Van den Eynde, Roig i Pina acusen la Fiscalia General de fer "tàctica de guerrilla"

Davant la proximitat de la sentència als presos independentistes, els advocats Jordi Pina, Marina Roig i Andreu Van den Eynde han carregat, en una entrevista a Els matins de TV3, contra la Fiscalia General de l'Estat per qüestionar l'actuació de les autoritats penitenciàries catalanes en cas que siguin condemnats. Els tres lletrats esperen l'absolució dels líders independentistes presos perquè "no s'ha provat res".

Traslladar els presos

En la memòria anual de la Fiscalia s'insinuava un tracte de favor en benefici dels presos i es qüestionava que hagin de complir una possible condemna en centres de Catalunya.

L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ho considera una "tàctica de guerrilla".

"Parlar en un passadís de si els presos compliran fora és una forma de dir jo si vull tenir el control físic de determinades persones i això és una tàctica de guerrilla diria jo, una tàctica extrajurídica i queda al nivell del dret penal de l'enemic."

La fiscal de l'Estat Maria José Segarra argumentava que amb l'allunyament dels presos s'evitarien les manifestacions que es fan al voltant de les presons. Marina Roig, l'advocada de Jordi Cuixart, creu que s'estaria vulnerant el dret de manifestació dels ciutadans.

"Perquè hi hagi gent que es manifesta al davant d'una presó, això vol dir que s'han de treure aquells presos d'aquella presó i se'ls ha d'allunyar perquè llavors la gent no tingui l'oportunitat d'exercir un dret fonamental com és el dret de manifestació?"

Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, ha qualificat d'"insult" les paraules de Segarra.

"Que es qüestioni l'honorabilitat de tots els funcionaris de presons d'aquest país i de les persones que dirigeixen les institucions penitenciàries per part de la fiscal general de l'Estat em sembla un insult."

Pina ha afegit que hauria volgut que "la memòria de la Fiscalia hagués parlat de la presumpció d'innocència, després del cas Rosell".

Sentència

Els tres lletrats han coincidit a dir que esperen l'absolució com a única sentència possible. Jordi Pina considera que no s'ha provat cap dels delictes que se'ls imputen.

"En el meu cap només tinc la paraula absolució. Tinc l'esperança d'una sentència absolutòria perquè no s'ha provat cap dels delictes, no està provada ni la violència, ni l'aixecament, ni tumultuari ni no tumultuari, ni la malversació de cabals públics. L'únic delicte que s'ha provat és un que ja no existeix al codi penal, que és la realització d'un referèndum il·legal."

Lectura pública

El Tribunal Suprem no ha aclarit si aquesta sentència es llegirà públicament o es comunicarà a través dels procuradors a totes les parts. Tampoc se sap si els presos seran traslladats a Madrid per escoltar en persona la sentència.

Andreu Van den Eynde ho troba anacrònic.

"La lectura pública no deixa de ser una reminiscència de coses molt antigues i que connecta amb un escenari molt complicat."

Jordi Pina considera que no cal que els acusats hi siguin presents, considera que seria "un maltractament innecessari".

"La llei no exigeix la lectura de la sentència davant dels acusats. No seria lògic traslladar nou persones centenars de quilòmetres per llegir-los la sentència."

"Sincerament, crec que això seria un maltractament absolutament innecessari fer enviar nou persones amb aquestes condicions a Madrid un matí per llegir-los durant un quart d'hora o vint minuts una resolució judicial, tornar-los a posar en un camió i tornar-los a portar una altra vegada a Catalunya."

Mentre que Marina Roig pensa que fer-ho en una sessió pública posaria en evidència la injustícia en el cas de sentència condemnatòria.

"Per Jordi Cuixart no és important si ha de fer 600 o 800 quilòmetres perquè li notifiquin una sentència, entre altres coses perquè si es fa una lectura pública de la sentència es veurà, en aquell moment, quin és el resultat de tot el judici. I potser també es veurà i es farà més evident la injustícia, en el cas que hi hagi una sentència condemnatòria."

Els advocats esperen que si no es llegeix públicament la sentència, les filtracions no facin que no es faci pública abans que els arribi.

Immunitat de Junqueras

Van den Eyde anirà el 14 d'octubre a Luxemburg per defensar davant del Tribunal Superior de Justícia Europea, TSJE, Oriol Junqueras i la qüestió prejudicial presentada sobre si el fet de ser escollit eurodiputat li dóna immunitat abans o després de recollir l'acta. L'advocat ha dit que anirà a Luxemburg a explicar que el Tribunal Suprem actua per "tacticisme".

"Una cosa és la interpretació de la llei i l'altra és que un tribunal segueixi criteris tàctics o d'oportunitat. El Tribunal Suprem dictarà una sentència sense esperar una decisió prejudicial que ells mateixos han plantejat com a necessària, perquè no els quadra a l'agenda."

"Aniré a Luxemburg a explicar que a Junqueras se l'està privant de la seva condició d'eurodiputat i de la seva immunitat parlamentària per una decisió tàctica i oportunista del Tribunal Suprem."

La sentència del judici del procés, segons ha anunciat el Tribunal Suprem, es farà pública abans del 16 d'octubre, abans que el TJUE prengui una decisió sobre la immunitat de Junqueras com a eurodiputat.