Una teràpia CAR-T per un càncer de mama i altres tumors sòlids obté bons resultats en ratolins

Els CAR-T són una teràpia innovadora contra el càncer que ja ha demostrat ser molt útil per a algunes leucèmies i limfomes. Consisteix a modificar cèl·lules del sistema immunitari del mateix pacient perquè ataquin les cèl·lules malignes. En algun cas, ja han passat la fase experimental i són el tractament estàndard. Han canviat completament el pronòstic d'alguns pacients.

Aquest èxit en els càncers de la sang està costant molt més d'obtenir en tumors sòlids. La raó es troba en la mateixa naturalesa d'aquests tumors, tal com explica el professor d'investigació ICREA Joaquín Arribas: "Estan molt més encapsulats i a les cèl·lules del sistema immunitari els costa molt més arribar-hi; a més, els tumors sòlids han après a defensar-se'n".

El repte és buscar la manera de fer que aquestes teràpies funcionin també en aquests càncers i "és el que hem fet nosaltres", assegura Macarena Román, investigadora del VHIO, Institut d'Oncologia Vall d'Hebron. Concretament, han investigat -al laboratori i en ratolins- una teràpia CAR-T dirigida contra diferents tumors que expressen la proteïna HER2. Representen el 4% de tots els càncers.

Teràpia de doble atac

El CAR-T que han desenvolupat és de doble atac. És a dir, és una arma que dispara contra dues dianes diferents. En aquest cas, dues proteïnes.

La primera, HER2, és una proteïna que expressen totes les cèl·lules, però que en les del tumor estan sobreexpressades, n'hi ha més. Però, només per aquí, van veure que es quedaven curts. No era prou eficaç.

Calia reforçar el tractament. De manera que van identificar una segona diana. Es tracta d'una proteïna que només té el tumor i no les cèl·lules sanes. És la p95HER2. I amb aquesta estratègia van observar uns resultats inclús millor dels que esperaven. Així els valora Joaquín Arribas, que és investigador cap de grup a l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron i també a l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar:

"Respostes completes com les que hem tingut ara en ratolins, literalment curats, en què durant anys el tumor no ha aparegut, no els havíem vist mai en 25 anys de carrera".

Van aconseguir la potència necessària per erradicar del tot els tumors en la majoria d'animals i amb la seguretat, també necessària, ja que van comprovar que no afectaven les cèl·lules sanes.

Càncers HER2 positiu

Un 4% de tots els càncers, de forma global, sobreexpressen la proteïna HER2. És especialment freqüent en càncer de mama, on pot arribar fins al 20% dels casos. El pronòstic d'aquestes pacients va canviar de forma radical fa anys, perquè van aparèixer tractaments específics, molt eficaços, que van elevar molt les taxes de supervivència. Tot i això, encara hi ha pacients que recauen.

A banda, aquests tractaments HER2, que funcionen bé en càncer de mama, no van tan bé en molts altres tipus de tumors que també expressen aquesta proteïna, com el gàstric, el de cap i coll o el de pàncrees, entre d'altres. Per tant, diu Macarena Roldán que "continua havent-hi molts pacients que no hi responen o que tenen toxicitats greus", per a qui s'han de buscar altres opcions. Els CAR-T en podrien ser una.

Recerca en ratolins per ara

És cert que, en ciència, el que funciona en ratolins no sempre funciona després en humans. Hi ha hagut moltes decepcions en aquest sentit. En aquest cas, però, els fa estar més segurs el fet que els tumors en què s'han provat el tractament sí que eren humans perquè provenien de casos reals, tal com explica Macarena Román:

"Agafem trossos de tumors de pacients i els implantem en ratolins. Aquests models, per tant, representen molt millor el que és un tumor real"

Arriben, segons diuen els investigadors, amb els millors resultats preclínics possibles abans de l'assaig clínic ja amb pacients que han de començar d'aquí pocs mesos. La prova és que ja han aconseguit el finançament necessari i només estan pendents de l'autorització de l'Agència Espanyola de medicaments per iniciar-lo.

"No podem dir que funcionarà igual en humans", reconeix Joaquín Arribas, "però hem arribat fins on es pot arribar en un laboratori desenvolupant una teràpia molt efectiva i molt segura. Ara el que s'ha de fer és provar-la en éssers humans que no tenen cap altra opció terapèutica".

Ja hi ha el precedent recent d'assajos clínics d'altres CAR-T aplicats en càncers cerebrals que han tingut bons resultats. Caldrà veure si aquest CAR-T per tractar càncers de mama i altres tumors sòlids HER2 positius manté en humans l'eficàcia que s'ha vist en animals.