Unió de Pagesos acusa l'Església d'apropiar-se "massivament" de "béns del poble"

Unió de Pagesos reuneix les primeres dades per denunciar la immatriculació massiva que els bisbats han fet durant 25 anys a Catalunya.

El sindicat de pagesos ha pogut documentar 430 casos de béns que el bisbat s'ha apropiat registrant-los al seu nom amb l'actuació del bisbe com a notari. La immatriculació és el registre de la propietat que es fa per primera vegada. Fins fa tres anys, una llei del govern Aznar va permetre que els bisbats registressin al seu nom llocs de culte que en molts casos es consideraven patrimoni col·lectiu.

Dels 430 casos, 121 corresponen al Bages, 152 a l'Anoia i 157 al Berguedà.

Una llei franquista reformada el 1998 per Aznar va permetre a l'Església, fins al 2015, registrar al seu nom béns destinats al culte, com esglésies, ermites o capelles, cosa que anteriorment els estava prohibit, i altres com rectories, cementiris i també terrenys i finques rústiques i horts.

Les dades corresponen als últims 25 que va estar vigent la llei, i la recerca -encara molt parcial- se centra en tres comarques -el Bages, el Berguedà i l'Anoia- i a un total de 95 municipis que corresponen majoritàriament a parròquies del bisbat de Vic, i algunes del de Solsona o del de Sant Feliu de Llobregat.

Joan Casajoana, pagès del Bages, va iniciar a Catalunya aquesta recerca arran d'un cas particular pensant que la majoria de casos serien d'ermites pageses de cases pairals, però la recerca, que ara han fet pública, demostra que la majoria han estat de llocs de culte que abans de la llei d'Aznar l'Església no podia registrar. Són gairebé la meitat dels casos, 203.

Però és que 201 es van registrar entre el 2014 i el 2015, moment que la llei que ho derogava va ser publicada, un any després de la seva aprovació. També s'ha detectat la immatriculació de 52 rectories, 50 cementiris i 95 casos de terrenys, finques rústiques o horts.

En tots aquest casos, l'Església ha pogut fer el registre al seu nom sense haver de donar-ne compte a ningú, ni a particulars, ni ajuntaments, només amb un informe avalat pel bisbe, que segons la llei de 1944 li permet actuar com a notari.

Casajoana, però, insisteix que les immatriculacions s'han fet de forma il·legal i clandestina, en contra de la Constitució i de les lleis europees, i que s'ha deixat en total indefensió els particulars i ajuntaments.

"Aznar el que va fer va ser regular una normativa més retrògrada, més il·legal, més anticonstitucional i més antieuropea l'any 98." Hi ha moltes responsabilitats. El govern espanyol, durant 13 legislatures, ha permès que estigués en vigor una normativa que era preconstitucional, anticonstitucional, durant 38 anys, contrària a la Unió Europea durant 30 anys. S'han mantingut els privilegis que van permetre la dictadura i en mantenir-los s'ha transgredit la Constitució i l'estat de dret. Això en un país democràtic es resol amb una sentència perquè no hi ha cap tipus de seguretat jurídica."

Llei franquista

Una llei franquista del 1944, responia a l'estat nacional catòlic vigent, i donava el privilegi en l'article 206 d'immatricular béns per a l'Església. El reglament desplegat el 1947 donava als bisbes la potestat d'actuar com a notaris. La llei no permetia immatricular edificis de culte tot i que hi ha casos en què es va fer. Amb la Constitució del 78, que definia l'Estat com aconfessional, les lleis preconstitucionals van seguir vigents. Amb l'entrada d'Espanya a la UE aquestes lleis també contravenien les comunitàries. El 1998, Aznar va estendre les immatriculacions als edificis de culte.  Fins al 2014, any en què es va derogar aquesta llei, l'Església va tenir de coll un any per afegir al registre més béns, gràcies al fet que el govern del PP va retardar un any la seva publicació al BOE.

El bisbat, obert a revisions

El Bisbat de Vic -al qual pertanyen la majoria de casos denunciats per la Unió de Pagesos- defensa la legalitat i transparència del procés i en un comunicat fet públic aquest dimecres està "obert al diàleg i la revisió" de possibles errors en casos concrets

El comunicat recorda que durant 137 anys l'Església catòlica no va poder registrar els seus temples, a diferència dels particulars i de les altres confessions religioses. I que es tracta de "primers registres" sense que hi hagi constat mai "cap propietari anterior". També s'hi assegura que en cap cas "no va actuar arbitràriament" ja que es va documentar i supervisar amb "especialistes externs".

Llistat d'immatriculacions

Unió de Pagesos compareixerà a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya aquest octubre per instar el Parlament que demani al ministeri de Justícia o a l'òrgan representant dels registradors de la propietat el llistat de les immatriculacions a Catalunya, com ja han fet altres comunitats.

El govern espanyol, a petició de les plataformes en defensa del patrimoni que hi ha arreu de l'Estat, ha anunciat que publicarà el llistat d'immatriculacions que ha fet l'Església durant tots aquests anys.

Casajoana ha denunciat els bisbats que "han actuat d'amagat" amb voluntat "de privatitzat i especular" amb béns parroquials que, segons ell, són patrimoni del poble, fet que ha qualificat de "robatori".

"El Bisbat de Vic, que és una entitat privada, el que ha fet és emportar-se els béns col·lectius d'un poble. És un robatori en tota regla."

"Els bisbats que no construeixen, que no conserven, que no mantenen, volen tots aquests béns patrimonials sota el seu nom i sota el seu NIF, i tot això ho han fet les parròquies."

Casajoana ha volgut deixar clar que la lluita és contra la jerarquia i l'actuació dels bisbes i no contra l'Església, ja que ha assegurat que molts capellans i rectors no en sabien res.

Tampoc en sabien res, segons Casajoana, ni els ajuntaments ni la Generalitat. Per això Unió de Pagesos fa una crida per vetllar pel patrimoni i béns comuns a alcaldes, administració i ciutadans, així com als historiadors locals perquè ajudin a documentar aquests patrimonis.