament comparteixen històries personals. Un home que té poc més de 30 anys i està acusat de robatori amb violència. Acumula 14 condemnes fermes pel mateix delicte. Assegura que és toxicòman des de fa anys, no té on viure i ha alertat que té sarna, una malaltia de la pell que és contagiosa.

Els funcionaris judicials han habilitat una sala i els agents que el custodien eviten el contacte. Un cas de malaltia i pobresa que, segons ens diuen, es repeteix sovint en aquests jutjats. Als dèficits dels serveis socials s'imposa la justícia.

L'endemà es pren declaració a un multireincident que acumula 72 casos amb tan sols 24 anys. El jutge no dubta a ingressar-lo a la presó. El magistrat Josep Maria Noales assegura que pot semblar que "hi ha una certa impunitat perquè els delinqüents entren per una porta i surten per una altra. Però, en realitat, és lògic. No podem ficar a tothom a la presó perquè no hi cabrien". Noales afegeix: "hi ha 7.000 persones a les presons de Catalunya i només per Badalona passen 1.500 detinguts cada any".

Sorprenentment, durant aquesta setmana de guàrdia no s'ha produït cap decomís de marihuana, tot i que les dades apunten que l'any passat se'n van produir 53. Segons aquesta dada, la mitjana és d'un per setmana.

Últim dia de la guàrdia: judicis ràpids

L'últim dia de la guàrdia es fan judicis ràpids, un procés penal especial que permet que determinats delictes s'enjudiciïn amb més agilitat i de manera més senzilla. En aquest cas es jutgen una quinzena de delictes, la majoria furts de menys de 400 euros. El balanç al final de la jornada: 13 condemnes, una absolutòria per no presentat i un vist per a sentència.

Passen una vintena de persones. La majoria acusats d'un delicte lleu de furts que van des de 3,30 euros per una colònia en un supermercat a un lampista que ha sostret material de bricolatge per valor de 90 euros, però també mestresses de casa, mares treballadores i joves.

Per exemple, dues dones, mares de família que no treballen ni tenen ingressos. A vegades fan feines de neteja i un dels marits té un subsidi de 500 euros al mes. Tenen fills a càrrec. Roben a la botiga H&M el 5 de febrer per un valor de 112 euros. Els productes robats es tornen a posar a la venda. Les dones, amb pena, reconeixen els fets i el jutge, a petició del fiscal, imposa una multa de 300 euros.

A una altra acusada, que no supera els 25 anys, l'acusen de robar per valor de 4,99 euros en una botiga de moda. El jutge li diu: "Es reconeix autora dels fets?" I la dona diu: "Sí, però no em vaig negar a pagar-ho. Ho vaig fer sense pensar. Em vaig posar nerviosa". I ell diu: "D'acord, són 85 euros de multa". Ella replica: "Però, què dius?", sorpresa per la quantitat.

Aquells que no paguen les multes, de cop o fraccionades, poden ser detinguts si se'ls identifica pel carrer.