Uns whatsapps assenyalen Vergés per la lenta vacunació a policies nacionals i guàrdies civils

"La consellera demana que parem". Aquest missatge de whatsapp apunta directament a Alba Vergés, consellera de Salut el març del 2021, com a responsable d'aturar la vacunació contra la covid-19 d'agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil. Segons ha avançat l'agència EFE i ha confirmat TV3, en els missatges només es proposava vacunar els agents de 60 a 65 anys amb AstraZeneca, que és el que es feia amb la resta de la població.

Són missatges que va presentar al jutjat la defensa de Josep Maria Argimon i Carmen Cabezas, en aquell moment secretari de Salut Pública i subdirectora general de Promoció de la Salut, respectivament. Tots dos estan investigats pel retard en la vacunació dels agents dels cossos de policia estatals a Catalunya. Tot plegat després que Marc Rementol, número dos de Vergés a la conselleria, en la seva declaració al maig impliqués directament Argimon i Cabezas en la presa de decisions pel calendari de vacunació dels agents.

La defensa d'Argimon, pilotada per l'advocada Olga Tubau, vol demostrar que tant el seu client com Cabezas veien necessari seguir vacunant en igualtat de condicions tots els cossos policials, i que, per tant, les declaracions de Rementol serien falses.

Quan les associacions i sindicats policials van denunciar el març de l'any passat Vergés al TSJC, l'Alt Tribunal no va veure motius per imputar l'exconsellera, per bé que va traslladar el cas a un jutjat ordinari per identificar els responsables del retard de la vacunació. El jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona va obrir una causa penal en què estan investigats, entre d'altres, Josep Maria Argimon, Marc Ramentol, Carmen Cabezas i l'exdirector del Servei Català de la Salut, Adrià Comella.

Ara la Fiscalia ha demanat que s'investigui també Alba Vergés, que actualment és vicepresidenta primera del Parlament i, per tant, aforada. Per això demana que el cas torni al TSJC.

Quin és l'origen de la demanda?

La investigació judicial va començar per la denúncia que els sindicats i associacions policials van presentar pel retard en la vacunació entre el 10 de febrer i el 24 de març del 2021.

En aquelles dates, al voltant del 70% de Mossos d'Esquadra, policies locals i Guàrdia Urbana ja estaven vacunats, mentre que només el 3% dels policies nacionals i guàrdies civils havien rebut la primera dosi.

Dos mesos més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar vacunar immediatament els agents estatals, i en només dues setmanes se'n van vacunar 5.000.

En aquell moment la Conselleria de Salut va defensar el retard en la vacunació perquè el Ministeri de l'Interior va trigar a donar-los el cens d'agents i després es van oposar que els policies haguessin d'anar als punts de vacunació proposats.

El Departament de Salut, a més, va dir que, un cop es van posar d'acord, la vacunació es va veure afectada per les aturades en el procés de vacunació amb AstraZeneca.