Unitats específiques de psiquiatria per a gent gran: per què són necessàries

Sovint no encaixen als centres de salut mental convencionals. Les persones grans amb patologia mental tenen necessitats diferents i específiques. A vegades queden en uns llimbs entre psiquiatria i geriatria:  

"Es pot sentir orfe de recursos. Perquè ningú assumeix de forma integral la seva cura."

Ho afirma Paul Ivanov, metge adjunt de la Unitat de Psiquiatria Geriàtrica de l'Hospital Sagrat Cor, de Martorell. I ho defensa des d'un dels dos únics centres -i el més antic- que hi ha a l'Estat amb una unitat específica per a aquest col·lectiu. Aquí psiquiatres i geriatres treballen coordinadament, i tot el personal té formació específica per atendre a aquests pacients especialment complexos.

Realitats molt diferents

Les necessitats d'un pacient geriàtric són diferents de les d'un de jove, i per això canvia tant el tractament psiquiàtric, fins en la dosi dels fàrmacs, com l'abordament psicològic i totes les cures que necessiten. Perquè les persones d'edat avançada (mèdicament es considera gran a partir dels 65 anys) acostumen a conviure amb més patologies, poden tenir una demència, prendre diferents medicacions alhora i tenir problemes de mobilitat. A tot això s'hi suma una crisi aguda d'una patologia mental i s'ha de tractar tot simultàniament. El coordinador de la Unitat de Psiquiatria Geriàtrica de l'Hospital Sagrat Cor, de Martorell, Manel Sánchez, resumeix així el benefici d'atendre'ls a una unitat especialitzada:

"Ens ajuda a evitar mals majors, en funció del que volem resoldre i que el remei no sigui pitjor que la malaltia"

Això vol dir que s'ha d'anar especialment amb compte perquè, amb la seva fragilitat, segons com es tracti li pot fer més mal que bé.

El Carles amb 71 anys i un trastorn bipolar ha viscut la diferència en primera persona. Quan ha ingressat a unitats generals de psiquiatria, s'hi ha sentit "malament, desplaçat. Perquè allà hi ha molta diferència de comportament". La seva dona, la Trinidad, hi afegeix: "Pels pacients, i pels familiars, perquè -aquí- també tenen atenció amb nosaltres perquè ens veuen molt cansats. Perquè això t'arrossega."

La geriatria psiquiàtrica

Són noves realitats que cal tenir en compte. Així com hi ha unitats específiques per a la població infantojuvenil, per a les persones que tenen un trastorn de conducta alimentària o una patologia dual (quan es combina la patologia mental amb addiccions) també en caldrien per a la població geriàtrica, assegura el doctor Sánchez:

"Abans era una anècdota tenir en una unitat d'aquests característiques una persona de 90 anys i ara és molt freqüent tenir persones d'edat avançades."

Qui necessita ingressar-hi?

La meitat dels pacients d'aquesta unitat ja tenien d'abans una malaltia psiquiàtrica i és quan tenen una crisi aguda que necessiten un ingrés. Però a l'altra meitat els ha aparegut recentment un problema de conducta greu. En aquests casos és bàsic descartar que no hi hagi una causa física, que ho estigui provocant.

Pot passar a qualsevol edat, però és més comú en les persones més grans: des d'una infecció d'orina, a una arrítmia, poden desencadenar un trastorn de conducta greu que es resol quan es tracta el problema físic. Però és especialment complex fer aquest tipus de diagnòstics i alhora és crucial la rapidesa en començar el tractament. Atendre precoçment millora els resultats i evita conseqüències en cascada que poden generar altres problemes, insisteix el doctor Sánchez:

"Això evita pelegrinatges a vegades per serveis d'urgència diferents, entrades i sortides, en els quals és habitual que s'incrementi la fragilitat d'aquests. Com també el deteriorament, fins que es pugui trobar un recurs adequat."

Perquè una "una mala solució a un problema pot produir un altre problema encara més gran" recalca el doctor Ivanov.
 

Caldrà també estudiar-ho

L'augment de l'esperança de vida ha fet aflorar aquesta nova realitat, que tot i que cada vegada serà més freqüent és relativament recent. Encara està poc estudiat què passa amb aquestes patologies mentals a mesura que avança l'edat. El doctor Sánchez reconeix que "a vegades no sabem massa bé com es comporten, quina és la direcció que agafen aquest tipus de malalties. Si ha aparegut un deteriorament cognitiu, com modifica això el quadre clínic: millorant-lo, empitjorant-lo o emmascarant-lo".

Després de dos mesos d'ingrés a aquesta unitat el Carles ja es troba molt millor. La seva dona assegura que ja té ganes que torni a casa i poder anar a fer excursions: "Aquí el noto més tranquil. Fa sopes de lletres. Jo ho noto moltíssim" perquè "aquí més o menys tots tenim els mateixos problemes", remata en Carles.

Són conscients que són uns afortunats, viuen a Esparreguera i aquest centre els entra dins la seva àrea de referència. Però la Unitat d'Aguts de Psiquiatria Geriàtrica de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell és ara mateix l'única d'aquestes característiques, a tot Catalunya.