Una vacuna en menys de deu mesos, una fita científica sense precedents

9 de gener, primer mort per Covid-19 a la Xina. 21 de gener, primer cas als Estats Units. 25 de gener, primer contagi detectat a Europa. 21 de febrer, esclata el brot d'Itàlia. L'11 de març, l'OMS declara oficialment la situació de pandèmia. Desembre del 2020, només nou mesos després, es comença a administrar la vacuna contra el SARS-CoV-2.

Segons els experts, poder administrar ara la vacuna és una fita mèdica sense precedents, impensable fa només uns mesos. Ho deia el mateix director executiu de BioNTech, Ugur Sahin, el dia que es va aprovar a Europa: "Estem absolutament emocionats i encantats".

L'eufòria d'una de les empreses que comercialitza la vacuna es fa extensiva a tot el món científic. Felipe García, investigador de l'Hospital Clínic-Idibaps, assegura que si fa un any li haguessin dit que al mes de desembre tindríem una vacuna amb una eficàcia del 95%, no s'ho hauria cregut.

Per l'OMS, una vacuna amb el 50% d'eficàcia ja es podria considerar bona. Menys d'un any després, en tenim dues que superen el 90%, la de Pfizer i la de Moderna. Julià Blanco, investigador d'IrsiCaixa, creu que es pot definir de "dia històric":

"Això no havia passat mai en el món de la ciència fins ara, és un esforç de tots i jo almenys n'estic superorgullós."

Blanco recorda que per a una vacuna el temps de desenvolupament mitjà és d'uns 10 anys. En el cas de la Covid s'han polvoritzat rècords. "Tres o quatre anys s'han reduït pràcticament a setmanes", assegura l'investigador de l'IrsiCaixa, en referència al període de desenvolupament preclínic, per investigar sobre el patogen i dissenyar la vacuna. Normalment es triga anys i ara s'ha fet amb molt poc temps.

"El fet que s'estiguin vacunant persones és que realment és un èxit brutal, enorme, de tota la societat en general, no només dels científics."

Però és ciència, no màgia. Com s'ho han fet els científics? Tota la feina que s'havia fet en vacunes de SARS i MERS ha permès identificar quina és la diana del virus, explica Blanco.

I com l'han desenvolupat? Les diferents fases dels assajos clínics i preclínics s'han solapat, però no se n'han saltat cap. A més, s'hi han abocat grans quantitats de diners i centenars dels millors científics del món han treballat, i treballen, en les vacunes.

La tecnologia també és clau. La que utilitzen aquestes primeres vacunes, l'ARN, és nova, però no desconeguda, fa 20 anys que hi treballen.

Tot aquest esforç és també clau per al futur. Felipe García recorda que en els últims 20 anys hi ha hagut tres epidèmies del mateix tipus de virus (SARS i MERS) i fa pensar que en la pròxima dècada pot seguir passant. Tot el que aprenguem ara, ens servirà per a pròximes vacunes.
 

Les incògnites i el futur

La mirada crítica, però, també hi és. Felipe Garcia diu que estem "en la millor situació possible", però reconeix que encara queda "molta informació per conèixer".

La vacuna impedeix desenvolupar la malaltia, però no sabem encara si la persona es pot infectar amb el virus de forma asimptomàtica i transmetre'l. Tampoc quant temps dura la immunitat, ni què passa amb les embarassades o els menors de 16 anys. Cal seguir investigant. I, sobretot, pensar que estem en una pandèmia absolutament global.

Julià Blanco creu que de res ens serveix tenir una població vacunada al nostre país "si en altres països la vacuna no ha arribat". García defensa que no és només una qüestió ètica, sinó científica.

"Haurem fracassat si a l'estiu tenim altes quotes de vacunació a països desenvolupats i no s'ha començat a vacunar en països africans, asiàtics o de Sud-amèrica."

I això no és només important per a l'emergència actual, sinó també per al futur. Fins que no hi hagi prop del 80% de la població vacunada, no es podran deixar les mesures de seguretat. I quan es diu població, es tracta de població mundial.