"Vacunar els infants no és prioritari": els pediatres coincideixen que no cal córrer

El Ministeri de Sanitat estudia vacunar els adolescents d'entre 12 i 16 anys abans que arrenqui el curs escolar, al setembre, si l'Agència Europea de Medicaments autoritza posar la vacuna de Pfizer a aquest grup d'edat i ho aprova el Consell Interterritorial de Salut. Ho ha anunciat aquest dimecres la ministra de Sanitat, Carolina Darias.

Una opció que molts especialistes creuen que no és imprescindible ni prioritària, tenint en compte que infants i adolescents passen la malaltia de forma lleu, són menys transmissors i no hi ha prou estudis sobre els efectes de la vacuna en aquest grup d'edat.

"Aquest és el gran debat, què fem amb la vacuna dels nens", explica el pediatre infectòleg Valentí Pineda, president de la Societat Catalana de Pediatria i assessor de vacunes del Departament de Salut.

A Israel o el Regne Unit, on la vacunació està molt avançada, no ho han fet i "amb el 50% de la població adulta vacunada han vist que han controlat la malaltia", explica Pineda. "Si nosaltres assolíssim un 70% de població adulta mundial vacunada -afegeix-, potser no hauríem de vacunar els nens". 

Prioritzar qui més la necessita

I encara un element més en contra: la disponibilitat limitada de vacunes, que encara no han arribat a molts països del món, sobretot als més pobres, per protegir la gent gran o les persones de risc. "El que és necessari és vacunar la població mundial de risc", insisteix el Dr. Carlos Rodrigo, director Clínic de Pediatria de l'Hospital Germans Trias i Pujol.

"Prefereixo clarament derivar (les vacunes) a l'Índia, a l'Àfrica o a qualsevol lloc, que vacunar nens. I soc pediatre."

També l'OMS ha demanat enviar vacunes als països més pobres abans de vacunar els nens.

Esperar més estudis

La falta de més estudis sobre l'efectivitat i seguretat de les vacunes en infants i adolescents també demana ser prudent: "No és una emergència perquè no s'estan morint nens per això, per tant, les decisions que prenguem hem de ser capaços de prendre-les amb més tranquil·litat del que s'ha hagut de fer amb els adults", demana el doctor Pere Soler, cap de Malalties Infeccioses Pediàtriques de l'Hospital Vall d'Hebron.

Això no vol dir que no s'hagin de fer estudis en nens, puntualitza el cap de Pediatria de Sant Joan de Déu, el doctor Juanjo García, que creu que cal estar preparats "per si en un determinat moment cal vacunar-los", per exemple, si sortís una variant que per als nens fos més perillosa.

Països com el Canadà i els Estats Units ja estan vacunant els adolescents en aquesta franja d'edat. A finals de març, Pfizer va fer públics els resultats preliminars d'un assaig clínic en què assegurava que la vacuna és 100% eficaç en adolescents de 12 a 15 anys.

Dubtes morals

I fer-ho per aconseguir la immunitat de grup? Pere Soler creu que vacunar els menors per protegir els adults no és, per si sola, una raó de pes. "Sembla poc raonable, i fins i tot de dubtosa moralitat, que haguéssim de fer-ho per protegir la gent que no es vol vacunar com a adulta".

Pel que fa a l'inici de curs, els experts demanen no vincular l'aixecament de restriccions només a la campanya de vacunació. Tampoc a l'escola. Creuen que després de l'estiu caldrà tornar a les aules, encara, amb mascareta i certes distàncies, però que les mesures es podrien anar relaxant a mesura que milloressin els indicadors sanitaris, i més, si tot el professorat i la població de risc ja ha estat immunitzada, com expliquen en aquest vídeo: