La vacunació als menors de 16 anys encara és objecte de debat (Efe)

Vacunar infants i adolescents de la Covid és necessari?

La FDA americana ha autoritzat l'administració de la vacuna de Pfizer a adolescents de 12 a 15 anys, però és realment necessari que la rebin els infants i joves?

Actualitzat

És segur administrar una vacuna contra la Covid en adolescents? És convenient? És, fins i tot, necessari per assolir immunitat de grup?

De moment, només la vacuna de Pfizer/BioNTech es pot administrar a partir dels 16 anys. La resta són per a persones de 18 anys o més.

Però ja s'estan fent passos per rebaixar l'edat de vacunació. L'Agència Nord-americana d'Aliments i Medicaments (FDA) va autoritzar aquest dilluns l'ús d'emergència de la vacuna de Pfizer/BioNTech per a adolescents de 12 a 15 anys.

L'Agència Europea del Medicament (EMA) va anunciar el 3 de maig que començava a estudiar, de forma accelerada, l'autorització d'aquesta vacuna en la mateixa franja d'edat. Espera anunciar la decisió al juny.

Investigar si aquestes vacunes són segures i eficaces en infants i adolescents és necessari, explica al 324.cat el doctor Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d'Hebron, però "també pot provocar massa rebombori en un moment on no tenim la resposta de si cal vacunar aquest grup d'edat".

La seva opinió és que cal fer recerca, però que, un cop tinguem resultats, hem de decidir si, sent segur i possible, és necessari:

"De moment, no tenim prou informació per donar una resposta concreta a aquesta pregunta. A més, la realitat de la COVID-19 a la població pediàtrica ens permet donar resposta a aquestes preguntes amb més tranquil·litat del que ens hem vist obligats a fer amb els adults".

 

Canadà i Estats Units, els primers

Però anem a pams. Els assaigs clínics de les vacunes de la Covid no han inclòs menors de 16 anys. S'estan fent assajos per esbrinar si són eficaces i segures en infants i adolescents. A finals de març, Pfizer va fer públics els resultats preliminars d'un assaig clínic que mostrava una eficàcia del 100% de la seva vacuna en adolescents de 12 a 15 anys.

A la vista d'això, el primer país a autoritzar la vacunació de 12 a 15 anys va ser el Canadà. Un dels arguments era que en aquell país aproximadament un 20% dels 1,2 milions de casos de Covid s'havien produït en menors de 19 anys.

També és cert que el Canadà té només uns 38 milions d'habitants i ja ha administrat més de 16 milions de dosis. Al setembre pot tenir vacunat el 70% de la població i té prou dosis per dedicar-ne als adolescents.

Els Estats Units han estat el segon país. En el comunicat de dilluns, l'FDA afirma que parents o tutors poden estar segurs que l'agència ha dut a terme una revisió "rigorosa i exhaustiva de totes les dades disponibles" abans de procedir a l'autorització.

Una monitora amb mascareta en un campus d'estiu l'any passat a Milford, Michigan (Reuters/Emily Elconin)

Entre l'1 de març del 2020 I el 30 d'abril del 2021, els Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC) han registrat aproximadament 1,5 milions de casos de Covid, en general lleus, en persones d'entre 11 i 17 anys. Peter Marks, director del Centre per Avaluació I Recerca Biològiques de la FDA, considera molt important vacunar aquesta població:

"Tenir una vacuna autoritzada per a població més jove és un pas fonamental per continuar fent disminuir la immensa càrrega per a la salut pública causada per la pandèmia de Covid-19".

La necessitat de vacunar infants i adolescents té a veure amb diversos aspectes. Un és si, per adquirir la immunitat de grup, cal tenir en compte aquesta part important de la població. Però l'impacte és diferents segons els països. En els que estan en desenvolupament, el percentatge de població jove sol superar el 25% i a països com Níger o Uganda està al voltant del 50%.

En canvi, en països desenvolupats, amb població més envellida, els percentatges són molt inferiors i se solen trobar entre el 15 i el 20% o, a tot estirar, el 21% d'Irlanda.

Per això, com més població jove, més important és vacunar-la per arribar al màxim percentatge de població. Paradoxalment, però, els països amb més població jove no només no poden vacunar-la, sinó que en la immensa majoria ni tan sols tenen vacunes per als adults.


Vacunar infants presenta poc benefici

Un altre aspecte és la importància de prevenir la Covid en infants i adolescents. En un article publicat a l'abril a Nature, Ewen Callaway responia a diverses preguntes sobre com es faran els assaigs per avaluar l'eficàcia i la seguretat de les vacunes en aquesta població.

Però la primera qüestió que tracta és si resulta necessari. Callaway explica que les formes greus o la mort per Covid són molt rares en menors de 18 anys, però que en algunes ocasions desenvolupen una síndrome inflamatòria multisistèmica. Amb els coneixements actuals, però, té molt bon pronòstic si s'aplica el tractament adequat.

