Una visita gens innocent: Trump manté Groenlàndia al punt de mira i hi envia el matrimoni Vance

Els dubtes que tenia fa unes setmanes sobre si Donald Trump sabia on era Groenlàndia s'han dissipat. Abans no ho sabia, però ara sí. Els assessors han tingut temps d'explicar-l'hi. Ara només cal esbrinar si el president nord-americà sap realment on són els Estats Units. El canvi de nom del golf de Mèxic n'és una prova.

Però... "anyway": parlem de l'illa i la visita per part d'alts funcionaris de la Casa Blanca, encapçalats per, ni més ni menys, que el vicepresident J. D. Vance. Al principi només hi havia d'anar la seva dona, Usha Bala Chilukuri Vance, però després de sentir les crítiques del govern i dels habitants de Groenlàndia, és com si el vicepresident hagués decidit elevar l'aposta, una reacció que voreja la fatxenderia.

"Hi ha tanta emoció al voltant de la visita d'Usha a Groenlàndia aquest divendres que no volia que es divertís tant sola, de manera que l'acompanyaré", ha dit Vance en un vídeo publicat a les seves xarxes socials:

Un incís. Usha Bala Chilukuri Vance, la viceprimera dama del país, és filla de dos immigrants telugus de l'Índia arribats a principis dels anys vuitanta als Estats Units de manera il·legal.

Quan ella va néixer no queda clar quin era l'estatus residencial dels pares i s'hauria pogut veure afectada pels plans de Trump per abolir la llei que permet l'adquisició de la nacionalitat pel sol fet de néixer en territori dels EUA. Dic que s'hauria pogut veure afectada perquè l'abolició ha estat bloquejada pels tribunals i perquè, si s'arribés a decretar, no tindria efectes retroactius.

Tornem a Groenlàndia. La presència de J. D. Vance deixa en segon pla la presència de Mike Waltz, que havia de ser, en principi, el cap de la delegació.

Sí, es tracta del Mike Waltz que coneixem tots, l'assessor de "Seguretat" (les cometes són deliberades) de la Casa Blanca que va filtrar els plans de guerra contra el Iemen en un xat de Signal on hi havia un periodista. Potser la filtració té molt a veure amb el seu paper secundari en la visita d'avui.

La visita d'aquesta "delegació", com era d'esperar, ha anat acompanyada d'una de les mentides del president Trump, que ja s'han normalitzat de tal manera que els periodistes han deixat de repreguntar o qüestionar: no val la pena.

La mentida en qüestió és dir que la visita és producte d'una invitació. "Nosaltres no hem trucat a ningú. Són els groenlandesos els que ens truquen. Són ells els que ens han convidat", va dir dilluns mentre firmava decrets davant de càmera:

"Estem tractant amb molta gent de Groenlàndia que voldria veure millorada la seva vida, que voldria que algú cuidés d'ells i que els donés seguretat. És un gest d'amistat, no una provocació."

És evident que això només s'ho creu ell i els més convençuts dels seus "believers" i els més entusiastes dels seus "cheerleaders". S'ha de dir, però, que, certament, no està clara la naturalesa d'una visita que, malgrat totes les crítiques del govern danès, compta amb algun tipus de vistiplau oficial.

Dilluns, de fet, va arribar l'avançada de la delegació nord-americana, els membres de la seguretat que han preparat el recorregut, els cotxes blindats i els equips detectors d'explosius.

La visita a la cursa de trineus, anul·lada a última hora

No es tracta d'una visita innocent, d'una escapada turística per veure la Cursa Nacional de Trineus de Gossos. El primer ministre de Groenlàndia ha qualificat el gest de "molt agressiu" i que malmet de manera molt greu les relacions bilaterals. Com si a Donald Trump, el mateix que ha proposat una neteja ètnica a Gaza per construir una rèplica de la Riviera, li importessin les relacions bilaterals...

Incís: allò de l'escapada per veure la Cursa Nacional de Trineus de Gossos no anava amb ironia, no precisament. Va de debò: era, fins fa poc, el pretext oficial de la visita. Usha Vance i Mike Waltz havien confirmat l'assistència al campionat més conegut com a Avannaata Qimussersua, un important esdeveniment tant esportiu com cultural. Hi competiran 37 persones i 444 gossos de tota l'illa.

