"Vam cometre crims de guerra": l'última direcció de les FARC demana perdó pels segrestos

"Amb dolor a l'ànima, venim a aquesta audiència a reconèixer que, en nom d'idees revolucionàries, vam cometre crims de lesa humanitat i crims de guerra". El darrer líder de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, ha reconegut així, aquest dimecres, la responsabilitat dels comandaments de la guerrilla en els segrestos de civils, polítics i militars. No és la primera vegada que demana perdó a les víctimes, però sí és el primer cop que ho fa davant del tribunal per a la pau de Colòmbia. Aquest és el moment:

Es tracta d'una jurisdicció especial --fruit dels acords de l'Havana (2016) entre l'estat i la guerrilla-- que busca restituir totes les víctimes del conflicte i sancionar els crims comesos fora de la via penal convencional. S'hi poden acollir els guerrillers que hagin deixat les armes, els agents de l'estat que hagin comès delictes durant el conflicte, paramilitars i col·laboradors de tots els bàndols.

Acompanyat del darrer secretariat de les FARC, que va comandar la guerrilla fins a la seva dissolució el 2016, Londoño ha declarat que els segrestos van ser producte d'una estratègia política equivocada. "La ceguesa política que vam tenir en el desenvolupament del conflicte i la insensibilitat humana davant d'un fet tan cruel són fets i conductes que no es poden amnistiar i dels quals no ens poden enorgullir de cap manera", ha admès l'exlíder de les FARC.

A l'audiència hi eren presents algunes de les víctimes dels 20.000 segrestos que s'imputen en aquest tribunal a les FARC. Entre elles, Ingrid Betancourt, capturada el 2002 quan era candidata a la presidència de Colòmbia. Va estar més de sis anys sota captiveri de la guerrilla. Ha retret cada paraula de l'exguerriller conegut com a Timochenko:

"La veritat és que per a nosaltres, cada paraula que vostès diuen és com una daga al cor. No són simplement comentaris o narratives neutres."

Una altra de les víctimes, Óscar Tulio Lizcano, excongressista i hostatge de les FARC durant més de vuit anys, ha demanat als excomandants que aclareixin on són els qui mai van tornar del captiveri. "Que ens diguin la veritat, hem perdonat, però això no vol dir que hi hagi justícia. Volem saber la veritat", ha reclamat davant del tribunal.

És la primera sessió que celebra el tribunal per a la pau després de la victòria de Gustavo Petro a les presidencials colombianes. El 7 d'agost vinent, Petro prendrà possessió com a president davant dels congressistes de Colòmbia, entre els quals hi ha deu exguerrillers que, gràcies al pacte de pau, tenen garantit un escó fins al 2026. Un d'ells és Pablo Catacumbo, excomandant territorial de les FARC i senador del partit Comuns. A l'audiència d'aquest dimarts ha expressat el seu penediment "per tot el mal que els vam causar".

Al maig, una vintena de militars de l'exèrcit colombià, inclosos un general, van reconèixer davant el mateix tribunal per la pau la seva participació en l'assassinat de cent civils innocents. Els van declarar com a guerrillers caiguts en combat a la frontera amb Veneçuela. El tribunal especial calcula que van ser almenys 6.400 les víctimes d'aquesta pràctica, coneguda com a "falsos positius".

Un dels grans reptes del mandat presidencial que encetarà Petro és, precisament, la implementació dels acords que van fer possible el desarmament de les FARC i que busquen enterrar, definitivament, la violència en la societat colombiana. Sobretot, pel compromís amb els nou milions de víctimes que ha deixat sis dècades de conflicte.