L'article també apunta que els infants rarament son els "supercontagiadors" responsables de la majoria de contagis. Les dades disponibles al nostre país avalen, també, aquesta afirmació.

En resum, és important vacunar infants i adolescents? El doctor Soler ens analitza els dos aspectes. Des del punt de vista de la població, "estem veient que, en països com Israel o el Regne Unit, quan hi ha un percentatge important de vacunats també es redueixen els contagis entre els no vacunats".

Així, potser no seria imprescindible. Però, d'altra banda, "vacunar els infants també protegiria els adults que, per la raó que sigui, no estan vacunats".

El doctor Soler també ens convida a analitzar els aspectes clínics. Si els casos de Covid en menors de 19 anys són pocs i normalment lleus, el benefici de la vacuna és menor. És a dir, no seria tan important vacunar-los.

I si el benefici és baix, cal que la seguretat sigui màxima. Perquè, si no, "un sol cas de reacció negativa d'un adolescent o nen a la vacuna fa baixar molt aquesta relació benefici/risc. Si el benefici és petit, el risc ha de ser molt petit".

Només per a casos concrets amb anàlisi individual

I un benefici social, perquè tots puguin anar a escola amb seguretat? Per al doctor Soler cal evitar sobretot establir una relació directa:

"No hem de dir que la vacuna és la clau per permetre que els nens puguin anar a l'escola segurs i fins i tot sense mascareta. A mesura que vacunem, població adulta i tots els professors estiguin vacunats, els alumnes estan més segurs, perquè baixa la circulació del virus".

Explica que al Regne Unit comencen a provar si resulta innecessari dur mascareta a les escoles d'educació primària. Si es demostrés que sí, voldria dir que amb un percentatge elevat de vacunats adults ja no és sempre necessari. Però el doctor Soler insisteix:

"No hem de transmetre la idea que cal vacunar infants i adolescents perquè és la manera que puguin anar segurs a escola. Pot tenir un paper, però cal veure com van les coses abans de fer aquesta afirmació".

 

Classe de matemàtiques en un espai obert en una escola de primària a Colwich, Anglaterra (Reuters/Jason Cairnduff)

Finalment, hi ha la realitat sobre la manca de vacunes. Si això s'ha produït a països desenvolupats i ha endarrerit les campanyes, als països en desenvolupament, la situació és molt pitjor.

Per això, per al doctor Soler probablement seria més important vacunar la població adulta d'aquests països abans de pensar a utilitzar vacunes per als nostres infants i adolescents:

"D'una banda, hi ha l'aspecte humanitari i de solidaritat. Però qui no pensi en això també ha de veure el sentit pràctic. És molt més probable que apareguin noves variants en adults del Pakistan o del país que sigui que no en joves de països desenvolupats. I aquesta variant circularà per aquell país i és molt probable que algú l'acabi portant aquí. Si no actuem per humanitat, fem-ho per egoisme".

De moment i a l'espera de més estudis i de la decisió de l'EMA, no s'administren vacunes a menors de 18 anys –de 16 en el cas de Pfizer. El portal de vacunes de l'Associació Espanyola de Pediatria explica que el Ministeri de Sanitat té com a excepcions els adolescents amb malalties que incrementin el risc de formes greus de Covid si s'infecten amb el SARS-CoV-2.

Així, es pot considerar, sempre de forma individualitzada, si es pot administrar la vacuna a persones d'entre 12 i 16 anys amb discapacitat neurològica o cognitiva greu que van a centres d'atenció.

Un adolescent de 16 anys amb autisme rep la vacuna de la Covid a Worcester, Pennsylvania (Reuters/Hannah Beier)

En resum, cal seguir fent recerca sobre vacunes en infants i adolescents, però sigui quina sigui la resposta això no significa necessàriament que s'hagi de procedir a vacunar-los de la Covid.

Quedaria una altra pregunta. Acceptaran els joves vacunar-se? De moment, un estudi amb un nombre limitat de joves, fet a Michigan i publicat al Journal of Adolescent Medicine, mostra que de 911 enquestats la majoria, el 75,9%, volen rebre la vacuna. En canvi, estudis a pares i mares de menors, aporten un percentatge d'acceptació menor, al voltant d'un 30-40%.

Entre els joves enquestats, un 42,7% accepta la vacuna de forma incondicional i un 33,3% l'accepta, entre altres coses, si els experts i les autoritats sanitàries diuen que és segura i la recomanen.

I això darrer és el que, de moment, només han respost afirmativament al Canadà i als Estats Units i se segueix estudiant a fons.

ARXIVAT A:
VacunesCovid-19Coronavirus
Anar al contingut