"Va morir sol perquè la llei el va obligar", la lluita de l'Ivan malalt d'ELA amb 42 anys

L'eutanàsia ja és legal a Espanya. Fins a l'arribada de la legalització, han estat anys de clandestinitat si es volia decidir el moment de morir.

És el cas de l'Ivan. Li van detectar ELA amb 42 anys. El diagnòstic va ser fulminant. Els metges li van dir que moriria ofegat tres anys després. La seva decisió va ser clara: no volia arribar fins al final en aquestes condicions.

Va buscar tractaments arreu del món i els va provar, però la malaltia va avançar molt ràpidament. Un any després del diagnòstic ja no tenia mobilitat a les cames i començava a no tenir-ne a les mans.

La Carme Barahona, la seva mare, recorda la cruesa d'aquells mesos: "Va morir sol perquè la llei el va obligar".

L'Ivan va decidir que havia de posar dia i hora a la seva mort. Era el 2017, i la llei encara no permetia la mort assistida. Si hi havia algú amb ell, podia ser acusat d'assassinat o de ser-ne còmplice. No tenien temps de fer els tràmits per anar a Suïssa. Ho va planejar tot per no implicar a ningú legalment. Ho havia de fer sol. 

La Carme recorda aquells moments amb una duresa molt viva. El comiat del seu fill el va rebre amb un missatge de mòbil i no el va poder abraçar fins que el seu cos ja era fred. 

En aquest vídeo, recollim el cas de l'Ivan i també del Jordi, que tenia 80 anys quan va decidir morir. En el seu cas, no tenia cap malaltia terminal, patia una insuficiència respiratòria aguda i una cardiopatia. Va anar a Suïssa a morir dignament.

Són només dos exemples de persones que van haver de buscar com esquivar la llei espanyola, perquè havien decidit morir. Ara, l'aprovació de la llei d'eutanàsia ho canvia tot.

Com es pot demanar l'eutanàsia?

Es pot demanar en cas de malaltia incurable o de patiment greu. S'ha de demanar per escrit i l'ha d'autoritzar una comissió d'avaluació, formada per professionals sanitaris i juristes. La pot practicar un metge o el mateix malalt, i en aquest cas se l'anomena "suïcidi assistit".

Es podrà fer en un hospital públic, privat o concertat, i també a casa. I un últim punt molt important: els metges que no vulguin assistir la mort d'una persona tenen dret a l'objecció de consciència.