Finalment, la dona del vicepresident no anirà al popular campionat. El viatge de J. D. i Usha Vance es limitarà a visitar la base militar que els Estats Units tenen al nord de l'illa. És una decisió que ha celebrat el govern danès. El ministre d'Exteriors, Lars Løkke Rasmussen, ha dit que és "molt positiu que els estatunidencs suspenguin la visita a la societat groenlandesa".

Groenlàndia, l'estat 52?

El viatge també --semblava inevitable-- ha anat precedit d'amenaces contra Groenlàndia i Dinamarca per part de J. D. Vance en el seu paper de poli dolent (Trump té l'altre paper: el del poli dolentíssim). En una entrevista a la televisió, va donar per segur que Groenlàndia serà annexionada pels Estats Units a les bones o per la força.

De fet, Trump, en to més tranquil·litzador (o més cínic), ha dit que es tracta d'un viatge necessari tenint en compte que "potser algun dia serà nostra".

Incís. Groenlàndia hauria de ser l'estat número 52, perquè Donald Trump no ha parat de repetir que el Canadà serà el número 51. Per tant, donem per segur que aquest número ja està reservat.

Continuem amb la indignació del primer ministre groenlandès. "Què fa l'assessor de Seguretat Nacional a Groenlàndia? El seu únic propòsit és demostrar el poder sobre nosaltres", ha dit Múte Inequnaaluk Bourup Egede, que és com es diu el primer ministre, membre, precisament, d'un partit independentista:

"La seva simple presència alimentarà, sens dubte, els desitjos de Trump, i faran augmentar la pressió en contra de nosaltres."

I Marco Rubio escalfant a la banda

El cas és que, enmig de les intencions annexionistes de Trump, el Departament d'Estat nord-americà també ha anunciat una visita del secretari Marco Rubio en un futur pròxim. No se sap quina serà l'excusa el dia que toqui: un concurs de ninots de neu?

La Casa Blanca ha dissenyat la visita en un moment inoportú (o molt oportú, segons com es miri). L'independentista Egede va perdre les darreres eleccions i està en funcions abans que n'ocupi el càrrec, probablement, Jens-Frederik Nielsen, el guanyador dels comicis.

Aprofitar aquest buit de poder és una mostra més, diuen els groenlandesos, de la falta de respecte de l'administració Trump.

Una enquesta del gener, encarregada pels diaris danesos i groenlandesos, va revelar que el 85% dels groenlandesos no volen formar part dels EUA, i gairebé la meitat se senten amenaçats per Trump. Sembla que no han calat aquelles paraules grandiloqüents del president:

"Groenlàndia és un lloc increïble. La gent se'n beneficiarà enormement quan esdevingui part de la nostra nació. L'estimarem i la protegirem d'un món exterior molt viciós. Feu que Groenlàndia torni a ser gran."

Els groenlandesos són poc més 80.000 habitants, són pocs, però saben el que significa ser habitants dels Estats Units, un país sense sanitat universal i sense les generoses ajudes socials d'un país com Dinamarca.

Incís: això dona pas a una altra pregunta. Des de fa més de vint anys hi ha més ciutadans nord-americans que volen optar a la nacionalitat europea que no pas europeus que volen optar a la nacionalitat nord-americana. Qui està realment interessat a ser ciutadà nord-americà? Pensem-hi.

També és una qüestió d'ous

La proposta de Trump d'annexionar-se Groenlàndia ha fet virar l'interès sobre un territori, que, suposadament, conté grans vetes de terres rares, fonamentals per a la indústria d'alta tecnologia i que està situat en un lloc estratègic enmig de les futures rutes de l'Àrtic, un indret en disputa amb la Xina i Rússia. El president rus, Vladímir Putin, ja ha dit que cal prendre's seriosament les pretensions de Trump sobre l'illa.

Dinamarca i Groenlàndia han rebutjat fermament la idea, òbviament, però el fet de repetir i repetir el missatge comença a preocupar. Donald Trump està tan eixelebrat per envair l'illa i agredir un soci de l'OTAN i membre de la Unió Europea? Segurament no... o sí.

Darrer incís: agredir un soci de l'OTAN, membre de la Unió Europea i també a qui Washington li ha demanat que li vengui els milions d'ous que falten als supermercats dels Estats Units. Una falta d'ous i una petició que han suscitat alguns acudits molt divertits.