Unes obres a les botigues del castell de Cubelles posen al descobert unes restes romanes

Les obres de reforma de les cases adjacents al castell dels Marquesos d'Alfarràs de Cubelles, al Garraf, han fet aflorar vuit sitges de gra i diverses restes de ceràmiques romanes.

Es creu que les vuit sitges són d'època medieval, però no es descarta que es remuntin a l'activitat dels romans i se sospita que en podrien aparèixer més.

Totes les troballes estan a la planta baixa dels habitatges, coneguts com a botigues del castell, on l'Ajuntament projecta la nova seu de l'oficina d'atenció a la ciutadania.

La previsió era que les obres estiguessin acabades a finals d'aquest 2025, però les restes arqueològiques obligaran a refer el calendari.

L'equip d'arqueòlegs faran arribar un informe a la Comissió de Patrimoni de la Generalitat, que determinarà el futur de les troballes. Haurà de valorar si les restes es deixen a la vista, tenint en compte que aquests espais acabaran tenint usos municipals, i per tant, si cal modificar part del projecte constructiu.

Les botigues del castell, conjunt monumental protegit

Les conegudes com a antigues botigues del castell daten de finals del segle XVIII, i havien estat un espai d'emmagatzematge de productes agraris, com el vi i el gra.

Aquesta és la primera obra a fons que es fa a les botigues del castell, situades en un conjunt monumental protegit com a bé cultural d'interès nacional.

Aquesta protecció obliga a mirar amb lupa qualsevol resta arqueològica que aflori; per això, s'han aturat les obres a la planta baixa.

La hipòtesi principal és que les sitges van ser creades en època medieval, en el moment de màxima esplendor del castell i de les botigues, amb l'objectiu d'emmagatzemar-hi gra. Però també s'especula que puguin tenir un origen romà.

I és que, segons l'arqueòleg director de la intervenció, Eduard Píriz, les sitges estaven plenes de restes d'escombraries de segles enrere, entre les quals hi ha tègules romanes, ceràmica de terra sigil·lada i altres elements de construcció.

Un cop van acabar la seva funcionalitat, Píriz apunta que es devien omplir amb restes de deixalles per evitar tenir un forat a terra que pot arribar a dos metres de profunditat.

Píriz ressalta la importància de documentar tots els elements, acabar de buidar les sitges i concretar-ne les cronologies. Admet que "no són elements fàcils de museïtzar", ja que són perillosos per la seva profunditat "i poc atractius visualment", però aposta per fer-ne una senyalització i una explicació acurada dins el mateix edifici perquè no quedin en l'oblit.

Cups de vi de rajola vidriada del segle XIX

Un altre element a preservar seran les restes de dos cups de vi de rajola vidriada, a priori datats del segle XIX. Píriz recorda que l'amo del castell centralitzava la producció i emmagatzematge de vi, i diu que aquests són els únics elements que queden d'aquella activitat.

Tot i tenir una mida més reduïda que l'original, la part que es manté conserva en bon estat totes les rajoles, "que criden l'atenció perquè tenen unes marques i números gravats, fets anteriors a la seva cocció". "És molt curiós i molt poc habitual", destaca Píriz, que diu que els investigadors analitzaran ara l'explicació d'aquestes marques.