Vacunen els coales australians contra la clamídia, que els deixa estèrils i els pot matar
Aquesta malaltia sexual amenaça uns marsupials que es calcula que es podrien extingir d'algunes zones d'aquí a 30 anys
La clamídia fa estralls en els coales salvatges d'Austràlia. Els provoca esterilitat, els fa perdre la vista i, sovint, la mort. El govern ha decidit fer el primer assaig clínic per vacunar-los contra una epidèmia que ja fa 30 anys que dura i que confia poder frenar. De moment, ho ha començat a fer a l'estat de Nova Gal·les del Sud.
Els casos de clamídia en coales han augmentat de manera molt marcada en els últims cinc anys. Aquesta malaltia de transmissió sexual infecta tota mena d'animals, des de granotes fins a peixos i ocells.
Segons dades del govern australià, la meitat de tots els exemplars que viuen en llibertat en estats com Queensland podrien estar infectats. És per això que els científics fan esforços per protegir uns marsupials molt estimats pels australians.
El microbiòleg Samuel Phillips és un dels que ha contribuït a desenvolupar la vacuna. En declaracions a l'agència AP, ha explicat:
"Els coales es posen tan malalts que no es poden enfilar als arbres per poder menjar ni per escapar dels depredadors."
La Universitat de Sunshine Coast, implicada en la creació del fàrmac, ha celebrat que ja es faci servir.
Our koala chlamydia vaccine has received a boost! With the support of a global company, our research team can now move forward with the next stage of medical development. Story here: https://t.co/jumQYoTyVh #koalas pic.twitter.com/pjG5s4XE2i
UniSC: University of the Sunshine Coast (@usceduau) March 21, 2023
Quants coales vacunaran?
L'objectiu inicial és capturar, vacunar i vigilar la meitat de la població de coales de la regió de Northern Rivers. Serien una cinquantena d'exemplars salvatges que viuen a Nova Gal·les del Sud. La vacuna funciona amb una sola dosi i s'ha dissenyat adaptant-la a les característiques d'aquests animals.
De moment, ja s'ha provat prèviament en un centenar d'exemplars. Eren coales que havien anat a parar en centres de rescat de la fauna australiana per altres motius.
S'haurà de veure quin percentatge d'animals caldria immunitzar per reduir significativament l'impacte de la infecció i la malaltia. La campanya de vacunació va començar pel març i s'espera acabar-la a finals de juny.
Metodologia de l'assaig
Els investigadors fan servir binocles per localitzar els coales dalt dels eucaliptus. Construeixen uns recintes circulars al voltant de la base dels arbres, amb portes que condueixen a gàbies. Al cap d'unes hores o, a tot estirar, alguns dies, els coales baixen per canviar d'arbre i s'acaben ficant dins de les trampes.
"Són molt fàcils de veure i és molt difícil confondre'ls amb qualsevol altre animal", destaca Jodie Wakeman, directora clínica i veterinària de Friends of the Koala, una ONG que gestiona un dels centres on els porten per punxar-los.
Un cop vacunats, es queden 24 hores en observació per confirmar que no hi ha cap efecte secundari inesperat.
L'objectiu és vacunar els exemplars sans per evitar que puguin contreure clamídia. Abans d'alliberar-los, els marquen amb una mica de tinta rosa a l'esquena, per assegurar-se que no tornaran a agafar el mateix animal.
L'assaig l'ha aprovat el departament d'Agricultura australià i també el de Planificació i Medi Ambient de Nova Gal·les del Sud. El Consell de Conservació de la Natura del mateix territori fa el seguiment de la població d'aquests mamífers, que també pateixen la crisi climàtica:
Sad news for Gunnedah's koalas. A previously healthy colony has collapsed due to chlamydia and a hotter climate.https://t.co/EzUif20XT3
Nature Conservation Council of NSW (@naturensw) May 2, 2023
Com han contret clamídia?
La recerca que s'ha fet fins ara suggereix que l'origen de la clamídia en aquests marsupials podria venir de l'exposició a la femta d'ovelles i vaques infectades.
Després, es contagia de mares a cries. I és que, en un moment determinat, les mares alimenten les cries amb una pasta que excreten per l'anus, però que no és exactament igual que la femta. Equival a una digestió parcial de les fulles d'eucaliptus en què basen tota la dieta.
En humans i ramats infectats amb el bacteri que desencadena la clamídia es poden fer servir antibiòtics, però no funcionen en els coales. Els estómacs d'aquests marsupials estan dissenyats per neutralitzar les toxines de les fulles d'eucaliptus, el seu principal aliment.
Mathew Crowther, biòleg de la Universitat de Sidney, explica: "El seu sistema digestiu també pot neutralitzar alguns medicaments i no responen bé al tractament amb antibiòtics." El 2008, el 10% dels coales analitzats tenien clamídia, i ara la taxa és del 80%.
"És devastador, la fertilitat és molt, molt baixa i amb prou feines veiem cries."
Animals autòctons i emblemàtics
Els coales són entre els marsupials australians més emblemàtics, juntament amb els cangurs i els uombats. Dediquen el temps a menjar fulles d'eucaliptus i dormir dalt d'aquests arbres, on s'aferren al tronc amb dos polzes oposats que els ajuden a enfilar-s'hi.
La població de coales salvatges d'Austràlia ha disminuït de manera dràstica en els últims 20 anys, fins al punt que el febrer d'aquest any el govern federal els va declarar en perill d'extinció en indrets com Nova Gal·les del Sud, Queensland i el Territori de la Capital Australiana.
El govern estatal de Nova Gal·les del Sud calcula que es podrien extingir el 2050 per l'impacte de les malalties, els atropellaments i la reducció del seu hàbitat per incendis forestals i la interferència dels humans.
Hi ha pocs exemples similars, en què s'intentin capturar i vacuna animals salvatges. El 2016, es va fer amb les foques monjo de Hawaii i, més recentment, amb el tití lleó daurat del Brasil.
