Vacunes de la grip, del xarampió i de la Covid: quina efectivitat tenen i quant duren

L'aparició de vacunes contra la Covid ha posat d'actualitat l'eficàcia d'aquests productes. Si Pfizer i Moderna anunciaven que la seva tenia una eficàcia superior al 90% en els assaigs clínics i la d'Oxford assolia aquest percentatge segons les dosis administrades, es podria pensar que percentatges menors signifiquen un petit fracàs.

Però aquests percentatges anunciats són molt elevats per a una vacuna. De fet, els experts diferencien entre eficàcia i efectivitat. La primera es calcula en assaigs clínics controlats. En canvi, l'efectivitat es mesura un cop la vacuna s'aprova i s'administra a la població general.

D'entrada, cal acceptar que cap vacuna té un 100% d'efectivitat ni d'efectivitat. Però algunes s'hi acosten, com la del tètan o la de la poliomielitis, que superen el 90%.

També hi ha persones que no es poden vacunar per problemes com ara la supressió immune, la pèrdua de funcions del sistema de defensa que es pot produir per malaltia o altres raons.

Per això, és important que al voltant d'aquestes persones es mantingui la immunitat. I això s'aconsegueix, d'entrada, amb el màxim percentatge possible de persones immunitzades.
 

Immunitat de ramat

Però assolir l'anomenada immunitat de ramat varia segons cada malaltia. Depèn de R0, el nombre de persones que pot contagiar una persona infectada, com explica la doctora Susana Otero, adjunta en el Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d'Hebron:

"Així es pot calcular el percentatge de població que cal vacunar per interrompre la circulació del microorganisme en qüestió. En el xarampió, per exemple, és d'entre 12 i 15 i per això cal vacunar més del 90% de la població. Amb la grip o el SARS-CoV-2, amb R0 de 2-3, només cal aproximadament el 60% de la població."

Precisament el rebrot de casos de Covid s'ha produït a punt de començar la temporada de grip. Sobre l'efectivitat d'aquesta última vacuna, la doctora Otero explica que ara com ara no es pot saber, perquè el virus canvia cada any. Fins que no ens trobem en plena temporada no podrem dir res sobre l'efectivitat de la vacuna, que normalment se situa entre el 40 i el 60%, però que alguns anys pot ser una mica superior o una mica inferior.

I si el virus canvia cada any, com es prepara la vacuna? La doctora Otero ho explica:

"L'efectivitat depèn del grau d'aproximació aconseguida entre els subtipus del virus amb els quals es produeix la vacuna -basant-se en el virus que circula en els mesos previs a l'hemisferi sud, identificat en uns punts sentinella- i el virus que realment circula.  Pot haver-hi variacions però és una bona aproximació. També cal tenir en compte que en una mateixa temporada gripal poden cocircular diversos subtipus del virus (A i B)."

Al cap d'uns mesos el procés s'inverteix: a partir del virus que circula per l'hemisferi nord es prepara la vacuna que s'administrarà a l'hemisferi sud.

Però la protecció de la vacuna també depèn del grup d'edat que es consideri. En general, en majors de 65 anys és menor. També és diferent prevenir la grip o prevenir les complicacions de la grip. Els majors de 65 anys, degut a la seva immunosenescència, reben una vacuna adjuvada, és a dir, amb immunitat reforçada.

El temps de protecció varia

La protecció conferida per la vacuna protegeix tota la temporada, però cal vacunar-se en cada temporada gripal.

Però no totes les vacunes es comporten igual.

Així, hi ha vacunes que immunitzen pràcticament per a tota la vida, com la del xarampió, la triple vírica o la de la febre groga, basades en virus atenuats. Normalment, són les que tenen una acció més semblant a la infecció natural.

Per això, en d'altres calen recordatoris. Però algunes vacunes no se sap quant duren, perquè són relativament recents. Només es pot dir si mantenen el seu efecte passats uns quants anys.

A mesura que es disposa de més informació sobra la durada de la protecció es modifiquen els intervals dels recordatoris. Així, els recordatoris de la vacuna del tètan s'administraven cada deu anys. Però ara s'han allargat i només se'n dona un als 14-16 anys, un als 40 i un altre als 65.
 

Els perjudicis generals dels que no es volen vacunar

El que sí que cal ressaltar és que les persones que no es vacunen no només es posen en perill elles, sinó que també posen en risc altra gent, com explica la doctora Otero:

"Primer, perquè en el cas del xarampió, per exemple, cal més del 90% de vacunats. Segon, perquè si es posen malalts ho poden transmetre a d'altres, com ara nadons que encara no s'han vacunat -s'administra als 12 mesos- i ja han perdut la protecció materna a partir dels 8 mesos."

També recorda que hi ha gent, com hem comentat, que no es pot vacunar perquè té immunodepressió. Aquestes persones també es podrien encomanar.

Per això, les campanyes antivacunes han provocat brots importants de xarampió en alguns països.

Les vacunes han salvat milions de vides i en casos com la Covid, malaltia molt contagiosa i encara sense tractament, són la màxima esperança per evitar-ne la propagació.

Fins i tot hi ha una malaltia mortal que es va erradicar gràcies a la vacuna: la verola. Curiosament, la vacuna contra la verola va ser la primera que es va crear. La va obtenir l'anglès Edward Jenner el 1796. Es va trigar gairebé dos segles, però el 1980 l'OMS va donar la verola per erradicada. Era la primera malaltia que s'eliminava completament.

"Vacuna" o "vaccí"?

A part d'això, va ser la vacuna que va donar nom a totes. Jenner va comprovar que la verola bovina semblava protegir de la verola humana. La seva recerca va donar fruits i va produir la primera vacuna o vaccí, que prenia el nom d'aquesta malaltia de les vaques.

En català podem parlar de "vaccí" i fer servir els seus derivats "vaccinar" i "vaccinació" o bé dir-ne "vacuna", amb "vacunar" i "vacunació". El diccionari normatiu del català (DIEC) accepta totes dues denominacions.