Unes petjades revelen que dues espècies d'homínids es van creuar fa un milió i mig d'anys

Dos individus d'espècies d'homínids diferents van coincidir fa un milió i mig d'anys a la vora d'un llac al nord de Kènia. No se sap si es van veure o si competien pel mateix menjar, però la troballa d'unes petjades evidencia que van passar pel mateix lloc en poques hores de diferència.

És la conclusió d'un estudi científic, publicat a la revista Science, que ha trobat petjades d'"Homo erectus" i "Paranthropus boisei" amb trajectòries que es creuen, prop d'altres marques d'antílops, cavalls, cigonyes gegants i altres animals, al jaciment arqueològic de Koobi Fora.

Aquest descobriment sorprenent planteja tota mena de qüestions sobre la relació entre les dues espècies avantpassades dels humans, com ara si rivalitzaven pels recursos o, fins i tot, si van arribar a aparellar-se.

La paleoantropòloga Louise Leakey, directora del Koobi Fora Research Project i coautora de l'estudi, publicat dijous a la revista "Science", explica què revela el descobriment:

"Les petjades fòssils proporcionen una imatge clara d'aquell instant en el temps, fa un milió i mig d'anys. És possible que els avantpassats dels humans es creuessin entre ells, caminant en aigües poc profundes, possiblement caçant i recol·lectant."

14 petjades identificades en 23 metres quadrats

La troballa ha tingut lloc a tocar del llac Turkana, prop de la frontera entre Kènia, Etiòpia i el Sudan del Sud. En una zona d'uns 23 metres quadrats, s'han documentat 12 petjades d'uns 26 centímetres, que s'atribueixen a un exemplar de "Paranthropus boisei" i, perpendicularment, dues petjades d'entre 20 i 23 centímetres, d'"Homo erectus".

No hi ha evidència d'interacció entre els dos individus, però sí que queda clar que les marques, anatòmicament diferents, es van produir amb molt poc temps de diferència, fet que confirmaria que les dues espècies van conviure a la zona.

L'espècie "Paranthropus boisei", més llunyana als humans, va viure fa entre un i dos milions d'anys, mentre que l'"Homo erectus", amb unes característiques més semblants a nosaltres, es van originar fa prop de dos milions d'anys i no es van extingir fins fa 100.000 anys.

Les petjades dels primers no tenen arc i indiquen una manera de caminar amb els peus més plans i amb un dit gros més separat, tres més semblants als ximpanzés. Les petjades atribuïdes a un "Homo erectus", en canvi, són molt més semblants a les dels humans, amb arc central i un peu més rígid.

Les característiques del sòl van permetre que les marques quedessin en perfecte estat, cosa que revela fins i tot que els individus caminaven a bon ritme, però sense una destinació concreta.

Tot i que no s'ha pogut determinar la data de les marques, sí que se sap que una capa de cendra volcànica datada de fa un milió i mig d'anys va cobrir les petjades poc després d'haver-se produït. Tot i això, la perfecta conservació gràcies als sediments que s'hi van dipositar al damunt sí que permet concloure que els dos individus van passar per la zona amb poques hores de diferència.
 

Van coincidir durant 200.000 anys

Els investigadors han tornat a analitzar les restes que s'havien descobert anteriorment a la zona i que determinen que les dues espècies van coincidir en fangars fossilitzats durant un període d'aproximadament 200.000 anys.

El paleoantropòleg i autor principal de l'estudi, Kevin Hatala, explica que la troballa planteja diferents hipòtesis:

"És possible que competissin directament, però també és possible que no competissin directament i tots dos tinguessin accés als recursos que necessitaven en aquest paratge compartit".

Segons la paleoantropòloga Louise Leakey, les diferències alimentàries entre les dues espècies haurien atenuat la competència:

"El 'Paranthropus boisei' consumia farratge de baixa qualitat que probablement demanava mastegades repetitives. És probable que l''Homo erectus' fos omnívor i utilitzés eines per menjar carn."