"Van assaltar el campament per tots costats": 15 morts a Jenín per una incursió israeliana

En Mohammad el Khalidi i tres amics més van cada matí al cementiri a resar pel seu amic Rafat Abu Aqel. Aquest jove va morir dijous al camp de refugiats de Jenín, quan l'exèrcit israelià hi va entrar com a part de la campanya contra els militants armats palestins a Cisjordània. Com ell, una quinzena de palestins més van perdre la vida aquell dia en una de les operacions militars que han deixat més morts en una única jornada. 

Tots ells són ara considerats màrtirs i s'afegeixen a una llarga llista de noms. Tot el camp està ple de cartells i fotografies que recorden morts anteriors.

"En Rafat volia ser un màrtir", reconeix en Mohammad. L'havien ferit tres cops, "però no parava", diu.

"Sempre deia que volia ser un màrtir. Fins i tot va entrar a la presó per l'Autoritat Palestina. Quan en va sortir, encara deia que volia ser un màrtir."

"El vam intentar convèncer que es calmés, però no va ser possible", explica en Mohammad. Per això, tot i que el ploren, senten que és el que volia i, diu, "encara està entre nosaltres".

Els dos cementiris que hi ha al camp de refugiats de Jenín han quedat plens. És per això que, a mitjans d'estiu, en van habilitar un de nou. Els morts dels últims dies estan enterrats aquí.

Des del cementeri es pot veure els murals que recorden la corresponsal de la cadena de notícies Al-Jazeera Shireen Abu Akleh, que va morir per un tret de l'exèrcit israelià el maig del 2022.

Un dels morts d'aquest petit cementiri és en Firas. Tenia 23 anys. El pare i els nebots venen a visitar la seva tomba. Ell, a diferència d'altres, va morir a mans de l'Autoritat Palestina, durant una manifestació en solidaritat amb Gaza, pel rebot d'un tret. Segons explica en Hatem Turkman, el seu pare, l'Autoritat Palestina va reconèixer els fets i li van pagar el que tocava.

En Hatem es mostra resignat quan se li pregunta pel futur. "Nosaltres vam començar l'atac del 7 d'octubre i ara n'estem pagant el preu. Van atacar els quibuts de la frontera de Gaza, vam trucar a la seva porta i ara estem escoltant la resposta israeliana. Tota la nació àrab està amb Israel". Per això diu que aquí, al camp, "tothom està preparat per morir".

"Tota l'estona hi ha incursions militars, no podem ni volem marxar, ens quedarem aquí, morirem aquí, a casa nostra."

En Hatem es pregunta: "On vols que anem? A Jordània?". Reconeix, capcot, que està "cansat de totes aquestes Nakbes i expulsions, ja n'hi ha prou". 

Durant els últims dies, l'exèrcit ha entrat al camp amb excavadores i ha destrossat tot el que tenien al davant. Tot el camp té el terra aixecat, hi ha bassals amb aigua acumulada i la rotonda d'entrada al poble està derruïda.

A més, els disturbis s'han accentuat. Aquí la majoria de joves van armats, però ens prohibeixen fer fotografies o imatges en vídeo. Els veïns reconeixen que feia temps que no veien una operació militar tan violenta.

La Haifaa Amer és una de les veïnes que van viure la incursió militar en primera persona. "Van assaltar el campament per tots costats. Ens van bombardejar, van fer servir drons per atacar els joves combatents del camp. La situació era molt difícil i molt perillosa. No van tenir pietat ni amb les dones, ni amb els nens ni amb les cases. Fins i tot van portar gossos, que atacaven les dones", recorda.

Ella havia nascut i viscut a la ciutat de Haifa, però va haver de marxar-ne el 1948, a la Nakba. Encara que les ha vist de tots colors, aquesta veïna considera que, des del 7 d'octubre, les incursions militars al camp de refugiats de Jenin "s'han tornat molt més fortes i violentes".

"Volen revenjar-se pel que va passar."

Ara està preocupada perquè diu que "no hi ha cap lloc segur al camp". I afegeix: "Només demanem independència i llibertat." 

Des de la creació del camp de refugiats de Jenín, el 1953, aquesta zona ha estat objecte freqüent de batudes destinades a destruir infraestructures i arrestar palestins. Ara, però, veuen com el futur se'ls complica encara més.