"Vaig parir un fill mort i no tenia dret a baixa": reclamen un permís per dol gestacional

Que un nadó mori durant l'embaràs o els primers dies de vida és una cosa molt més comuna del que sembla. Cada any moren 2.500 nadons a l'Estat, més de 6 cada dia de mitjana.

I aquestes xifres només tenen en compte les pèrdues a partir de la setmana 22 de gestació. Les morts que tenen lloc abans, en els primers mesos d'embaràs, encara són més invisibilitzades i les famílies disposen de molts menys recursos per afrontar-les.

És el cas de la Claudia Gómez, que va perdre dos fills durant l'embaràs. La segona vegada va haver de parir la criatura. Però no va tenir baixa per maternitat:

"Moltes morts gestacionals comporten un part. Un part real. Llavors ja no només és necessari recuperar-se emocionalment [de la mort d'un fill], sinó també físicament. Jo vaig passar una quarantena. Però vaig haver de passar la quarantena treballant."

Denuncia que no va tenir baixa per maternitat perquè la llei només la preveu a partir dels sis mesos d'embaràs. Gómez, que ha relatat el seu procés a través de les xarxes socials, ha posat en marxa una campanya de recollida de firmes a Change.org per canviar la situació.

Reclama que s'aprovi un permís per dol gestacional també per a les dones que perden els fills abans dels 6 mesos de gestació. Demana que el permís sigui també per a la parella de la dona, si en té, ja que l'altre progenitor també passa el dol.

La Claudia ja ha aconseguit més de 75.000 firmes i les ha registrat a l'Institut de les Dones del Ministeri d'Igualtat.

També exigeix un protocol generalitzat perquè el personal sanitari sàpiga com actuar en aquests casos. Sovint als hospitals no disposen de les eines per afrontar aquestes situacions, que encara són un tema tabú:

"Vaig passar-me tres dies a l'hospital i van ser un autèntic malson. Entre altres coses, se'm va negar l'assistència d'una llevadora i em van dir que no veiés el nadó, quan hi tenia tot el dret, i a més s'ha demostrat que això és el punt de partida del dol."

Alguns hospitals disposen de protocols adequats, però no tots en tenen. Els experts consideren que és prioritari que les parelles que han perdut el seu fill tinguin un espai separat de la resta d'habitacions de maternitat o que se'ls faciliti que se'n puguin emportar algun record.

La psicòloga perinatal Sabina del Río explica la importància d'acomiadar-se del nadó:

"És una cosa que no totes les famílies volen fer, però si els professionals estan formats, poden dir-los que serà beneficiós per a l'elaboració del dol, que puguin acomiadar-se del nadó. Preguntar-los-ho, no imposar-ho."

La Claudia reclama que el tema es posi sobre la taula, perquè el tabú fa encara més difícil el dol:

"És un tema del qual no es parla. Si no se'n parla, sembla que no existeix. El que hem d'aconseguir és enderrocar el mur, el silenci, el tabú que existeix al voltant d'aquests processos, perquè això farà que quan una persona ho pateixi, porti el dol una miqueta millor."