La Tatiana Nedaixkivska mostra on està enterrat el seu marit (Reuters/Zohra Bensemra)

"Vaig reconèixer el cos del meu marit per les sabates": testimonis de l'horror de Butxa

Els habitants que no van marxar expliquen el mes que van viure sota l'ocupació de les tropes russes

Judith Casaprima SaguésActualitzat

La localitat de Butxa, a 30 quilòmetres al nord-oest de Kíiv, va ser ocupada per l'exèrcit rus el 27 de febrer, tres dies després de l'inici de la invasió d'Ucraïna, quan l'ofensiva ordenada pel Kremlin semblava que l'assalt a la capital era qüestió de pocs dies.

Butxa ha estat sota el control rus durant un mes. Els bombardejos van cessar el 31 de març i les tropes ucraïneses hi han entrat fa pocs dies.

La destrucció, la devastació, la mort pels carrers i l'estupefacció dels ciutadans que han sobreviscut és el que hi han trobat. A poc a poc, el món comença a veure la petjada que la guerra ha deixat al territori i sobretot en les persones, les que han mort i les vives que ho poden explicar.

"Just davant dels meus ulls van disparar a un home que anava a buscar menjar al supermercat", diu l'Olena, a l'Agència France Presse. No sempre es coneix la història de cada cos estès sense vida al carrer, però encara hi ha persones que poden explicar la seva i la dels que no poden parlar.

Un fil de Twitter recull el testimoni de l'Olena, que diferencia entre els soldats regulars, que van arribar primer, i unes "brutals" forces russes que, més tard, van sembrar el terror a la ciutat.

La Tatiana Nedaxkivska explica, en aquest cas a periodistes de Reuters, com ella i el seu marit van ser torturats. Diu que soldats txetxens es van endur l'home i dies després el va trobar mort.
 

Un mes sota el control rus

Durant tot el mes d'ocupació per part de les forces russes, l'Olena, de 43 anys, va viure amb els seus fills de 7 i 9 anys al soterrani sense electricitat d'un edifici d'habitatges públics de quatre plantes, juntament amb altres persones que s'hi van refugiar.

"No hi havia cap exèrcit ucraïnès a la ciutat, només la defensa territorial, formada principalment per guàrdies d'empreses locals, sense armes."

"I quan van arribar els russos van fugir", diu amb una veu forta i modulada l'Olena, que porta una gorra vermella, jaqueta polar, pantalons de xandall i sabates esportives. Recorda com després dels primers soldats en van venir uns altres de més brutals i cruels.

"Al principi, la majoria de soldats russos eren joves. Dues setmanes després en van venir uns altres. Més grans, tenien més de 40 anys. Eren brutals. Maltractaven tothom. Llavors van començar les massacres."

Segons l'Olena, aquests homes més grans "estaven molt ben equipats, portaven uniformes negres i verd fosc", no uniformes de l'exèrcit regular rus.

Explica que "hi havia bons nois entre els soldats russos, però n'hi havia d'altres que eren homes molt durs, sobretot oficials de l'FSB", que són els serveis de seguretat russos.

"Em vaig acostar als soldats per preguntar-los què havia de donar per menjar als meus fills. I ens van portar racions i menjar. Van ser ells els que ens van dir què era l'FSB, que eren unes forces especials molt violentes. Eren els que ens prohibien moure'ns. Van ser els mateixos russos que ens van dir això dels altres russos."

"Quan van arribar els agents de l'FSB, em van preguntar per què no havíem marxat. Els vaig dir que fa 43 anys que visc aquí, portant una vida tranquil·la, on havia d'anar? Aleshores ens van començar a dir que érem traïdors perquè no havíem marxat", diu l'Olena.

Habitants de Butxa que han resistit a l'ocupació com han pogut (Reuters/Gleb Garanich)

"El vaig reconèixer per les sabates"

La Tatiana Nedaixkivska plora mentre mostra als periodistes una tomba poc profunda on hi ha el cadàver del seu marit: "El vam enterrar a un metre de profunditat, perquè els gossos no se'l mengessin", comenta. A l'escala on el va trobar encara hi ha un altre cadàver que els veïns havien tapat amb un llençol per dignitat.

"Van passar cinc dies, deu i després tretze; i buscava el meu marit". No en sabia res des que a ella la van deixar anar. La Tatiana parla de soldats txetxens que van venir amb les tropes russes.

Tatiana explica que ella i al seu marit van ser torturats i retinguts (Reuters/Zohra Bensemra)

Va anar a la Creu Roja per veure si el seu home estava en alguna llista, si en sabien res. Va deixar les dades. Llavors li van dir que mirés en un soterrani, on hi havia dos cossos, potser un era el seu marit.

"El vaig reconèixer per les sabates, pels pantalons. Tenia la cara mutilada, el seu cos estava fred. El van girar una mica. El meu veí encara té una foto de la seva cara. Li havien disparat al cap, mutilat, torturat."

