Vacunes de segona generació: el CSIC en desenvolupa una d'intranasal que evita contagis

La recerca contra la covid avança. Ara es treballa amb el que es coneix com a vacunes de segona generació. El Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) n'està desenvolupant una per evitar la malaltia però també el contagi. Serà el que s'anomena una vacuna "neutralitzant" i esperen tenir-la a punt a finals d'any o a principis del que ve.

Isabel Sola codirigeix juntament amb Luis Enjuanes el projecte al laboratori del CSIC. La gran novetat és que s'administra via intranasal i això crea una barrera a les mucoses nasals que en bloqueja la transmissió.

"Quan el virus intenta entrar es troba que en la porta mateix ja té limitat el pas perquè hi ha anticossos que el neutralitzen. Hi haurà una resposta cel·lular i si no pot començar la infecció, no hi haurà contagis", explica Sola.

Hi ha altres laboratoris que treballen amb vacunes neutralizants, com AstraZeneca, que, segons Isabel Sola, podria ser el primer laboratori a aconseguir-la.

La científica del CSIC assegura que les vacunes intranasals ho tenen més complicat per obtenir les autoritzacions:

"És una forma d'administració nova i, per tant, ha de demostrar i garantir que és completament segura. Es necessita més feina i experimentació per garantir aquesta eficàcia abans que l'Agència Europea de Medicaments l'autoritzi."

La vacuna que desenvolupen al CSIC forma part de les anomenades "de segona generació" perquè comparteix amb aquestes vacunes altres reptes, com aconseguir ser més resistents a les noves variants.

Segons Sola, "no només conté la proteïna de l'espícula, que és el que porten la resta de vacunes autoritzades fins ara, sinó que també porta altres components del virus per aconseguir una immunitat més completa i més resistent als canvis que pugui experimentar el virus quan evoluciona".

A més, es tracta d'una vacuna d'RNA, com les vacunes autoritzades de Pfizer o Moderna, però a diferència d'aquestes "és un RNA que s'autoreplica":

"Això vol dir que amb una dosi petita n'hi ha prou perquè el mateix RNA pot amplificar-se a si mateix dins de les cèl·lules. I això en simplificaria la producció."

També, igual com la resta de vacunes de segona generació, "busca una immunitat més duradora i, d'aquesta manera, que no siguin necessàries dosis de reforç tan freqüentment", explica la viròloga.

Sobre fins quan caldrà seguir vacunant, Isabel Sola sosté que serà segons l'evolució del virus: "Dependrà de si evoluciona fins a convertir-se en un coronavirus tan atenuat com el que causa els refredats, que no necessita vacuna específica, o serà un virus més virulent, semblant a la grip, i caldrà vacunar-nos, sobretot la població més vulnerable cada any o cada dos anys."

I conclou: "El final de la pandèmia no implicarà que el virus desaparegui, sinó que, probablement, hi haurem de conviure."