Uns 2.000 alumnes de 4t d'ESO protagonitzen la seva particular jornada electoral
La jornada electoral s'ha avançat en una trentena d'instituts catalans, on els estudiants de quart d'ESO han exercit un particular dret de vot. Se l'han guanyat després de cinc setmanes d'immersió en el projecte "Aprenem a votar", una experiència que valoren molt positivament i que, entre altres coses, els ha portat a reflexionar sobre la conveniència d'avançar l'edat legal de votar i sobre la necessitat d'informar-se a consciència abans de dipositar la papereta a l'urna, una lliçó que, per alguns, potser s'hauria d'ensenyar també fora de les aules. Ells, asseguren, ja la tenen apresa.
Eren les onze del matí quan, amb la constitució de les meses, ha arrencat la jornada electoral a l'IES Esteve Terradas de Cornellà de Llobregat, on més d'un centenar de nois i noies de 15 anys -de fet han estat uns 2.000 de tot Catalunya- han tingut l'oportunitat de participar en una simulació de les eleccions al Parlament de Catalunya. Una simulació, però, tan acurada que costava de distingir de la realitat.
I és que després de mostrar el seu document d'identitat i d'esperar que el vocal de la mesa electoral certifiqués que eren al cens, els alumnes han anat dipositant la seva papereta. Ho han fet convençuts del que feien: "Ens hem informat molt bé", assegura el Víctor, que amb els seus companys de classe ha participat en aquest particular projecte pedagògic, gestat pel grup de Didàctica de la Història, la Geografia i Altres Ciències Socials de la Universitat de Barcelona (DHIGECS), en col·laboració amb el Departament d'Educació.
Reconeix que li ha costat una mica decidir a quin partit havia de dipositar la seva confiança, però afirma amb rotunditat que el seu vot ha estat responsable. I és que, pel Víctor, "alguns adults no s'informen" i acaben "sense saber què estan votant". És per això que no veu cap inconvenient que s'avancés l'edat legal per exercir el dret de vot. Per l'Ana Isabel, en canvi, tot i que assegura haver votat després de "tenir tota la informació", "és molt millor esperar als 18 perquè serem més madurs i buscarem millor la informació".
La Rocío, per la seva banda, quan li preguntes què en pensa de votar als 16 anys és clara: "Sí, si es fa el projecte. Si no, no, perquè ningú sabria què votar". I és que ara es considera preparada: "M'he fixat en el que aportava cada partit, he buscat molta informació per internet i m'he mirat la propaganda de casa i el que més m'ha agradat l'he triat". En canvi, abans de submergir-se en el món electoral la Rocío admet que "en sabia, de política, però no tan a fons". I és que el punt de partida era, en molts casos, molt embrionari, o potser hauríem de dir mediàtic.
Les coses canvien una mica, però, quan parles amb la Paula i la Raquel. També són estudiants de quart d'ESO de l'Esteve Terradas i també han votat, però ho han fet sense haver seguit tot el procés de l'"Aprenem a votar". Per elles, ja està bé que es voti als 18 anys "perquè tens més consciència que als 16". I el seu vot potser no ha estat fruit d'una reflexió tan profunda: "M'he guiat una mica pel que diuen els meus pares", ens explica la Raquel, mentre que la Paula s'ha refiat del que li han explicat els companys que sí que han participat en el projecte.
Sigui com sigui, la jornada electoral s'acaba com totes: amb el recompte, un recompte que ens permetrà dibuixar un arc parlamentari diferent del que sortirà de les urnes que aquest diumenge rebran els vots dels adults. O potser no tan diferent... La resposta, dilluns.
I és que després de mostrar el seu document d'identitat i d'esperar que el vocal de la mesa electoral certifiqués que eren al cens, els alumnes han anat dipositant la seva papereta. Ho han fet convençuts del que feien: "Ens hem informat molt bé", assegura el Víctor, que amb els seus companys de classe ha participat en aquest particular projecte pedagògic, gestat pel grup de Didàctica de la Història, la Geografia i Altres Ciències Socials de la Universitat de Barcelona (DHIGECS), en col·laboració amb el Departament d'Educació.
Reconeix que li ha costat una mica decidir a quin partit havia de dipositar la seva confiança, però afirma amb rotunditat que el seu vot ha estat responsable. I és que, pel Víctor, "alguns adults no s'informen" i acaben "sense saber què estan votant". És per això que no veu cap inconvenient que s'avancés l'edat legal per exercir el dret de vot. Per l'Ana Isabel, en canvi, tot i que assegura haver votat després de "tenir tota la informació", "és molt millor esperar als 18 perquè serem més madurs i buscarem millor la informació".
La Rocío, per la seva banda, quan li preguntes què en pensa de votar als 16 anys és clara: "Sí, si es fa el projecte. Si no, no, perquè ningú sabria què votar". I és que ara es considera preparada: "M'he fixat en el que aportava cada partit, he buscat molta informació per internet i m'he mirat la propaganda de casa i el que més m'ha agradat l'he triat". En canvi, abans de submergir-se en el món electoral la Rocío admet que "en sabia, de política, però no tan a fons". I és que el punt de partida era, en molts casos, molt embrionari, o potser hauríem de dir mediàtic.
Les coses canvien una mica, però, quan parles amb la Paula i la Raquel. També són estudiants de quart d'ESO de l'Esteve Terradas i també han votat, però ho han fet sense haver seguit tot el procés de l'"Aprenem a votar". Per elles, ja està bé que es voti als 18 anys "perquè tens més consciència que als 16". I el seu vot potser no ha estat fruit d'una reflexió tan profunda: "M'he guiat una mica pel que diuen els meus pares", ens explica la Raquel, mentre que la Paula s'ha refiat del que li han explicat els companys que sí que han participat en el projecte.
Sigui com sigui, la jornada electoral s'acaba com totes: amb el recompte, un recompte que ens permetrà dibuixar un arc parlamentari diferent del que sortirà de les urnes que aquest diumenge rebran els vots dels adults. O potser no tan diferent... La resposta, dilluns.
