Utah prohibeix les xarxes socials als menors sense permís parental en una llei pionera

El governador de Utah, Spencer Cox, ha firmat una llei que alterarà de manera molt significativa l'accés dels infants i adolescents a les xarxes socials. A partir de l'1 de març del 2024, quan entri en vigor, necessitaran el consentiment de les famílies per pràcticament tot el que facin a la xarxa.

És una llei pionera que estableix un precedent als Estats Units i obre la via perquè altres estats que ho estan estudiant facin el mateix.

Què estableix la nova llei de Utah

• Els menors de 18 anys no podran fer servir cap xarxa social si no ho autoritzen els seus progenitors o tutors. Si volen obrir i/o fer servir un compte de TikTok, Snapchat, Instagram, Facebook, Twitter o Pinterest, abans s'hauran de guanyar el consentiment familiar.
   
• Prohibeix als menors accedir als seus comptes de xarxes socials entre les 10.30 de la nit i les 6.30 del matí. Només si els pares ho autoritzen, hi tindran accés a la nit i la matinada.
   
• Les empreses de xarxes socials hauran de donar a pares i mares accés tant als comptes dels seus fills com als posts, missatges, respostes, vídeos, fotos o recerques que facin, tant públics com privats.
   
• Les empreses de xarxes socials estaran obligades a verificar de manera més seriosa l'edat dels usuaris per evitar que els menors la falsegin. Com ho faran exactament encara no està clar, ja que ara el govern i les tecnològiques han de pactar un mètode.
   
• Queda prohibit que persones desconegudes puguin enviar missatges a menors, que no podran rebre publicitat dirigida, i recol·lectar informació personal dels usuaris de menys de 18 anys.
   
• I obliga les empreses a garantir que no estan dissenyades perquè els menors s'hi tornin addictes. Si no poden demostrar-ho i els infants de Utah les fan servir, afrontaran multes de fins a 250.000 dòlars, i 2.500 dòlars més per cada menor que les consulti.

Els arguments a favor d'una llei pionera

El governador republicà de Utah assegura que, si un pare o una mare volen donar als seus fills llibertat absoluta a les xarxes, la nova llei els permet fer-ho. Però, si no és el cas, volen que tinguin el poder per implicar-se en el que veuen els seus descendents. El governador Spencer Cox està convençut del risc si no actuen:

"Els índexs de depressió juvenil i altres problemes mentals augmenten a causa de les companyies de xarxes socials i aquestes saben que els seus productes són tòxics. Dissenyen les seves aplicacions perquè siguin addictives. Com a líders, tenim la responsabilitat de protegir els nostres menors."

El governador cita nombrosos estudis recents que demostren els efectes nocius i creixents de les xarxes sobre els joves i aquí ha tingut el suport de diverses grups de metges i defensa de la joventut. Denuncien que els controls parentals que ofereixen les tecnològiques als pares no són suficients i que cal ser més expeditius.

El governador Cox creu que "excepte les tecnològiques, no permetem a cap altre empresa establir contractes amb adolescents de 14 anys perquè utilitzin les seves dades com vulguin. D'aquí 10 anys mirarem enrere i pensarem: "Com ho vam fer? Com vam destruir una generació amb aquestes xarxes?"

La idea de fons és començar a tractar les empreses de xarxes socials com les de tabac o alcohol, en tant que perjudicials per a la salut pública, especialment la dels més joves.

Arguments en contra de la llei

S'esperen nombrosos recursos davant la justícia per mirar de paralitzar aquesta llei abans no entri en vigor i diversos sectors s'hi han oposat durant la seva tramitació. Les tecnològiques asseguren que els pares ja tenen a disposició moltes eines de control, que n'estan establint més i que no cal una de governamental obligatòria.

També qüestionen que la llei arribi a persones fins a 18 anys quan, per exemple, amb 16 ja se'ls considera prou adults per conduir i el jovent de 16 o 17 anys no necessita tant control parental i tenen dret a una certa privacitat.

El dret a la privacitat és precisament un dels punts forts dels detractors de la llei i als Estats Units els estàndards per garantir-lo són molt alts. Els detractors es pregunten què passarà amb joves que troben a les xarxes un refugi per a situacions difícils a casa o que creuen que no poden parlar amb els pares de segons quins assumptes.

Si, per exemple, hi ha un pare maltractador, ara podrà seguir què fan, què diuen i amb qui es relacionen els fills menors; o bé si hi ha un menor que té dubtes sobre la seva identitat sexual i vol buscar informació a internet sense que els seus progenitors ho sàpiguen, per por de la seva reacció.

També s'alerta que els adolescents de Utah estaran aïllats respecte a la resta de joves dels Estats Units, quan l'aïllament i la solitud ja són un problema habitual al país.

Utah estableix un precedent

Utah és l'estat dels EUA que ha anat més enllà a l'hora de posar límits a l'accés a les xarxes dels menors, però altres estats com Arkansas o Texas preparen legislacions semblants o encara més restrictives. A partir de l'1 de juliol, a Califòrnia, governada per demòcrates, hi entrarà en vigor una llei que obliga les tecnològiques amb clients menors d'edat que, per sistema, els configurin el nivell màxim de privacitat a les aplicacions que tinguin.

Cada cop hi ha més pressió perquè es legisli també a nivell federal. Els polítics, tant demòcrates com republicans, coincideixen avui dia en molt poques coses, però sí a l'hora d'assenyalar el perill de les xarxes i la necessitat de protegir més els menors dels seus efectes nocius. El repte és pactar una fórmula que els satisfaci a tots.