Una troballa amb sorpresa: l'alfabet tartessi més complet s'amagava en un gravat guerrer

ABeKaTu, les tres primeres lletres de l'abecedari dels tartessis. Derivat del fenici, l'escriptura tartèssia del sud de la península Ibèrica encara no s'ha desxifrat del tot, però el descobriment de l'alfabet gravat en una taula de pissarra al jaciment de Turuñuelo, a Extremadura, pot suposar un gran avenç. Es tracta de l'abecedari més complet i el tercer trobat fins ara d'aquesta cultura preromana meridional.

Dijous de la setmana passada, els investigadors de l'Institut d'Arqueologia de Mèrida (IAM) i del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que treballen en el jaciment de Casas del Turuñuelo, a Guareña, Badajoz, van anunciar la troballa d'una taula de pissarra amb els dibuixos d'uns guerrers gravats amb gran detall.

A Badalona, Joan Ferrer i Jané, investigador adscrit al grup LITTERA de la Universitat de Barcelona (UB), especialista en epigrafia de les escriptures prehispàniques, llegia la notícia del gravat dels guerrers quan es va fixar que a les vores de la tauleta de pedra s'hi veien uns signes:

"Més enllà de les figures, quan vaig observar la placa, vaig veure que en un dels laterals semblava que hi havia un signe paleohispànic. Un signe que no es pot confondre amb cap altre."

Ferrer i Jané va apreciar també altres traços que podrien correspondre a una seqüència coneguda, diu al comunicat del CSIC. Ferrer va comunicar les seves sospites als investigadors de l'excavació i els va demanar fotografies macroparcials per corroborar-ho.

"Després d'estudiar les imatges, tot apunta que es tracta d'un abecedari d'escriptura meridional amb la seqüència inicial ABeKaTuIKeLBaNS?ŚTaUE."

Una seqüència de 21 signes que "és gairebé la mateixa documentada a l'abecedari d'Espanca", un dels altres dos exemples que s'han trobat, "excepte per l'onzè signe, que presenta una forma especial", indica Ferrer i Jané.

El sistema d'escriptura dels pobles preromans de la península Ibèrica es divideixen en dos: els septentrionals i els meridionals, al nord i al sud de la costa mediterrània i zones interiors, que tindrien la frontera cap al sud de València. Tenen un origen comú: els fenicis, que dominaven el comerç de la Mediterrània, també van portar el seu alfabet.

De fet, actualment els abecedaris conserven la seqüència inicial ABCD, que procedeix del fenici. Així, l'abecedari trobat a Turuñuelo comença amb la seqüència "ABeKaTu", que seria el seu equivalent. Aquest alfabet es va adaptar als pobladors i va evolucionar per separat; i mentre que el del nord s'ha pogut desxifrar del tot, el del sud encara no. Amb la conquesta romana es va anar imposant el llatí.

L'abecedari més complet

Fins ara, només hi ha constància de dos abecedaris més d'escriptures meridionals: el d'Espanca, a El Castro Verde, Portugal, i el de Villasviejas del Tamuja, a Càceres, que està molt fragmentat, només té alguns signes centrals.

Amb el primer, l'abecedari de Turuñuelo repeteix, com a mínim, els deu primers signes, segons les primeres investigacions fetes per Ferrer en col·laboració amb els científics del jaciment del CSIC i l'IAM.

"Aquest abecedari té 27 signes i és l'únic complet que coneixíem fins ara, amb la qual cosa seria el tercer i aportaria molta informació", apunta.

Amb tot, Ferrer lamenta que s'hagi perdut la part final de l'abecedari, ja que "és allà on solen estar les diferències més acusades".

"S'haurien perdut almenys 6 signes a la zona partida de la peça, però si fos completament simètric i els signes ocupessin completament tres dels quatre laterals de la placa podria arribar als 32 signes, de manera que els signes perduts podrien arribar a ser onze o potser més si un possible signe, "Tu", aïllat al quart lateral, formés part de l'abecedari."

L'equip treballa per determinar l'abast i la importància d'aquest alfabet, i si és una còpia de l'alfabet d'Espanca o una nova adaptació. A més de les siluetes d'unes figures humanes, els arqueòlegs del jaciment ja havien observat diversos cercles i línies que feien intuir que la placa es podria analitzar a diferents nivells.

"En tot cas, confirma que en aquest jaciment s'amaguen encara moltes més inscripcions que esperem que surtin a la llum en futures campanyes", conclou l'especialista en escriptura paleohispànica.

Esther Rodríguez González, investigadora del CSIC i codirectora del jaciment de Casas del Turuñuelo, destaca que des del primer moment que es va trobar la tauleta de pissarra era conscient que "el volum d'informació que contenia era superior fins i tot al dels rostres [dels guerrers]", que van trobar l'abril de l'any passat.

Els cinc relleus de rostres --de dues dones, un guerrer, un home i un altre que no s'ha determinat-- van trencar amb la creença que la cultura tartèssia no representava figures. Ara, els dibuixos de guerrers de la taula de l'alfabet ho corroboren. 
 

Casas del Turuñuelo, un jaciment excepcional

En el projecte Construyendo Tarteso, iniciat l'any 2000 en diferents jaciments, el de Casas del Turuñuelo està aportant descobriments de gran importància per al coneixement d'aquesta cultura dominant al sud de la península Ibèrica entre els segles VII i V aC, abans de la colonització romana.

Des del 2015 s'està treballant en l'excavació d'aquest túmul que amaga un gran edifici de dues plantes que s'ha conservat gairebé intacte durant 2.500 anys.  

A més dels rostres que han revelat --al contrari del que es creia-- que els tartessis feien representacions humanes, l'edifici descobert en el túmul de Turuñuelo és el jaciment d'aquesta cultura més ben conservat i el millor de la península Ibèrica.

Viure sota terra i segellar la casa

La construcció d'edificis en túmuls sota terra era habitual a la zona. Solien tenir dos pisos --que en aquest cas s'han conservat i permet estudiar-ne les tècniques arquitectòniques-- i al final del seu ús s'omplien d'argamassa o morter de calç i se segellaven. Així, han quedat com un turó en el paisatge però conservant el seu interior intacte durant milers d'anys.

Per què es feia així encara és un misteri que, potser, aquesta casa podrà revelar. Una hipòtesi dels investigadors és que es va abandonar per l'arribada d'invasors del nord. Una altra apunta a una possible crescuda del riu Guadiana que obligués a marxar els habitants, ja que s'han trobat nivells d'inundació en alguna de les sales, i la darrera és que fos per raons ideològiques, explica Esther Rodríguez a la televisió d'Extremadura.  

El que està clar és que abans de segellar-la es feia un ritual que --almenys en aquest cas-- incloïa la destrucció de les imatges humanes, el sacrifici d'animals i un gran banquet.

En les sis campanyes que ha complert l'excavació destaquen el descobriment d'una escala de 3 metres que porta al pis inferior amb sis graons construïts amb morter de calç, una tècnica romana; un pati on s'havien sacrificat més de 100 animals, entre els quals 42 cavalls, 9 vaques, sis porcs i un gos, la majoria per al banquet previ al segellat.

S'han excavat diverses habitacions i sales com la del banquet i una sala amb grades, la porta principal de l'edifici. A més de diversos objectes de luxe, com els peus d'una escultura grega, una gran banyera de pedra, marfils etruscos amb pa d'or, o joies, d'origen grec i macedoni, que portava el comerç mediterrani, a més d'estris quotidians i restes de ceràmica.