Una tiktoker supera el repte del Dia dels Oceans: es recullen prop de 800.000 deixalles

Elizabeth Sherr és l'ambaixadora del #trashchallenge, un repte mundial que ha llançat el Parlament Europeu per generar consciència mediambiental.

L'Objectiu que s'ha superat de llarg consistia en què la ciutadania reculli 502.000 fragments de deixalles pel Dia Munidal dels Oceans. És una xifra simbòlica ja que cada ciutadà de la Unió Europea genera de mitjana 502 kg d'escombraries municipals, segons l'Eurostat.

La mitjana espanyola està una mica per sota de l'europea (476 kg enfront dels 502 kg). En només onze dies, s'han recollit 737.878 peces de deixalles. La Fundació costa-riquenya 5 Minutes Foundation també apadrina el repte.

De Nova York a la Barceloneta

Sherr és llicenciada en Recursos Marins. És de Nova York, però des de fa gairebé un any viu a Barcelona. Comparteix pis a la Barceloneta, davant de la platja, i organitza recolllides de brossa gairebé cada dia. "Un dels residus més comuns a les nostres platges són les burilles dels cigarrets - explica - . Els filtres estan fets amb una mena de plàstic, acetosa de cel·lulosa."

Els filtres alliberen les substàncies contaminants que han absorbit del fum (nicotina, quitrà, arsènic, plom). I després acaben a l'estómac dels animals marins. Per això fa aquesta petició: "No se si és una norma social tirar-les a la sorra, però demano, siplau, als fumadors que les tirin a la paperera o se les emportin a casa en un petit contenidor."

@lizlivingblue

♻️ My #trash challenge begins!!! Thanks SO MUCH for your amazing support! Let's #beachcleanup together 💚💕✌️

♬ Baila Conmigo - Selena Gomez & Rauw Alejandro

La meitat de les deixalles són plàstics

Als mars i els oceans, hi ha més de 150 milions de tones de plàstics. La majoria d'un sol ús. Es calcula que cada dia s'hi llencen 8 milions d'objectes de plastic, cosa que equivaldria a un camió d'escombraries abocant-ne cada minut. Del total de les deixalles marines, el 49% correspon a plàstics d'un sol ús.

"Aquests plàstics acaben sent absorbits pels organismes i nosaltres ens els acabem menjant a través dels recursos marins dels quals ens alimentem", explica Quim Garrabou, investigador del ICM-CSIC i expert en els efectes de la crisi climàtica en les ecosistemes marins de la Mediterrània.

Els micro i nanoplàstics són, especialment, una greu amenaça per a diverses espècies de fauna marina, pels pescadors i pels consumidors. Un consumidor mitjà de mol·luscs del Mediterrani ingereix de mitjana uns 11.000 fragments de plàstic a l'any.

Puja la temperatura

A banda de la brutícia, la Mediterrània afronta un gran perill: l'augment de la temperatura. Els últims 30 anys, ha augmentat més d'un grau. S'escalfa un 20% més de pressa que la mitjana global dels oceans. I s'estima que, si no fem res, la temperatura de l'aigua augmentarà entre 3 i 4 graus cap a finals de segle.

"Fa 20 anys, estudiàvem l'impacte que tindria la crisi climàtica en moltes espècies. Però el que no em podia imaginar és que jo ho arribaria a veure", afirma Garrabou.

L'augment de la temperatura es tradueix en l'augment de la freqüència dels esdeveniments extrems, com ara, les onades marines de calor. El que equivaldria a terra, les onades de calor. I això impacta en les espècies marines. Sobretot en aquelles que viuen en ambients més freds, i que veuen disminuït l'hàbitat.

"El segon impacte seria l'entrada d'espècies invasores, d'espècies exòtiques que amb l'escalfament de l'aigua de la Mediterrània troben un hàbitat molt favorable", lamenta. "I la tercera, i potser una de les més importants, són els esdeveniments de mortalitat massiva. Són com veritables incendis forestals al mar que arrasen centenars d'espècies al llarg de milers de quilòmetres."

Mars i oceans, reguladors del clima

Un dels grans reptes que tenim en aquesta dècada és aturar la degradació de mars i oceans. Funcionen com a reguladors del clima. De fet, han mitigat les embestides de la crisi climàtica.

El 90% de l'escalfament que ha estat produïda per l'activitat humana ha estat absorbida per l'oceà. "Sense ell, la temperatura del planeta seria molt més elevada", recorda Quim Garrabou. I si deixen de funcionar, els científics ens adverteixen que tindrem problemes seriosos per continuar vivint com ho hem fet fins ara.

"La natura sempre és molt generosa; si li donem les bones condicions, la seva capacitat de regeneració és molt elevada. Per això és tan important que tots els països signin el conveni per protegir el 30% dels oceanas el 2030. Si ho fem i ho fem de manera eficaç, tenim la solució al nostre abast."