Vacunar abans persones vulnerables redueix hospitalitzacions i permet treure restriccions

Prioritzar la vacunació contra la Covid de les persones més vulnerables, com la gent gran i els que viuen en residències, reduiria el nombre d'hospitalitzacions i de morts i les restriccions.

Aquesta és una de les conclusions d'un model informàtic elaborat sota la direcció de Clara Prats, del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC (BIOCOMSC), i Daniel Prieto-Alhambra, del Departament Nuffield d'Ortopèdia, Reumatologia i Ciències Musculoesquelètiques de la Universitat d'Oxford. També hi han participat Marti Català, del Centre de Medicina Comparativa de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol i del BIOCOMSC, i Xintong Li, de la Universitat d'Oxford.

L'estudi, que es publica abans de la seva revisió per experts a la web de "preprints" de The Lancet, també analitza l'interval més adequat entre les dosis de les vacunes autoritzades fins ara.

Estratègies de vacunació

Davant dels problemes de subministrament de vacunes de la Covid, cada país ha establert diferents estratègies en els grups prioritaris i en la separació entre dosis.

En els països d'ingressos elevats, incloent-hi els Estats Units i Europa, s'ha prioritzat la vacunació de les persones vulnerables i/o gent gran. Els d'ingressos mitjans o baixos han prioritzat la població més contagiosa, com ara joves i adults de mitjana edat, que contribueixen més a la transmissió comunitària.

Els autors conclouen que la primera de les opcions és la més útil per reduir l'impacte sanitari i les restriccions.

Par avaluar-ho, han utilitzat un model matemàtic que té en compte l'efecte de la vacunació i de les intervencions no farmacològiques -confinament, distanciament físic i altres mesures per reduir la transmissió del virus. Han obtingut dades per al conjunt d'Europa i per a cada país per separat.

El model té en compte els diferents estats que una persona pot tenir durant el procés d'infecció -susceptible, exposat no infectat, infectat simptomàtic o asimptomàtic, hospitalitzat, recuperat, vacunat o no vacunat- i la transició entre aquests estats.

De cada persona s'han inclòs característiques personals, com edat, sexe i el temps que ha passat en cada estat.

Els investigadors hi han inclòs els treballadors i usuaris de residències, que no es contemplaven en models anteriors. Ho han fet perquè els usuaris tenen percentatges d'infecció més elevats i més risc de Covid greu i de mort que la resta de la població.

Diferències de contagis i d'hospitalitzacions

Tal com esperaven els autors, els resultats indiquen que la vacunació redueix, en tots els casos, les admissions en hospitals, la mortalitat i les restriccions.

Però també han observat diferències segons les prioritats. Així, vacunar els més contagiosos condueix a un 11% menys d'infeccions.

Però donar preferència a persones vulnerables i usuaris de residències porta a un 42% menys d'hospitalitzacions i un 54% menys de mortalitat. Els nivells de restriccions són similars en cada cas.

Els resultats canvien segons la velocitat de vacunació I la capacitat dels hospitals.

Basant-se en aquesta prioritat de vulnerables i usuaris de residències, els autors han estudiat el segon aspecte: els intervals entre dosis. Això depèn de l'eficàcia de la primera dosi i de la velocitat de vacunació.

Així, observen que amb la vacuna d'Oxford/AstraZeneca, a un ritme del 0,1% de població vacunada per dia, si es deixen 12 setmanes entre les dues dosis hi ha un 2% més de prevalença però un 3% menys d'hospitalitzacions, un 4% menys de mortalitat i un 1% menys de restriccions.

Es van obtenir resultats similars amb la vacuna de Moderna, que té, segons els assaigs clínics, un 80% d'eficàcia després de la primera dosi I un 95% amb la segona.

La de Pfizer/BioNTech té una eficàcia més baixa amb la primera dosi: 52%, i amb la segona s'assoleix el 95%. Per això, en aquest cas, separar les dues dosis 12 setmanes implica una petita reducció de la prevalença, un increment del 12% en hospitalitzacions, un 3% més de mortalitat i més necessitat de restriccions.

La conclusió és que a la velocitat actual de vacunació és preferible separar les dues dosis 12 setmanes per a les vacunes d'Oxford/AstraZeneca i Moderna i mantenir les 3-4 setmanes amb la de Pfizer/BioNTech, que té una eficàcia més baixa després de la primera dosi.

Tot i així, si bé han demostrat la utilitat de les dades actuals i dels models utilitzats per dissenyar les campanyes de vacunació, també assenyalen que calen més estudis sobre l'eficàcia d'aquests intervals entre dosis i sobre l'eficàcia de cada vacuna davant de les variants del virus que estan sorgint.