Van malvendre un Picasso per fugir dels nazis i ara els hereus el reclamen al Guggenheim

Els hereus d'una família jueva col·leccionista d'art reclamen un quadre de Picasso al Museu Guggenheim de Nova York.

Els propietaris de "La planxadora" van ser Karl Adler i Rosi Jacobi. La creixent persecució dels jueus va esperonar el matrimoni a fugir de l'Alemanya nazi cap a una altra part Europa que encara no estava ocupada.

Per pagar els visats, el 1938 van haver de malvendre a correcuita aquesta preuada possessió. Ara, els descendents han interposat una demanda en un tribunal de Manhattan perquè el museu els retorni el llenç. Consideren que el valor actual rondaria els 200 milions d'euros.

Els advocats dels hereus han escrit a la demanda que els seus familiars "no se n'haurien desfet en aquell moment i a aquell preu si no hagués estat per la persecució nazi".

Algunes ONG i organitzacions jueves sense ànim de lucre s'han afegit al procediment judicial com a codemandants.

Un preu molt per sota del valor de mercat

Segons publiquen diversos mitjans nord-americans, el 1916 la família Adler havia comprat el quadre a Heinrich Thannhauser. Era el propietari d'una galeria d'art jueva que en aquell moment vivia a Munic.

Quan els Adler van haver de fugir del país, dues dècades més tard, el van revendre al fill, Justin Thannhauser, que ja havia marxat cap a París. El preu fixat va ser d'uns 1.552 dòlars, que equivalen a uns 1.428 euros.

Segons la demanda, el preu estava "molt per sota" del valor de mercat. Només sis anys abans, Adler va estar temptat de vendre'l per uns 14.000 dòlars, però al final es va fer enrere.

Poc després de comprar l'obra, el galerista el va assegurar per 20.000 dòlars de l'època.

Guggenheim: la restitució "no té fonament"

Quan va morir Justin Thannhauser, va deixar en herència "La planxadora" al Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York. Va passar a formar part de la col·lecció que s'hi exhibeix.

Segons ha assegurat el Guggenheim en un comunicat que recull la BBC, es van voler assegurar de la procedència lícita de l'obra i es va posar en contacte amb el fill de Karl i Rosi, Eric Adler.

Rosi havia mort el 1946 a Buenos Aires i Karl el 1957, durant una visita a Alemanya. Asseguren que Eric Adler no hi va posar cap pega.

Els hereus van començar a qüestionar la decisió molt més tard, l'any 2014. Va ser quan el net d'una altra filla dels Adler, Carlota, es va assabentar de la història del quadre.

El Guggenheim afirma que es pren "molt seriosament" les qüestions de procedència i les reclamacions de restitució" però que aquesta no té prou fonament.

El museu creu que aquesta obra "no es pot considerar confiscada pels nazis" perquè es va vendre "a un col·leccionista d'art jueu" i no va quedar en mans del Tercer Reich.

El 1998, més de quaranta països van signar els Principis de Washington, un acord que estableix que s'han de trobar solucions "justes i equitatives" en casos d'obres d'art confiscades pel règim d'Adolf Hitler.

"La planxadora" i l'època blava

El quadre és un oli sobre tela pintat a París el 1904. És una mostra de l'anomenada "època blava" de l'artista i, segons la crítica, mostra el "cansament infinit" de la dona que planxa, en una expressió plena de dramatisme.

A més, el 2021 es va revelar que la pintura contenia un retrat masculí amagat. Després d'un any d'investigació intensa, el Guggenheim va anar ampliant la recerca i la compartia a les xarxes.