"Utilitza l'addicció com a excusa": l'anàlisi de dues expertes sobre les explicacions d'Errejón

Primer en un ascensor, la va agafar amb força per la cintura i de manera violenta li va fer un petó. Més tard, la va tancar en una habitació, la va empènyer sobre el llit i la va agredir sexualment. En un tercer episodi, hi va haver tocaments. Són els fets que relata la denúncia d'Elisa Mouliaá contra Íñigo Errejón, i que ja està en mans dels jutges.

A la seva carta de dimissió, l'exportaveu de Sumar al Congrés diu que fa temps que segueix tractament psicològic. Al·lega que la primera línia política l'ha allunyat de l'empatia i de les necessitats dels altres, que el patriarcat ha multiplicat, diu, la seva "subjectivitat tòxica", i afegeix que espera que els errors els puguin reparar amb la decisió de dimitir.

La sexòloga i ginecòloga Raquel Tulleuda considera que això no és una justificació perquè, tot i que tenir una addicció "pot condicionar les conductes", no pot "en cap cas justificar actituds violentes" cap a terceres persones.

"És bastant típica aquesta actitud d'un cop he estat l'assetjador, intento posicionar-me com a víctima... I en aquest cas ho fa utilitzant com a excusa les addiccions que ell pugui tenir."

A més, valora que "l'única actitud possible" hauria estat disculpar-se directament a la víctima, buscar ajuda psicològica i retirar-se: "Hauria estat la manera de mostrar un respecte més clar, no només cap a la víctima, sinó també cap als principis i valors que ell propugnava constantment."

Tulleuda també reflexiona sobre el concepte de consentiment, que explica que és "dinàmic":

"No és una polsereta en la qual val tot i un cop te'l donen pots procedir amb les actituds que et semblin. Amb el llenguatge no verbal, amb l'actitud de l'altra persona hem de tenir un control constant."

Per això, la ginecòloga assenyala que "hem de treballar molt més en l'educació sexual i afectiva des de les etapes més primerenques".

Segons la professora i investigadora de la Universitat de Girona Patrícia Melgar Alcantud, la carta pública d'Errejón exemplifica un patró:

"Amb els seus comunicats es presenten com a víctimes del patriarcat, ja no es fan responsables dels fets... En tot cas, no perdem de vista: hi ha molts homes que també han estat socialitzats en aquest entorn masclista i no reprodueixen la violència."

Tot i que la denúncia de Mouliaá és l'única que ha arribat a la Policia, hi hauria almenys una desena de víctimes més que han denunciat abusos per part d'Errejón a través de les xarxes o de la periodista Cristina Fallarás.

Més testimonis similars

Fallarás afirma que, per la manera com s'han succeït les acusacions, sembla evident que hi ha persones que sabien que Íñigo Errejón havia tingut aquestes conductes: "Fins al punt que, quan publico el relat d'una persona que no dona el seu nom ni el de l'home de què parla, tot explota i un munt de persones diuen: sé de qui estàs parlant."

En els últims dies, la periodista ha rebut al seu compte d'Instagram més testimonis de dones que haurien viscut situacions similars amb Errejón, com aquest que ha compartit de manera anònima:

Fa més d'un any, una usuària ja va compartir a Twitter una situació viscuda amb Errejón en una festa, que descrivia com a incòmoda i sexista. Una denúncia que, tot i fer-se pública, no va tenir conseqüències polítiques.