Durant l'ocupació les tropes russes van instal·lar el seu centre de comandament a l'edifici on vivien ella i el seu marit, un exmarine ucraïnès. La Tatiana explica com van ser torturats i fets presoners.

"Van venir a les 8 del vespre. Al meu marit el van colpejar amb rifles. Llavors van començar a buscar a l'apartament, va ser molt ràpid. A mi i als gossos ens van arrossegar de cap per avall per les escales fins al segon pis, on tenien el quarter general."

"Un combatent txetxè ens va dir que ens tallaria tots dos a trossos", recorda la Tatiana. Els van mantenir presoners durant dies, fins que a ella la van deixar anar.

"Jo mateixa vaig veure com disparaven a la gent"

Recorda com va veure que aquests homes brutals disparaven davant seu a un home que anava a buscar menjar al supermercat. El van abatre perquè només les dones podien sortir a buscar aigua o menjar, els homes no podien sortir al carrer i havien de quedar-se a casa.

"Els nostres veïns van sortir a llençar les escombraries. Eren cap a les 5 de la tarda, eren dos homes i una dona. Un dels homes havia servit a l'exèrcit. No van tornar. Els van trobar les dones del nostre edifici quan anaven a buscar llenya al pati d'una casa. Els cadàvers estaven estirats amb sang a terra, amb trets de bala."

Mentre parla, segons l'AFP, l'Olena fa pauses, la mirada se li enfosqueix i sembla que les imatges li van passant per davant dels ulls, com fotogrames en la seva memòria.

Són fotografies que els periodistes que han entrat a la ciutat han enviat al món i s'estan reproduint a tots els mitjans de comunicació.

Un soldat ucraïnès en una fossa comuna de civils descoberta a Butxa (Reuters/Alkis Konstantinidis)


Cossos pels carrers i mans lligades

Els enviats de l'AFP a Butxa diuen que van comptar els cossos de 22 persones vestides de civils pels carrers de la ciutat, a mesura que s'hi endinsaven.

Un home mort al costat d'una bicicleta, un altre amb les bosses de la compra al costat, un altre cadàver amb les mans lligades.

Dilluns, els cossos de cinc homes van ser trobats al soterrani d'un sanatori infantil, amb signes d'haver estat torturats, va dir la fiscalia ucraïnesa. Els cadàvers també amb les mans lligades.

Dimarts, la fiscalia, que està investigant els casos de crims de guerra, afegia a la llista el cas de sis civils trobats amb signes de tortura i parcialment cremats.

L'alcalde de Butxa, Anatoli Fedoruk, denuncia assassinats deliberats per part de les forces russes durant l'ocupació de la ciutat.

"Abans d'ahir vaig comptar 21 persones afusellades... Genocidi i maltractaments a civils. Qualsevol guerra és un crim, però hi ha unes regles... i amb la població civil les hordes russes han demostrat que mataven deliberadament. Tenien llum verda de Putin per fer un safari, per abatre els ucraïnesos. No tinc cap més paraula per qualificar-ho que genocidi", diu Fedoruk.

L'alcalde ha dit a Reuters que els disparaven fins i tot si duien el llaç blanc lligat al braç, senyal que anaven desarmats i que alguns els han trobat amb les mans lligades amb el llaç.

Els periodistes de Reuters no va poder verificar immediatament les denúncies de l'alcalde, però van veure almenys tres víctimes que havien rebut un tret al cap. Altres veïns els mostren una altra fossa on hi ha les restes de dos homes, un d'ells amb un tret a l'ull. Els veïns diuen que se'ls van endur les tropes russes.

Les autoritats locals asseguren que fins ara han registrat unes 50 execucions.

Putin: "Una provocació grollera i cínica"

Rússia ha rebutjat categòricament totes les acusacions. Dilluns, el portaveu rus Dmitri Peskov al·legava que les fotografies eren "fakes", i els vídeos, falsificats per les autoritats ucraïneses. "A jutjar pel que hem vist, no es pot confiar en aquestes imatges de vídeo", va dir. Aquest dimecres, ha estat el president rus, Vladímir Putin, qui ho ha qualificat de "provocació grollera i cínica" per part del règim de Kíiv.

Aquest dimecres el New York Times ha mostrat com tancs russos maten un ciclista, segons unes imatges gravades a Butxa durant l'ocupació de l'exèrcit, i que el diari ha analitzat i verificat.

Les imatges d'aquests civils i de les desenes de cadàvers que es van trobar en patis, soterranis i una gran fossa comuna han aixecat una onada d'indignació contra Rússia a tot el món.

Segons l'alcalde de Butxa, Anatoli Fedoruk, dels 37.000 habitants de la ciutat abans de la guerra, uns 3.700 civils es van quedar a Butxa durant el mes d'ocupació.

Els que en van marxar encara no poden tornar-hi, potser casa seva està destruïda, i a més encara hi ha un gran perill per les mines.

ARXIVAT A:
RússiaUcraïna
compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut