Vacunació de policies nacionals i guàrdies civils: el govern espanyol contradiu Salut

La picabaralla per la vacunació contra la Covid-19 dels guàrdies civils i els policies nacionals destinats a Catalunya va passar a la primera plana informativa aquest dimarts quan el TSJC va obligar a reprendre-la i portar-la a terme en 10 dies.

La delegació del govern espanyol a Catalunya ha assegurat aquest dimecres que és mentida que s'enviessin tard a la Generalitat les llistes d'agents que havien de ser vacunats.

Ho ha fet amb una detallada cronologia dels contactes entre la delegació i la Generalitat des del moment en què es va decidir començar a vacunar amb la vacuna d'AstraZeneca els col·lectius considerats essencials.

Del 10 de febrer al 4 de març

En la cronologia, avançada per Catalunya Ràdio, la delegació recrimina que l'anunci, el 10 de febrer, es va fer sense esmentar ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional, i que van ser ells els que van demanar informació al Procicat.

Segons el seu relat, els van convocar per començar a parlar el 15 de febrer, però no va haver-hi cap reunió amb resultats efectius fins el 4 de març, quan ja feia 23 dies que havien començat les vacunacions.

Les llistes d'agents

Diuen que en aquella reunió van entregar les llistes dels agents, uns 7.000, que –seguint els criteris demanats per la Generalitat– estaven agrupats en 9 grans grups per facilitar la vacunació.

Després de fer-se pública aquesta cronologia, Salut ha negat que aquell dia rebessin els llistats d'agents: asseguren que els van dir que no els passarien cap dada personal fins dos dies abans de les vacunacions.

Segons aquesta versió, en els dies següents sí que es van anar concretant grups petits, que es van anar vacunant, mentre s'anava preparant la vacunació dels grups grans.

La suspensió d'AstraZeneca

Finalment, el gruix de vacunacions es va programar per al 25, 26 i 29 de març, però el 24 es va suspendre pràcticament tot perquè es va aturar l'ús de la vacuna d'AstraZeneca per als menors de 65 anys.

La versió de la delegació del govern espanyol assegura que l'avís els va arribar només 12 hores abans de començar la vacunació i que no els van donar explicacions fins al 8 d'abril:

"En aquell moment des de la delegació del govern espanyol es demanen explicacions al Departament de Salut, explicacions que s'han anat reclamant des de llavors en incomptables ocasions."

Les vacunacions amb AstraZeneca es van fer a les persones d'entre 18 i 55 anys des de principis de febrer fins al 15 de març, que és quan es van aturar cautelarment a tot Espanya pels casos de trombosi detectats.

Canvi de perfil d'edat

Es van reprendre a Catalunya precisament el 24 de març, però amb el perfil canviat: només per a persones entre 60 i 65 anys, cosa que va excloure automàticament el gruix d'agents dels cossos de seguretat.

La decisió es va estendre a tot Espanya el 7 d'abril, després d'una reunió del Consell Interterritorial de Sanitat en què es va fixar definitivament l'edat mínima als 60 anys.

A banda de la cronologia, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha fet pública aquest dimecres una carta que ha adreçat a la consellera de Salut per expressar-li "la màxima disponibilitat".

Argimon nega que hi hagi hagut discriminació o politització

La versió de la Generalitat havia atribuït el retard a les dificultats per aconseguir les llistes d'agents i a les demandes dels comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que no s'avenien als llocs i als horaris de vacunació.

Aquest dimarts a la tarda, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va tornar a negar que hi hagi hagut cap mena de discriminació i que la Generalitat hagi polititzat aquesta vacunació, i va qualificar de "ridícul" el "criteri judicial" que ha aplicat el TSJC.

Malgrat això, va assegurar que es complirà el mandat judicial, però de moment Salut encara no ha explicat quan començaran les vacunacions per equiparar el percentatge amb mossos i policies locals.

80% de mossos, 10% de policies nacionals

Segons dades de la mateixa Generalitat, amb data de 22 d'abril hi havia vacunats almenys amb una dosi el 80% dels mossos i entre el 70% i el 80% de policies locals, per gairebé un 10% de policies nacionals i poc més d'un 6% de guàrdies civils. 

Per complir amb la resolució del TSJC, ara ja no els podran posar AstraZenca, perquè no està autoritzada per a menors de 60 anys, i els hauran de posar les que estaven destinades als majors de 70 anys.

Pel que fa a altres col·lectius considerats de serveis essencials, el 65% de mestres i professors també estan vacunats almenys parcialment, i els bombers un 68%. 

Ara mateix, les vacunacions s'estaven fent seguint només el criteri d'edat, i no s'estava vacunant els membres de col·lectius considerats essencials.

El govern espanyol, disposat a assumir les vacunacions

El debat polític entorn d'aquesta vacunació també va arribar aquest dimarts al Senat: Francisco Cañizares, senador del PP va recriminar-ho al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Cañizares va dir que el tracte als agents és "una discriminació intolerable":

"Els seus socis del govern estan maltractant aquests servidors públics"

El ministre va replicar comprometent-se a vacunar els agents, si cal, i va assegurar que ja s'han fet "les gestions necessàries i precises" per fer-ho:

"En cas que en els 10 dies que se li han concedit la Generalitat de Catalunya no compleixi, seran vacunades les nostres forces i cossos de seguretat de l'Estat."

"Evidentment, hi ha una obligació judicial, i aquesta és la primera que s'ha de complir. Si no es compleix, esdevindran les responsabilitats que determini el poder judicial."

Grande-Marlaska va aprofitar per acusar el senador d'utilitzar els guàrdies civils i policies nacionals per "fer el seu míting" al Senat, i el va comminar a "demanar-los perdó."

Cs demana la dimissió d'Argimon

Per la seva banda, Ciutadans ha demanat la dimissió d'Argimon perquè en la compareixença d'aquest dimarts va dir que vacunar els agents endarrerirà la vacunació de les persones de més de 70 anys.

El portaveu al Parlament de Catalunya, Nacho Martín, ha qualificat d'"inadmissible" aquesta afirmació, i ha acusat el secretari de Salut Pública d'"intentar intoxicar la vida pública".