Unanimitat entre els aliats europeus d'Ucraïna per no aixecar les sancions contra Rússia

La Cimera de París ha estat reconfortant per a un Volodímir Zelenski que viu entre el dubte i el neguit de quin suport real pot tenir per part dels Estats Units. Però no ha aconseguit que s'hi prenguessin grans decisions.

Hi eren la trentena de líders dels països europeus aliats d'Ucraïna. L'objectiu era aconseguir compromisos concrets i pràcticament no n'hi ha hagut. Tot i això, Zelenski no n'ha sortit decebut, o si més no això és el que ha dit.

Tots estan d'acord que Rússia intenta guanyar temps

Contràriament a la posició dels Estats Units, que s'ha ofert per ajudar Rússia a reprendre les exportacions de gas i fertilitzants, així com a impulsar el sector agrícola, a París hi ha hagut unanimitat en el fet que encara és massa aviat per aixecar les sancions econòmiques contra Moscou. Encara més, s'hi ha parlat de reforçar-les.

Seria una mesura de pressió davant unes hipotètiques noves negociacions en què Ucraïna necessitaria tenir unes cartes a la màniga que l'administració Trump sembla que vulgui desactivar.

Segons Zelenski, s'ha decidit que, si hi hagués aquestes negociacions, la representació europea l'encarnarien França i el Regne Unit.
 

França i el Regne Unit volen forces de pau a Ucraïna quan s'arribi a un acord

Precisament aquests dos països lideren els esforços per proporcionar a Zelenski les garanties de seguretat --que tant demana-- per preservar la pau un cop s'arribés a un acord.

Per això, tant Emmanuel Macron com Keir Starmer volen que s'enviïn tropes a llocs estratègics d'Ucraïna. És una possibilitat que no tots els participants veuen de bon ull, alguns per manca de capacitat i d'altres perquè no tenen prou consens polític a nivell intern.

En tot cas, una missió militar formada per francesos, britànics i alemanys es reunirà aviat amb alts comandaments a Ucraïna per valorar sobre el terreny les possibilitats de desplegar una eventual força de pau.

Itàlia vol que Europa i Trump s'acostin

Itàlia forma part dels països que no veuen de bon ull aquesta solució. La primera ministra, Giorgia Meloni, diu que ara l'important és estendre el cessament d'atacs sobre infraestructures energètiques --aconseguit amb la mediació dels Estats Units-- a edificis civils com escoles o hospitals.

I, com a bona aliada de Trump, també ha dit que caldria que a la pròxima reunió hi participin representants dels Estats Units. De moment, i com que encara hi ha combats, almenys s'ha garantit més ajuda militar a Ucraïna, en concret una injecció extra de 2.000 milions d'euros.