Urtasun anuncia una revisió dels museus estatals per superar el "marc colonial"

Revisar les col·leccions de museus estatals per superar un "marc colonial" o ancorat en inèrcies de gènere o etnocèntriques. Aquesta és la nova proposta del ministre de Cultura, Ernest Urtasun.

La finalitat és superar aquest marc colonial que han tacat la visió del patrimoni, de la història i del llegat artístic.

  "Es tracta d'establir espais de diàleg i intercanvi que ens permetin superar aquest marc colonial."

Urtasun ho ha avançat durant la comissió de cultura d'aquest dilluns celebrada al Congrés. En la seva primera compareixença ha assegurat que hi ha compromisos internacionals assumits per Espanya que "es tradueixen en un procés de revisió" de les col·leccions de museus estatals. Una acció que suposarà incorporar les visions dels pobles indígenes a les exposicions dels museus.

La revisió ja està incorporada com a eix transversal a les programacions temporals del Museu Nacional d'Antropologia o Museu d'Amèrica. "Es treballa per visibilitzar i reconèixer la perspectiva de les comunitats i la memòria dels pobles de què procedeixen els béns exposats."

Reescriure la història

Urtasun no creu que "a ningú li pugui semblar malament" aquesta decisió. "I si a algú li sembla malament que incorporem aquesta lectura de la història, que ho digui. No vol dir rellegir la història, vol dir entendre diferents lectures, com incorporar les visions dels pobles indígenes", ha remarcat.

L'objectiu en aquest camp serà el de "continuar avançant" en la línia oberta per altres museus espanyols i internacionals. En el torn d'intervenció posterior, ha reiterat que es tracta de "compromisos internacionals que s'han signat".

Molts pobles demanen "justícia"

La primera compareixença d'Urtasun al Congrés com a ministre de Cultura serà recordada per aquest anunci, que ha arribat després de moltes polèmiques, tant en l'àmbit nacional com en l'internacional.

Fa dos anys a Barcelona va aparèixer per sorpresa una escultura antiesclavista de color vermell al pedestal on hi havia l'estàtua d'Antonio López, marquès de Comillas, un home que va fer fortuna a Cuba traficant amb esclaus.

L'estàtua havia estat retirada quatre anys abans, l'any 2018. D'aquesta manera, el govern municipal dels comuns, partit del qual també formava part Urtasun, va donar resposta a una vella reivindicació d'entitats i moviments ciutadans.

L'emblemàtica estàtua de Cristòfor Colom també ha estat envoltada de polèmica. Fa quatre anys, just després de l'arribada de la covid, va sorgir un intens debat sobre si s'havia de retirar o no. La decisió final de l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va ser mantenir-la, però amb una placa que expliqués el context històric.

La mort del jove afroamericà George Floyd a mans d'un policia blanc va donar lloc a atacs vandàlics contra monuments històrics. A Bristol, un grup de manifestants va tombar en una de les protestes l'estàtua d'Edward Colston, un exitós comerciant, filantrop i diputat tory, que es va dedicar a vendre vi, teles i sucre i a lucrar-se amb esclaus.

A Londres, Winston Churchill també va rebre, tot i que la seva estàtua no va ser enderrocada. "Era un racista".

Als Estats Units Cristòfor Colom també va caure. El moviment Black Lives Matter no només va enderrocar la seva estàtua, sinó que també va tombar desenes de monuments vinculats a l'esclavisme i al genocidi dels pobles indígenes.

Una sèrie de protestes que reclamen una "justícia històrica" que poques vegades es fa.

L'anunci d'Urtasun suposa un primer pas en el que és una aposta per superar el marc colonial de les col·leccions, en aquest cas, de museus estatals.