Una tècnica aplicada en vacunes contra la Covid seria útil contra l'esclerosi múltiple
Els malalts amb esclerosi múltiple necessiten fer rehabilitació per recuperar mobilitat (Sense referència)

Una tècnica aplicada en vacunes contra la Covid seria útil contra l'esclerosi múltiple

BioNTech ha assajat la tècnica de l'ARNm en ratolins i ha vist que impedeix que apareguin els símptomes o evita la progressió de la malaltia

Xavier DuranActualitzat

La tècnica utilitzada en la vacuna d'ARNm de Pfizer i BioNTech contra la Covid també seria efectiva contra l'esclerosi múltiple, una malaltia que actualment no té cura i per a la qual hi ha tractaments que poden produir efectes secundaris importants en el sistema immunitari.

Així es desprèn d'un estudi en ratolins dirigit per Ugur Sharoin, CEO de BioNTech, i que juntament amb Özlem Türeci, també coautora d'aquest article, va desenvolupar la vacuna contra la Covid que actualment s'administra a diversos països.

L'estudi l'han fet juntament amb diversos investigadors de la Universitat Johannes Gutenberg de Mainz, ciutat on té la seu BioNTech. Els resultats es publiquen a la revista Science.


Una malaltia autoimmune

L'esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune. Això significa que el sistema de defensa de l'organisme reacciona contra alguns teixits o cèl·lules del propi cos. En aquest cas, ataca la mielina que recobreix i protegeix les cèl·lules nervioses.

Això dificulta la transmissió dels senyals nerviosos i, com a conseqüència, apareixen diversos símptomes que difereixen en cada malalt. Com es pot llegir a la web de la Fundació Esclerosi Múltiple, aquests poden ser molt diversos: pèrdua de força muscular i destresa, visió borrosa o doble o pèrdua de visió en un ull, formigueig, problemes d'equilibri i problemes de memòria o incontinència urinària, entre d'altres.

Els tractaments actuals actuen reduint l'activitat del sistema immunitari i així evitar aquesta resposta contra la mielina. Però això afebleix el sistema de defensa en general i fa els pacients més vulnerables a infeccions.

Sharoin i el seu equip van considerar que una vacuna basada en l'ARNm -ARN missatger- podria ajudar el sistema immunitari a tolerar les proteïnes relacionades amb l'esclerosi, però sense alterar el funcionament general de les defenses.
 

Aturar la malaltia

Per això, van utilitzar un ARNm amb la informació genètica per sintetitzar anticossos contra aquestes substàncies lipídiques. L'ARNm anava envoltat per una nanopartícula com la utilitzada en la vacuna contra la Covid, que li permetés arribar a les cèl·lules. La idea era induir en l'organisme una resposta i generar antígens que reconeguessin com invasores les substàncies que destrueixen la mielina.

El fàrmac es va provar en ratolins amb encefalopatia autoimmune, que serveixen de model animal per a la malaltia en humans. Els autors van observar que la vacuna no alterava la capacitat dels animals per tenir resposta immunitària contra infeccions.

En canvi, sí que impedia l'aparició de signes clínics d'esclerosi múltiple, cosa que no es produïa en el grup control. I en els ratolins que ja havien mostrat alguns símptomes es va evitar la progressió de la malaltia.

BioNTech havia començat a estudiar l'ús de l'ARNm en vacunes contra el càncer, però amb l'aparició del SARS-CoV-2 va decidir aplicar-ho a la Covid. La recerca va culminar amb la vacuna produïda amb Pfizer.

En un article publicat al setembre a Trends in Pharmacological Sciences, Niels Dammes i Dan Peer, de la Universitat de Tel Aviv, Israel, explicaven que l'ARNm ja s'està provant contra diverses malalties. Hi ha assaigs clínics avançats per tractar la fibrosi quística i la retinitis pigmentosa, entre altres afeccions.

L'article de Sharoin i els seus col·legues acaba recordant que la producció de fàrmacs amb ARNm és ràpida i té un bon balanç cost-eficàcia. I que, en teoria, poden utilitzar qualsevol antigen.

Per això creuen que és factible fer "tractaments a mida" per a pacients individuals, de manera similar a com ja s'ha fet per crear vacunes personalitzades contra alguns càncers.

ARXIVAT A:
VacunesCovid-19Coronavirus Recerca científica
Anar al contingut